Anar al contingut

Boa constrictor melanogaster

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Boa constrictor melanogaster, cridada comunament boa constrictora equatoriana és una de les subespecies que integren la espècie Boa constrictor, un gran ofidi que es distribuïx en àrees boscoses del noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx en Equador.

Els eixemplars tipo es colectaron en les proximitats de la confluència del riu Yaupi en el riu Santiago, en la província de Morona Santiago, en Equador. També va ser examinat material colectado en Tena en el riu Napo, en la província del Napo, Equador. Ademés, li l'ha fotografiat més al nort, en la província de Napo a Santa Cecilia sobre el riu Aguarico.

Les selves amazónicas de l'est d'Equador són encara inaccessibles, per #lo que els llímits orientals de la seua distribució són desconeguts. És possible que el seu geonemia aplegue a les àrees amazónicas adjacents del sur de Colòmbia i nort del Perú.

Característiques

[editar | editar còdic]
  • Escamas dorsals: 86 a 94
  • Escamas ventrales: 237 a 252
  • Escamas cabals: 45 a 54
  • Número de taques entre el cap i l'ano: 20 a 21
  • Promig de les taques dorsals llongitudinals: 4 a 7

El dimorfisme sexual és pronunciat, puix les femelles són significativament més grans que els machos. El llarc aplega als 233 cm. És una boa de cos pesat, massiç, musculoso i d'apariència forta i robusta. La seua coa, alguna cosa prensil, és curta, alguna cosa menys en el mascle puix estaja en ella als seus òrguens copuladores. Els ulls són menuts, en la pupila vertical, a causa dels seus hàbits nocturns. El seu cap és triangular, en poderoses mandíbules armades de 4 rencs de llargues dents curvos en la superior, i dos rencs en l'inferior.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Va ser descrita en l'any 1983 per James Langhammer.

L'holotip és d'una femella adulta, resguardada en la University of Michigan Museum of Zoology baix el còdic:(UMMZ) 172680. El seu llarc total és de 233 cm. Va ser colectada pels indis jíbaros en decembre de 1968, prop de la Missió Catòlica del riu Yaupi, en les proximitats de la confluència del riu Yaupi en el riu Santiago, en la província de Morona Santiago, en Equador.

Esta subespecie s'inclou, junt a vàries atres, dins de l'espècie Boa constrictor.[1][2]

Este tàxon és majorment terrestre, encara que sol trepar als arbres per a buscar un refugi. No habita en l'aigua ni en les seues proximitats, si ben res molt be. Sol termorregular la seua temperatura en banys de sol. És rar que conseguixquen viure més de 20 anys en l'hàbitat selvat, pero en captiveri la seua expectativa és d'entre 30 a 40 anys.

Alimentació

[editar | editar còdic]

Esta gran boa ix dels seus refugis a caçar generalment en caure el sol, i durant tota la nit. Captura els seus assuts en la tècnica de l'aguaite; una volta agarrats, els envol en el seu propi cos, asfixiant-los, puix mata per constricció. Finalment els animals són engolguts sancers, sempre començant pel cap. La seua dieta es compon de grans fardachos i d'animals de sanc calenta, com a aus i menuts mamífers. Si be podria eventualment aplegar a capturar a un chiquet molt chicotet dels que compartixen el seu hàbitat, jamai s'ha pogut comprovar fefaentment un atac. Igualment és un animal perillós, pel seu mordedura aguda i la seua força muscular.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Pare les seues críes vives, després d'un periodo de gestació d'uns 5 mesos. La ventrada es compon d'entre 6 a 43 crío, d'aproximadament 40 cm de llongitut. Cada críes naix envolta en una bossa prenatal en forma de capa gelatinosa, de la qual la mare l'ajuda a desembarazarse.

Conservació

[editar | editar còdic]

Està inclosa en CITES en l'apèndix I. Són dos les principals causes que generen la seua reculada poblacional. El primer és el seu captura per a utilisar el seu cuiro en l'indústria marroquinera, gràcies a que la seua pell posseïx ademés d'atractius dissenys, escamas menudes, per #lo que la fa molt comercial. L'atra gran amenaça és la reconversió del seu hàbitat per a destinar-ho a cultius.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Langhammer James K. A New Subspecies of Boa constrictor (Serpentes: Boidae), Boa constrictor melanogaster, from Equador [1]
  2. Boa constrictor en ITIS.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]