Boa constrictor sabogae

Boa constrictor sabogae, cridada comunament boa de les Perles, és una de les subespecies que integren la espècie Boa constrictor, un gran ofidi que habita en el archipèlec de les Perles, Panamà.

Distribució i hàbitat

Esta subespecie és endèmica del archipèlec de les Perles, en el golf de Panamà, a 22 km de la costa de Panamà. Habita en les illes Perles, illa del Rei, illa Sant Josep, illa Saboga, Cha Mar, Taboga, Tabogilla, i unes atres.

Característiques

• Escamas dorsals: ?
• Escamas ventrales: ?
• Escamas cabals: ?
• Número de taques entre el cap i l'ano: ?
• Promig de les taques dorsals llongitudinals: ?

El dimorfisme sexual és pronunciat, puix les femelles són significativament més grans que els machos, aplegant als 2 metros. És una boa de cos pesat, massiç, musculoso i d'apariència forta i robusta. La seua coa, alguna cosa prensil, és curta, alguna cosa menys en el mascle puix estaja en ella als seus òrguens copuladores. Els ulls són menuts, en la pupila vertical, a causa dels seus hàbits nocturns. El seu cap és triangular, en poderoses mandíbules armades de 4 rencs de llargues dents curvos en la superior, i dos rencs en l'inferior.

Taxonomia

Va ser descrita en l'any 1906 per Thomas Barbour. La localitat tipo és: «illa Saboga (Panamà)».

Esta subespecie s'inclou, junt a vàries atres, dins de l'espècie Boa constrictor. Per a alguns podria ser un sinònim de Boa constrictor imperator.

Costums

Este tàxon és majorment terrestre, encara que sol trepar als arbres per a buscar un refugi. No habita en l'aigua ni en les seues proximitats, si ben res molt be. Sol termorregular la seua temperatura en banys de sol. És rar que conseguixquen viure més de 20 anys en l'hàbitat selvat, pero en captiveri la seua expectativa és d'entre 30 a 40 anys.

Alimentació

Esta gran boa ix dels seus refugis a caçar generalment en caure el sol, i durant tota la nit. Captura els seus assuts en la tècnica del asecho; una volta agarrats, els envol en el seu propi cos, asfixiant-los, puix mata per constricció. Finalment els animals són engolguts sancers, sempre començant pel cap. La seua dieta es compon de grans fardachos i d'animals de sanc calenta, com a aus i menuts mamífers. Si be podria eventualment aplegar a capturar a un chiquet molt chicotet dels que compartixen el seu hàbitat, jamai s'ha pogut comprovar fefaentment un atac. Igualment és un animal perillós, pel seu mordedura aguda i la seua força muscular.

Reproducció

Pare les seues críes vives, després d'un periodo de gestació d'uns 5 mesos. La ventrada es compon d'entre 6 a 43 crío, d'aproximadament 40 cm de llongitut. Cada críes naix envolta en una bossa prenatal en forma de capa gelatinosa, de la qual la mare l'ajuda a desembarazarse.

Conservació

Són molt rares. La raó principal és que els natius maten en l'acte qualsevol serp que troben, per #lo que la majoria dels espècimen són incapaços d'alcançar la madurea sexual. Pel chicotet tamany de les illes, tenen poques oportunitats d'evitar ser detectades pels natius. L'atra gran amenaça és la reconversió del seu hàbitat per a destinar-ho a cultius. Ademés, els boscs d'una de les illes de les Perles varen ser devastats per un incendi; en una atra de les illes una planta de processament de peix va destruir gran part del seu hàbitat natural. Està inclosa en CITES en l'apèndix I. Només un zoològic en Costa Rica reproduïx eixemplars purs d'este rar tàxon.

Vore també

• Boa constrictor amarali
• Boa constrictor constrictor
• Boa constrictor imperator
• Boa constrictor melanogaster
• Boa constrictor nebulosa
• Boa constrictor occidentalis
• Boa constrictor orophias
• Boa constrictor ortonii

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Boa constrictor sabogae.
• Wikispecies té un artícul sobre Boa constrictor sabogae.