Calígine
La Calígine (en llatí: Calçīgo, -ĭnis) és, en la mitologia clàssica, el nom d'allò que va existir— segons narra Higino en els seus Faules— abans del Caos. Calígine és un sustantiu femení que significa «boira, obscuritat o tenebrosidad»;[1] i que sol ser adaptat com «les Tenebres» o «l'Obscuritat» (primordial) en alusió a atres texts cosmogónicos. Més que una deidad, vindria a ser considerat com un estat primigeni del cosmos infinit.
En efecte, és Higino, qui en el prefacio de les seues Faules «niebla, oscuridad o tenebrosidad» escomença narrant-nos lo següent: Fábulas, que traduït vol dir Fábulas.[2] Va ser l'únic autor que introduïx a Calígine (Tenebra) abans que a Caos, sent també l'únic que divinizó esta abstracció, conferint-li un sentit propi a la paraula. Es desconeix el motiu concret o la font d'a on Higino va poder extraure esta idea, en presentar-nos en la seua cosmogonia al Caos, com a descendent de Calígine, ya que no veem açò en Ovidio, ni en Hesíodo.
Per a Hesíodo Caos, que no és desorde sino «buit primordial, obertura, forat», és l'orige i començ de tot.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calígine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.