Calathea macrosepala

Chufle (Calathea macrosepala)

El Chufle (Calathea macrosepala K. Schum ) o Chufles és una planta de la família de les marantáceas, ya que existix una pareguda al nort d'Amèrica del Sur denominada (Calathea allouia ) en canvi esta és nativa de Centroamérica, específicament de les regions del Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà i Mèxic. Es dona a altituts de 0 a 1,100 metros sobre el nivell de l'mar. La seua flor és comestible i servix per a varis platillo de diferents països.

Distribució

(Calathea macrosepala K. Schum ) o Chufles És considerada nativa en El Salvador, Guatemala, Nicaragua, Hondures, Costa Rica, Panamà, Mèxic. Es considera introduïda en alguns països del Carib.

Descripció

Plantes caulescentes, 0.6-1.8 m d'alt, secant-se anualment fins a quedar solament el rizoma. Fulls basals 3-7 i 1-2 caulinares, làmines 24-90 cm de llarc i 8-35 cm d'ample, àpiç acuminado, verts en dissenys de com a plomes groc-verts a lo llarc del nervi principal i gris-verts pàlides en el envés i ocasionalment en 2 bandes llongitudinals morades; pulvínulo glabro llevat per un renc de tricomas en la fes, verda-olivera, pecíol glabro, vert, freqüentment absent, tomentosa baïna apicalmente, verda o rayada de morat. Les inflorescència ovoides a #elipsoide, 4-10 cm de llarc i 2,5-5 cm d'ample, bràctees (5-) 7-41, persistents, erectas, menudamente tomentosas en la superfície externa, glabras o subglabras en l'àpiç en l'interna, clares verda, flors tancades; sépals 18-28 mm de llarc, blanc-cremes; corola crema una dorada, tubo 23-29 mm de llarc. Càpsules obovoides, redonejades, cremes unes groguenques, sépals persistents; Llavors grises. La reproducció es realisa vegetativamente per mig de rizomas, que donen en promig 20 brots cada u. No existix agricultura ya que es produïx en hàbitat natural en época plujosa, esta espècie és utilisada per les poblacions dels països en menció per a donar-li sabor als seus platillo en especial a sopes.

Comú, en boscs caducs i perennifolios, freqüentment en este llocs alterats i en boscs de galeria, àmpliament distribuïda en les zones Pacífica i norcentral; 0-1000 m; Les raïls abultades i plenes d'almidó comestibles. Tractada equivocadamente com a C. allouia (Aubl.) Lindl. en atres regions, és molt comuna en la flora de Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i en la flora de Panamà.

Usos

Els brots tendres de les inflorescència es cuinen i es consumixen com a verdura en sopes i atres receptes. Els fulls s'utilisen per a envoldre tamales i atres aliments. Les raïls tuberosas seques contenen 13 a 15 % d'almidó i 6,6 % de proteïnas. Es consumixen cuites 15 a 20 minuts i mantenen una textura crujiente, inclús despuix de llarc temps de cuinades. Els chufles poden servir-se en ensalades i en plats a pur de sopes, hi ha molts en peculiar; tot depén de la costum familiar de cada regió.

Taxonomia

(Calathea macrosepala K. Schum ) o Chufles no tenen un estudi específic, se sap que les universitats d'estos països realisen estudis de la seua flora pero esta espècie diferix una miqueta de la (Calathea allouia ) que brota en el nort d'Amèrica del Sur i algunes regions del Carib

Sinonímia

• Allouya americana (Lam.) A.Chev.
• Curcuma americana Lam.
• Maranta allouia Aubl.
• Maranta niveiflora A.Dietr.
• Maranta semperflorens Horan.
• Phrynium allouia (Aubl.) Roscoe
• Phyllodes allouia (Aubl.) Kuntze

Nom comú

Se li crida Chufles (El Salvador); Chufles (Guatemala), Risomas (Nicaragua); lerenes (Costa Rica, Panamà i República Dominicana), Flor Blanca (Mèxic) Macuses o Macusas (Hondures);

Vejau també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la botànica

Bibliografia

1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
2. Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.

1. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
3. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Chufles.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chufles.
• Vídeo de (Calathea macrosepala K. Schum ) o Chufles