Caldera de Yellowstone
La caldera de Yellowstone, també coneguda com supervolcán de Yellowstone, és una caldera volcànica ubicada en el parc nacional de Yellowstone en Estats Units.
La caldera medix aproximadament 55 × 72 km i es troba en el cantó noroest de Wyoming, a on se situa la major part del parc.[1]
La caldera es va formar durant l'última de les tres supererupciones que es varen produir a lo llarc dels últims 2,1 millons de anys. Primer es va produir l'erupció de Huckleberry Ridge fa 2 100 000 anys, en la qual es va crear la caldera de Island Park i la toba de Huckleberry Ridge. Després, fa 1,3 millons de anys, es va produir l'erupció de Taula Falls, que va crear la caldera d'Henry's Fork i la toba de Taula Falls. Finalment, fa 640 000 anys, es va produir l'erupció de Lava Creek que va formar la caldera de Yellowstone i la toba de Lava Creek.
Activitat volcànica
[editar | editar còdic]Yellowstone, un volcà recent en l'era geològica, es va crear durant una supererupción que va ocórrer fa 640 000 anys. La caldera es troba sobre un punt calent, a on la roca fosa calenta del mant puja cap a la superfície. Encara que en l'actualitat el punt calent de Yellowstone es troba baix de la replanell de Yellowstone, anteriorment va contribuir en la creació de la planicie de Snake River oriental (a l'oest de Yellowstone) per mig d'una série d'enormes erupció volcàniques. Encara que el punt calent semblara moure's a través del terreny en una direcció este-noreste, en realitat el punt calent és molt més profunt que el terreny i es manté estacionario; per lo que és la placa Nortamericana que es desplaça damunt del punt calent en direcció oest-suroest.[2]
Durant els últims 18 millons de anys el punt calent de Yellowstone va generar una successió de violentes erupció i inundacions basálticas. En conjunt, estes erupció varen contribuir a la creació de la part oriental de la planicie de Snake River i la conversió d'un àrea montanyosa en una planicie. A lo manco una dotzena d'estes erupció varen ser tan massives que es classifiquen com supererupciones. Les erupció volcàniques a voltes buiden el magma almagasenat en tanta rapidea que fa que la terra suprayacente es colapse en la cambra magmática buidada, formant una depressió geogràfica que es coneix com una caldera. Les calderes que es varen formar a partir de supererupciones explosives poden ser tan grans i profundes com a llac de mijà i gran tamany, i poden causar la desaparició de grans extensions d'una cordillera.
Els vestigis més antics de la caldera s'estenen en abdós costats de la frontera entre els estats de Nevada i Oregó prop de McDermitt, encara que existixen pilars de volcaniclásticos i falles estovades que definixen complexos de caldera de més de 60 km de diàmetro en el Carmacks Group del suroest-central de Yukon, Canadà, els quals es varen formar fa 70 millons de anys pel punt calent de Yellowstone.[3][4] Progressivament els restants de les calderes més recents, en la seua majoria agrupades en varis camps volcànics superposts, s'estenen des de la frontera entre Nevada i Oregó a través de la planicie oriental del Snake River i terminen en el replanell de Yellowstone. Una d'estes calderes, la caldera de Bruneau-Jarbidge en el sur d'Idaho, es va formar fa 10−12 millons de anys, i l'episodi va deixar una capa de cendra en una profunditat de 30 cm en el norest de Nebraska a una distància de 1600 km, i va matar a grans manades de rinoceronts, camellos i atres animals trobats en el Parc Històric Estatal d'Ashfall Fossil Beds. En els últims 17 millons de anys, es varen produir 142 o més erupció formadores de caldera generades pel punt calent de Yellowstone.[5]
El terme «supervolcán» ha segut utilisat per a descriure els camps volcànics que produïxen erupció volcàniques excepcionalment grans. Definit d'esta manera, el supervolcán de Yellowstone és el camp volcànic que va produir les últimes tres supererupciones del punt calent de Yellowstone; també va produir una erupció menor que va crear West Thumb Lake[6] fa 174 000 anys.[7] Les tres supererupciones varen ocórrer fa 2,1 millons, 1,3 millons i 640 000 anys, formant les calderes de Island Park, Henry's Fork, i Yellowstone respectivament.[8] La supererupción de la caldera de Island Park (fa 2 100 000 anys), que va produir la toba de Huckleberry Ridge, va ser la més gran i va produir 2500 voltes més cendra que l'erupció del mont Santa Helena en 1980. La següent supererupción major va formar la caldera de Yellowstone (fa 640 000 anys) i va produir la toba de Lava Creek. La supererupción de la caldera d'Henry's Fork (fa 1 200 000 anys), la més chicoteta de les tres, va produir la toba de Taula Falls i és l'única caldera de la planicie de Snake River-Yellowstone que queda clarament visible en l'actualitat.[9]
Des de l'última supererupción es varen produir també erupció explosives menys violentes, aixina com erupció no explosives de lava, dins i prop de la caldera de Yellowstone.[10][11] El fluix de lava més recent va ocórrer fa uns 70 000 anys, i una erupció violenta va excavar el West Thumb Lake a l'oest de Yellowstone fa al voltant de 150 000 anys. També es varen produir explosions de vapor; fa 13 800 anys una explosió de vapor va crear un cràter en un diàmetro de 5 km en Mary Bay, a la vora del llac Yellowstone, que es troba en el centre de la caldera.[12][13] En l'actualitat, l'activitat volcànica s'exhibix a través de numerosos respiraders geotèrmics distribuïts en tota la regió, incloent el famós Old Faithful, aixina com l'unflament del sol que indica un procés d'inflació contínua de la cambra magmática subjacent.[14]
Les erupció volcàniques, aixina com la contínua activitat geotèrmica, són el resultat d'una gran bolsada de magma situada baix la superfície de la caldera. El magma en esta cambra conté gasos que es mantenen dissolts solament per l'immensa pressió del magma. Si, per algun canvi geològic, la pressió es llibera en alguna mida, una part de les bombetes dels gasos dissolts conseguiran formar-se, lo que resultaria en l'expansió del magma. Açò podria causar una reacció descontrolada i pot resultar és una violenta explosió de gas si dita expansió genere una major lliberació de pressió, per eixemple en bufar material de la corfa de la part superior de la cambra magmática. D'acort en l'anàlisis de les senyes del terremot de 2013, la cambra magmática té una llongitut de 80 km i un esgambi de 20 km, i té la forma d'una esponja de 4000 km³, dels que el 6,08 % correspon a roca fosa.[15]
Sismes
[editar | editar còdic]Per la naturalea volcànica i tectónica de la regió, la caldera de Yellowstone experimenta entre 1000 i 2000 tremolació mesurables per any. La majoria d'ells són sismes menors en una magnitut de menys de Plantilla:Unitats. De tant en tant es registra un gran número de tremolació en un periodo relativament curt, un event conegut com un eixam sísmic. En 1985, es varen registrar més de 3000 tremolació durant un periodo d'alguns mesos, i entre 1983 i 2008 es varen detectar més de 70 eixams menuts. El USGS senyala que estos eixams podrien ser causats per esmonyides en falles existents, en lloc de moviments del magma o de decorreguts hidrotermales.[17][18]
En decembre de 2008 continuant en giner de 2009, es varen registrar més de 500 sismes, en una magnitut màxima de Plantilla:Unitats, baix l'extrem noroest del llac Yellowstone en un lapsus de sèt dies.[19][20] L'eixam més recent va començar en giner de 2010 despuix del terremot d'Haití i va terminar abans del terremot de Chile. En un total de 1620 menuts sismes que es varen produir entre el 17 de giner i 1 de febrer de 2010, este eixam va ser el segon més gran jamai registrat en la caldera de Yellowstone. El major d'estos sismes tenia una magnitut de 3,8 i es va produir el 21 de giner de 2010 a les 23:16 MST.[18][21] Este eixam es va reduir al nivell de fondo el 21 de febrer.
Risc volcànic
[editar | editar còdic]
L'última gran erupció del supervolcán de Yellowstone, l'erupció de Lava Creek que va ocórrer fa uns 640 000 anys,[22] va expulsar aproximadament 1000 km³ de roca, pols i cendra volcànica.[13] Des de 1923 els geólogos estan vigilant de prop l'ascens i la caiguda de la replanell de Yellowstone —en promig 1,5 cm per any— com una indicació dels canvis en la pressió de la cambra de magma.[23][24]
Entre 2004 i 2008 es va registrar un moviment ascendent del pis de la caldera de Yellowstone de casi 7,6 cm per any, és dir més de tres voltes major que lo anteriorment observat des de l'inici d'estes mides en 1923.[25] Des de l'estiu de 2004 fins a l'estiu de 2008, la superfície de la terra en la caldera va pujar fins a 20 cm en l'estació de GPS de White Lake.[26][27] A finals de 2009, el procés d'alçament havia disminuït considerablement.[28] En giner de 2010, l'USGS va indicar que «l'alçament de la caldera de Yellowstone s'ha desaccelerat significativament»[29] i que l'alçament estava continuant, pero a un ritme més llent.[30] Els científics del Servici Geològic de EE. UU., l'Universitat d'Utah, el Servici Nacional de Parcs i l'Observatori Vulcanológico de Yellowstone varen declarar que «no veuen cap evidència de que una atra erupció cataclísmica es produirà en Yellowstone en un futur previsible. Intervals de recurrencia d'estos events no són ni regulars ni predibles».[13]
D'acort en un estudi de National Geographic, és provable que la següent gran erupció en Yellowstone es produïxca en una de les tres zones de falles paraleles que corren en una direcció nort/noroest a través del parc.[31] Dos d'estes àrees varen produir fluix de lava importants durant l'última volta que el supervolcán va estar actiu —fa 174 000−70 000 anys— mentres que en el tercer es va produir la major freqüència de tremolació en els últims anys.[31]
Risc d'explosió hidrotermal
[editar | editar còdic]
Els estudis i anàlisis poden indicar que el major risc emane de l'activitat hidrotermal, la qual es produïx independentment de l'activitat volcànica. En els últims Plantilla:Unitats les explosions hidrotermales varen produir més de 20 grans cràters, resultant en accidents geogràfics tals com Mary Bay, Turbid Lake, i Indian Pond que es va formar per una explosió en 1300 a. C.
Lisa Morgan, investigadora de el USGS, va explorar esta amenaça en un informe de 2003, i postula que un terremot pot haver desplaçat més de Plantilla:Unitats d'aigua en el llac Yellowstone, creant ones colossals que desatascaron un sistema geotèrmic tapat, lo que va resultar en l'explosió hidrotermal que va formar María Bay.[32][33]
Atres estudis mostren que terremots que es produïxen a grans distàncies poden tindre efectes en Yellowstone; per eixemple, el terremot de Landers de 1992 de Plantilla:Unitats que va ocórrer a una distància de Plantilla:Unitats en el desert de Mojave en Califòrnia va desencadenar un eixam de sismes en Yellowstone, i el terremot de Denali de 2002, en una magnitut de Plantilla:Unitats, que va ocórrer en Alaska a una distància de Plantilla:Unitats, va canviar l'activitat de molts géiseres i aigües termals de Yellowstone durant varis mesos.[34]
El cap de l'Observatori Vulcanológico de Yellowstone, Jake Lowenstern, va propondre millorar i ampliar el monitoreo ya que el Servici Geològic de EE. UU. classifica Yellowstone com un sistema de «alt risc».[35]
El 23 de juliol de 2024 es va produir una explosió hidrotermal en Biscuit Basin, va ser filmada per turistes que varen presenciar el succés. [1]
Orige del punt calent de Yellowstone
[editar | editar còdic]No existix consens sobre l'orige del punt calent de Yellowstone. Alguns geólogos postulen que es va formar per l'interacció entre les condicions locals en la litosfera i la convecció del mant superior.[36][37] Uns atres sugerixen que té el seu orige en el mant profunt (ploma mantélica).[38] Esta controvèrsia es deu en part a l'aparició relativament repentina del punt calent en el registre geològic. Ademés, els fluix de basalt de Columbia varen aparéixer en la mateixa época, provocant especulacions sobre el seu orige.[39]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ segons el treball de camp geològic realisat per Bob Christiansen del Servici Geològic d'Estats Units en els anys 1960 i 1970.
- ↑ «Yellowstone Caldera, Wyoming—USGS». Cascade Volcano Observatory. United States Geological Survey. Consultat el 30 de decembre de 2008.
- ↑ (1996).Geology.Geological Society of America.24(11)
- 997, 998.ISSN 0091-7613.doi:10.1130/0091-7613(1996)024<0997:YIYTLC>2.3.CO;2.
- ↑ «Yellowstone hotspot track». Lamont-Doherty Earth Observatory. Consultat el 10 de juny de 2010.
- ↑ Breining, Greg (2007). Super Volcano: The Ticking Clave Bomb beneath Yellowstone National Park. St. Paul, MN: Voyageur. ISBN 978-0-7603-2925-2
- ↑ West Thumb Lake no deu confondre's en West Thumb Geyser Basin. La caldera va crear West Thumb Lake, i el punt calent de yellowstone manté l'activitat volcànica en West Thumb Geyser Basin. Vore Fig. 22. Vore també Archiu:Yellowstone Caldera map2 750px.JPG.
- ↑ Vore Archiu:Yellowstone Caldera map2 750px.JPG.
- ↑ Newhall & Daniel Dzurisin, 1988, "Historical Unrest at Large Calderes of the World". U.S. Geological Survey Bulletin 1855
- ↑ Esta declaració qualitativa també pot verificar-se revisant la zona de Yellowstone en Google Earth
- ↑ «Origin and evolution of silicic magmatism at Yellowstone».
- ↑ «Secrets of supervolcanoes».
- ↑ «Introduction to hydrothermal (steam) explosions in Yellowstone». Yellowstone National Park. Yellowstone Net. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2009. Consultat el 31 de decembre de 2008.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Jacob B. LowensternUnited States Geological Survey.Consultat el 31 de decembre de 2008.
- ↑ Magma pujant
- ↑ Alexandra Witze. «Large magma reservoir gets bigger». Nature News. Consultat el 30 d'octubre de 2013.
- ↑ «Yellowstone National Park Earthquake listings». Consultat el 20 d'abril de 2013.
- ↑ «Yellowstone Earthquake Swarms». Yellowstone Volcanic Observatory. Consultat el 1 de giner de 2009.
- ↑ 18,0 18,1 «January 2010 Yellowstone Seismicity Summary». Consultat el 1 de febrer de 2010.
- ↑ «Archive of Yellowstone Updates for 2009».
- ↑ «UUSS Webicorder (Seismogram) at Lake for December 31, 2008». Consultat el 1 de giner de 2009.
- ↑ «Hundreds of Quakes Llaure Rattling Yellowstone». The New York Claves. Consultat el 1 de febrer de 2010.
- ↑ «Undine Falls, Lava Creek, Yellowstone National Park». United States Geological Survey. Consultat el 2 de giner de 2009.
- ↑ John Timmer. «Yellowstone recharges». arstechnica.com. Consultat el 8 d'agost de 2007.
- ↑ «Yellowstone rising: Volcano inflating with molten roc at record rate». Press release, University of Utah Public Relations. EurekAlert! (American Association for the Advancement of Science). Consultat el 9 de novembre de 2007.
- ↑ Molten Roc Fills Yellowstone Volcano at Record Rate Newswise, consultat el 2 de setembre de 2008.
- ↑ «Recent ups and downs of the Yellowstone Caldera». Yellowstone Volcano Observatory. United States Geological Survey. Consultat el 31 de decembre de 2008.
- ↑ Journal of Volcanology and Geothermal Research.188(1-3)
- 26-56.doi:10.1016/j.jvolgeores.2009.08.020.
- ↑ USGS Volcano Hazards Program.
- ↑ USGS Volcano Hazards Program.
- ↑ «GPS Station: WLWY - Data Products - Clave Séries Plots». UNAVCO, Plate Boundary Observatory. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2011.
- ↑ 31,0 31,1 Richard A. Lovett. «Yellowstone Supervolcano Discovery—Where Will It Erupt?». National Geographic.
- ↑ «Frequently asked questions about recent findings at Yellowstone Lake». Yellowstone Volcano Observatory. United States Geological Survey. Consultat el 31 de decembre de 2008.
- ↑ «Tsunami linked to Yellowstone crater». USA Today. Consultat el 31 de decembre de 2008.
- ↑ «Quake in Alaska Changed Yellowstone Geysers». University of Utah. Consultat el 31 de decembre de 2008.
- ↑ Yellowstone is being monitored
- ↑ «Yellowstone». MantlePlumes.org. Consultat el 10 de febrer de 2008.
- ↑ (2002).Geological Society of America Bulletin.Geological Society of America.114(10)
- 1245-1256.doi:10.1130/0016-7606(2002)114<1245:UMOOTY>2.0.CO;2.Consultat el 31 de decembre de 2008.
- ↑ Vore la llista de referències fòra de llínea en mantleplumes.org/CRB.html
- ↑ «The Columbia River Flood Basalts: Consequence of subduction-related processes». MantlePlumes.org. Consultat el 31 de decembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caldera de Yellowstone» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.