Anar al contingut

Terremot de Chile de 2010

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2010 Chile earthquake - Building destroyed in Concepción.jpg
Terremot de Chile de 2010

El terremot de Chile de 2010 (conegut en el numerónimo 27F) va ser un sisme ocorregut a les 03:34:12 (hora local, UTC–3) del dissabte 27 de febrer que va alcançar una magnitut Mw = 8,8.[1][2] L'epicentre es va ubicar en el mar chilena, front a la costa de la llavors Regió del Biobío (actual Regió de Ñuble),[nota 1] prop de 150 km al noroest de Concepció i 63 km al suroest de Cauquenes, a una profunditat de 30,1 km baix la corfa terrestre.[2] El sisme va tindre una duració màxima de quatre minuts en les zones propenques a l'epicentre, i més de cinc minuts en la capital chilena.[1][3] Va ser percebut en diverses intensitat en gran part del Con Sur, en llocs com Buenos Aires i São Paulo cap a l'orient.[4][5][6]

Les regions afectades (de nort a sur) varen ser Valparaíso, Metropolitana de Santiago, O'Higgins, Maule, i Biobío, que acumulen més de 13 millons d'habitants, prop del 80 % de la població del país.


En les regions del Maule i del Biobío, el terremot va alcançar una intensitat de IX en la escala de Mercalli, arrasant part important de ciutats com Constitució, Concepció, Vaig prendre, Pelluhue, Curanipe, Iloca, Cobquecura i el port de Talcahuano. Gran part del centre de les ciutats de Curicó i Talca varen colapsar, i les construccions antigues del seu caixco històric varen quedar destruïdes en la seua totalitat. En les regions de la Araucanía, O'Higgins i Metropolitana el sisme va alcançar una intensitat de VIII, provocant destrucció en Santiago, Rancagua i en localitats rurals, aixina com corts d'energia en Concepció i Santiago.

Els morts varen aplegar a un total de cinccents vinticinc.[7] Prop de cinccentes mil vivendes varen sofrir greus danys, i es varen estimar dos millons de damnificats en la pijor catàstrofe natural vixcuda en Chile des del terremot de Valdivia de 1960.[8] La presidenta Michelle Bachelet va declarar el «estat d'excepció constitucional de catàstrofe» en les regions del Maule i del Biobío.[9]

Un fort tsunami va impactar les costes chilenes com a producte del terremot, destruint vàries localitats ya devastades pel sisme. Per errors i indecisions per part dels organismes encarregats d'enviar l'alarma de tsunami, no es va alertar a la població sobre l'event. D'acort en l'informe de l'Armada, la primera ona va aplegar a Pichilemu a les 03:48 hores, és dir, solament 14 minuts despuix del terremot i quan encara no hi havia alerta de maremoto.[10] Segons els testimonis arreplegats pels investigadors, el temps d'arribada de l'onage va variar entre quinze i vinticinc minuts en les zones més propenques a l'epicentre del terremot i fins a trenta i xixanta minuts en els sectors més alluntats.[11] El archipèlec de Juan Fernández, pese a no sentir el sisme, va ser impactat pel violent tsunami que va arrasar en l'únic poblat, Sant Joan Batiste. El Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic va generar pocs minuts despuix del terremot una alerta de tsunami per al oceà Pacífic, que es va estendre posteriorment a cincuenta y tres països ubicats a lo llarc de gran part de la seua conca, aplegant a Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, la Antàrtida, Nova Zelanda, la Polinèsia Francesa i les costes d'Hawái.[12]


El sisme és considerat el segon més fort en l'història del país i l'octau més fort registrat per la humanitat; solament és superat a nivell nacional pel cataclisme del terremot de Valdivia de 1960, el de major magnitut registrat pel ser humà per mig de sismómetros. El terremot de 2010 en Chile va ser 31 voltes més forta i va lliberar prop de 178 voltes més energia que el devastador terremot d'Haití, ocorregut un més abans, i l'energia lliberada va ser propenca a 800 000 bombes atòmiques com la del bombardeig sobre Hiroshima en 1945.[13]

Geologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Placas Sudamericanas.png
Ubicació de les plaques Suramericana i de Naixca, sobre la costa chilena.

El terremot va ocórrer en el vora convergent entre la placa de Naixca i la placa Suramericana. En la regió en que va tindre lloc el terremot, les plaques convergixen a un ritme d'uns 68 mm/any.[14] El terremot va estar caracterisat per un mecanisme focal de falla inversa causat per la subducción de la placa de Naixca per baix de la Suramericana.

Les costes de Chile tenen una història de grans terremots originats per esta frontera de plaques, com el terremot de Valdivia de 1960, el més fort de l'història entre els registrats per mig de sismógrafs, aplegant a una magnitut de 9,5 en la escala sismológica de magnitut de moment, coneguda erròneament com escala de Richter.[15] S'estima que la zona de falla que es va desplaçar en este terremot tenia una llongitut de 640 km de llarc, i es trobava immediatament al nort del segment de 960 km que va donar orige al terremot de 1960.[16]

La zona més afectada, entre les ciutats de Constitució i Concepció, aproximadament entre els 35° i els 37° de latitut Sur, havia segut considerada pels experts com un sector d'alta provabilitat d'ocurrència d'un sisme de gran magnitut. La zona era considerada una estany sísmic per l'absència d'un terremot important des de 1835, aun cuando la freqüència d'estos és propenca als 60 anys; en sectors aledaño, en tant, l'energia acumulada per la subducción de les plaques ya havia segut lliberada pel nort en el terremot de Santiago de 1985 i pel sur en el de Valdivia de 1960. L'estany sísmic generat en la costa del centre i sur de Chile era similar a la situació de l'extrem nort de Chile i el “gran terremot” esperat en dita zona per décades.[13]


Estudis ulteriors sobre este terremot han aplegat a la conclusió de que, en estricte rigor, es va tractar de dos zones de ruptura, en un event asimètric bilateral. Les dos direccions de ruptura varen ser N171°I (cap al nort) i N17°I (cap al sur), en llongituts de 313 i 118 km respectivament. Es tracta llavors d'un total de més de 430 quilómetros, en dos ruptures independents, lo que podria explicar les divergències inicials per a determinar l'epicentre.[17]

Durant més de 170 anys, la subducción de la placa de Naixca baix la Suramericana va estar retinguda sense poder lliberar l'energia acumulada a través d'un event sísmic. Aixina, es va acumular una diferència de fins a 10 metros entre el desplaçament esperat de les plaques i el real. Davant dita situació, un grup de sismólogos va publicar en juny de 2009 que un terremot de magnitut entre 8 i 8,5 devia ocórrer “en el futur propenc”.[14]

Sisme principal

[editar | editar còdic]

A les 03:34:12 hora local (UTC-3), es va produir el violent sisme. Segons el Servici Sismológico de Chile, el hipocentro es va ubicar a 30,1 km de profunditat baixe el oceà Pacífic, en el punt 36°17′23″S 73°14′20″O / -36.28972, -73.23889</noinclude>, ubicat a 12,5 quilómetros de la costa chilena i a 17 quilómetros de la localitat de Cobquecura, en la província de Ñuble de la Regió del Biobío; la magnitut va ser estimada en 8,8 segons la escala sismológica de magnitut de moment.[2] En tant, el Servici Geològic d'Estats Units (USGS) va estimar que el sisme es va originar en una localitat una miqueta més al nort, ubicada en 35°50′46″S 72°43′08″O / -35.84611, -72.71889</noinclude>, a 8 quilómetros al ponent de Curanipe, en la província de Cauquenes, Regió del Maule, en una magnitut de 8,8 en l'escala de magnitut de moment. La USGS va determinar que el hipocentro es va ubicar a 35 quilómetros de profunditat.[1] Per un atre costat, científics varen determinar que el primer desplaçament del sisme es va originar entre les localitats de Trehuaco i Coelemu.[18]


La violència del terremot va produir una redistribució de la massa terrestre. Segons científics de la NASA, es va produir un canvi en la rotació del planeta fent el dia més curt en 1,26 microsegons i va inclinar el eix terrestre en 2,7 milisegons d'arc, equivalent a 8 centímetros.[19] Estudis que varen utilisar sistemes de posicionament global varen calcular que la ciutat de Concepció es va moure 3,04 m cap a l'oest producte del terremot, mentres que en Santiago el desplaçament va ser propenc a 27,7 cm; inclús, Buenos Aires es va desplaçar 4 cm al ponent, aun cuando s'ubica a més de 1300 km de distància de l'epicentre, i es varen registrar moviments en zones tan alluntades com les illes Malvines i la ciutat brasilera de Fortalea.[20]

En la Regió del Biobío i part de la Regió del Maule, el sisme va ser percebut en característiques de ruïnós, aplegant a IX en la escala sismológica de Mercalli que medix l'intensitat dels events telúrics. En el sector nort del Maule es va sentir en intensitat VIII, calificada com "destructiva", de la mateixa manera que en les regions Metropolitana de Santiago, la d'O'Higgins, i la província de Sant Antonio en la Regió de Valparaíso.

Llocs afectats ordenats per intensitat
Chile
Lloc Regió Població[21] Intensitat Mercalli[2]
Gran Concepció 082 Biobío 1 083 043 9 Plantilla:MMI
Talca 072 Maule 268.994 8 Plantilla:MMI
Curicó 071 Maule 153 447 8 Plantilla:MMI
Linares 071 Maule 93.602 8 Plantilla:MMI
Chillán 081 Biobío 165 528 8 Plantilla:MMI
Los Àngeles 081 Biobío 187 494 8 Plantilla:MMI
Rancagua 060 O'Higgins 236 363 8 Plantilla:MMI
Santiago 051 Metropolitana 6 158 080 8 Plantilla:MMI
Victoria 091 Araucanía 33 501 8 Plantilla:MMI
Angol 091 Araucanía 53 996 8 Plantilla:MMI
Gran Sant Antonio 091 Valparaíso 144 480 8 Plantilla:MMI
Gran Temuco 091 Araucanía 410 520 8 Plantilla:MMI
Gran Valparaíso 050 Valparaíso 1 066 893 6 Plantilla:MMI
Valdivia 100 Els Rius 127 750 6 Plantilla:MMI
Gran Quillota 050 Valparaíso 171 777 6 Plantilla:MMI
Illapel 042 Coquimbo 30 355 5 Plantilla:MMI
Conurbación La Serena-Coquimbo 042 Coquimbo 429 794 5 Plantilla:MMI
Osorno 101 Els Lagos 153 797 5 Plantilla:MMI
Gran Port Montt 101 Els Lagos 266 200 5 Plantilla:MMI
Vallenar 030 Atacama 48 129 3 Plantilla:MMI
Copiapó 030 Atacama 125 983 3 Plantilla:MMI
Antofagasta 022 Antofagasta 285 255 2 Plantilla:MMI
Calama 021 Antofagasta 126 135 2 Plantilla:MMI
Argentina
Lloc Província Població Intensitat Mercalli
Mendoza 082 Mendoza 848 660 Plantilla:MMI
Neuquén 082 Neuquén 291 041 Plantilla:MMI
Sant Joan 082 Sant Joan 421 640 Plantilla:MMI
Ciutat Autònoma de Buenos Aires 082 Buenos Aires 12 801 364 Plantilla:MMI
Archiu:2010 Maule earthquake intensity CAPS 66 .jpg
Mapa d'intensitat sísmica elaborat pel USGS.

Rèpliques

[editar | editar còdic]

Casi immediatament despuix del terremot, varen començar a succeir-se rèpliques de distintes intensitat localisades en territori chilé. En les 24 hores següents, ya s'havien produït més d'un centenar d'estes rèpliques, algunes d'elles de gran intensitat, sent la més forta una ocorreguda a menys de dos hores del succés principal i que va alcançar una magnitut de 6,9. Una atra de les rèpliques més destacables va ser l'ocorreguda a les 8:25 hora local del dumenge 28 que va tindre el seu epicentre en la costa de la Regió d'O'Higgins i que es va deixar sentir des de Valparaíso fins a Concepció, alcançant una de magnitut de 6,2. Com a conseqüència d'estes rèpliques, moltes de les cases que havien quedat danyades pel terremot principal varen colapsar definitivament.[22] Una nova rèplica de magnitut superior a 6, ocorreguda el dia 3 de març, va generar commoció en la població en conjunt en una alerta de tsunami, alçada poc despuix; a eixa data, ya es duyen contabilisades 203 rèpliques que superaven la magnitut 4,9.[23]

Principals rèpliques (majors a 6,0  MW) del terremot del 27 de febrer
2010
Data Hora local Ubicació Coordenades Profunditat  MW Ref.
27 de febrer 03:52:34 Vichuquén, VII Regió 34°44′6″S 72°38′17″O / -34.735, -72.63806</noinclude> 35,0 km 6,2 [24]
27 de febrer 04:12:28 Sant Dumenge, V Regió 33°48′25″S 71°54′47″O / -33.80694, -71.91306</noinclude> 35,0 km 6,0 [25]
27 de febrer 04:37:18 Florida, VIII Regió 36°50′13″S 72°32′28″O / -36.83694, -72.54111</noinclude> 35,0 km 6,0 [26]
27 de febrer 05:01:22 Lebu, VIII Regió 37°39′15″S 75°11′57″O / -37.65417, -75.19917</noinclude> 35,0 km 6,9 [27]
27 de febrer 05:25:29 Vichuquén, VII Regió 34°45′00″S 72°23′39″O / -34.75, -72.39417</noinclude> 35,0 km 6,1 [28]
27 de febrer 07:30:30 Nadal, VI Regió 33°58′9″S 72°52′45″O / -33.96917, -72.87917</noinclude> 35,0 km 6,0 [29]
27 de febrer 16:00:06 El Quisco, V Regió 33°25′30″S 71°54′33″O / -33.425, -71.90917</noinclude> 30,0 km 6,3 [30]
28 de febrer 08:25:36 Lolol, VI Regió 34°51′51″S 71°34′16″O / -34.86417, -71.57111</noinclude> 46,0 km 6,2 [31]
3 de març 14:44:25 Coelemu, VIII Regió 36°27′8″S 73°4′6″O / -36.45222, -73.06833</noinclude> 19,0 km 6,1 [32]
3 de març 22:59:49 Estany Vert, V Regió 33°13′37″S 72°2′49″O / -33.22694, -72.04694</noinclude> 35,2 km 6,0 [33]
5 de març 06:19:37 Dichato, VIII Regió 36°32′6″S 73°15′10″O / -36.535, -73.25278</noinclude> 35,0 km 6,0 [34]
5 de març 08:47:10 Dichato, VIII Regió 36°30′46″S 73°6′58″O / -36.51278, -73.11611</noinclude> 35,0 km 6,6 [35]
11 de març 11:39:48 Pichilemu, VI Regió 34°15′4″S 71°53′20″O / -34.25111, -71.88889</noinclude> 11,0 km 6,9 [36]
11 de març 11:55:30 L'Estrela, VI Regió 34°15′47″S 71°46′54″O / -34.26306, -71.78167</noinclude> 18,0 km 6,7 [37]
11 de març 12:06:03 Pichilemu, VI Regió 34°13′3″S 71°53′20″O / -34.2175, -71.88889</noinclude> 32,0 km 6,0 [38]
15 de març 11:08:28 Curanipe, VII Regió 36°08′24″S 73°08′01″O / -36.14, -73.13361</noinclude> 10,0 km 6,0 [39]
15 de març 23:22:01 Cobquecura, VIII Regió 35°52′50″S 73°16′58″O / -35.88056, -73.28278</noinclude> 35,0 km 6,7 [40]
28 de març 17:38:33 Constitució, VII Regió 35°20′24″S 72°56′02″O / -35.34, -72.93389</noinclude> 25,9 km 6,0 [41]
23 d'abril 06:03:06 Arauco, VIII Regió 37°24′36″S 72°53′24″O / -37.41, -72.89</noinclude> 54.4 km 6,0 [42]
3 de maig 19:09:45 Tirúa, VIII Regió 38°6′35″S 73°38′52″O / -38.10972, -73.64778</noinclude> 23,0 km 6,4 [43]
14 de juliol 04:32:22 Tirúa, VIII Regió 38°1′13″S 74°1′31″O / -38.02028, -74.02528</noinclude> 28,4 km 6,5 [44]
2011
Data Hora local Ubicació Coordenades Profunditat  MW Ref.
2 de giner 17:20:16 Llímit regional, VIII i IX Regió 38°21′0″S 73°16′12″O / -38.35, -73.27</noinclude> 24,0 km 7,1 [45]
11 de febrer 17:05:30 Concepció, VIII Regió 36°20′38″S 72°57′32″O / -36.34389, -72.95889</noinclude> 18,0 km 6,8 [46]
11 de febrer 22:17:03 Lebu, VIII Regió 36°10′25″S 73°1′17″O / -36.17361, -73.02139</noinclude> 33,0 km 6,1 [47]
13 de febrer 07:35:06 Concepció, VIII Regió 36°6′23″S 73°2′05″O / -36.10639, -73.03472</noinclude> 33,0 km 6,0 [48]
14 de febrer 00:40:10 Constitució, VII Regió 35°25′48″S 72°44′24″O / -35.43, -72.74</noinclude> 25,0 km 6,6 [49]
1 de juny 08:55:21 Lebu, VIII Regió 37°54′5″S 74°6′3″O / -37.90139, -74.10083</noinclude> 10,0 km 6,4 [50]
2012 (no s'inclouen les rèpliques del 17 d'abril i el 17 de giner)
Data Hora local Ubicació Coordenades Profunditat  MW Ref.
23 de giner 13:04:54 Concepció, VIII Regió 36°41′5″S 73°01′5″O / -36.68472, -73.01806</noinclude> 33,0 km 6,2 [51]
25 de març 19:37:06 Constitució, VII Regió 35°10′59″S 71°47′31″O / -35.18306, -71.79194</noinclude> 40,0 km 7,1 [52]
2015
Data Hora local Ubicació Coordenades Profunditat  MW Ref.
18 de març 15:27:24 Cobquecura, VIII Regió 36°10′1″S 74°13′8″O / -36.16694, -74.21889</noinclude> 23,0 km 6,3 [53]
3 d'octubre 03:03:43 Lebu, VIII Regió 36°10′1″S 74°13′8″O / -36.16694, -74.21889</noinclude> 20,0 km 6,1 [54]
2019
Data Hora local Ubicació Coordenades Profunditat  MW Ref.
29 de setembre 12:57:53 Constitució, VII Regió 35°46′7″S 73°18′1″O / -35.76861, -73.30028</noinclude> 31,4 km 6,6 [55]

En Argentina es varen produir algunes rèpliques del sisme chilé. Varen ser particularment intensos els tremolació que es varen registrar en les províncies de Bota, a on es varen registrar dos decesos com a conseqüència de les tremolació, Sant Joan i Mendoza, a on va alcançar alta intensitat. També es varen registrar tremolació de menor magnitut en les províncies de Neuquén, Riu Negre, Chubut, Còrdova,[56] La Pampa,[57] i en Buenos Aires.[4]


El caràcter de "rèplica" del sisme registrat en Bota, no obstant, va ser posat en dubte per les seues característiques geològiques, diferents a la del terremot de Cobquecura.[58] Un fet similar va ocórrer en un sisme de magnitut 6,3, registrat el dia 4 de març a 65 quilómetros de la ciutat chilena de Calama en la II Regió de Antofagasta.[59] La proximitat d'abdós epicentre (397 quilómetros) i la gran distància relativa d'abdós respecte del sisme principal (més de 1400 quilómetros) sugerix l'existència d'un foc sísmic independent en la zona,[60] encara que la gran diferència en la profunditat d'abdós events telúrics (105,1 km per al de Calama i 9,5 km per al de Bota) novament relativiza eixa relació.

En tant, el Observatori Vulcanológico dels Vages del Sur (OVDAS) va detectar un comportament anómal en alguns volcans chilens que va començar després de produït el terremot principal. Davant açò, el OVDAS va decretar alerta groga en el volcà Llaima i restricció d'ascens al volcà Villarrica, com a mides precautorias.[61]

Terremot de març de 2010

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Terremot de Pichilemu de 2010.


El dijous 11 de març, a casi dos semanes d'ocorregut el terremot principal, un fort moviment sísmic es va sentir a les 11:39 (hora local) en el sector central de Chile, comprenent pràcticament les mateixes zones afectades pel sisme del 27 de febrer. L'event va alcançar una magnitut de 6,9 en la escala sismológica de magnitut de moment i el seu epicentre es va ubicar en terra ferma, a prop de 9 quilómetros a l'est de la llínea costera, en la província de Moradura Cara, en la Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins.[62]


Com a senya anecdòtica, eixe dia i a eixa mateixa hora s'estava efectuant la Cerimònia del Canvi de Mando en el Congrés Nacional, en que l'eixint mandatària Michelle Bachelet entregava la banda presidencial a Sebastián Piñera, ocasió que va posar en durs destrets l'etiqueta i la compostura dels participants i els ilustres invitats, entre els que es contaven varis presidents suramericans i l'hereu de la Corona d'Espanya.[63]

Este moviment sísmic i els percebuts a continuació varen ser considerats inicialment com a rèpliques del terremot del 27 de febrer. No obstant, els anàlisis sismológicos dels patrons d'ona i les ubicacions del hipocentro varen determinar que es referien a un event independent, encara que és altament provable que este event haja segut molt influenciat pels canvis en les tensions tectónicas generades pel primer sisme. Mentres el terremot en epicentre front a Cobquecura es va produir per un encabalgamiento (thrust faulting) entre les dos plaques, els events de l'11 de març es varen produir com una falla normal (extensional) dins de la placa Suramericana.[62][64][65]

En les hores següents al terremot de les 11:39, es varen succeir una série de rèpliques en onze moviments sísmics en magnitut superior a 5,0 i dos en magnitut superior a 6,0. Ademés, el primer d'estos tres sismes va generar una alerta de tsunami preventiva a totes les àrees urbanes ubicades entre la Regió de Coquimbo i la Regió dels Lagos, provocant caos i histerisme colectiu en la població de ciutats com La Serena, Coquimbo, Valparaíso i Vinya de la Mar, les quals concentren la major cantitat de població en la zona baixa costera en el tram de l'alerta.[66][67]

Rèpliques de giner de 2011

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Terremot de Tirua de 2011.


El 2 de giner de 2011, a més de 10 mesos de l'event principal, un fort sisme es va sentir entre les regions del Biobío i dels Lagos a les 17:20 (hora local). El terremot va tindre el seu epicentre prop de la localitat de Tirúa, en el llímit entre les regions del Biobío i de la Araucanía, en una magnitut de 7,1 MW. El moviment sísmic no va reportar danys ni víctimes fatals, produint solament corts temporals en el suministrament elèctric en alguns sectors. En les localitats costeres, la població va evacuar cap a zones segures de forma espontànea davant el temor d'un eventual tsunami en localitats com Tirúa i Port Saavedra, encara que finalment l'event no va ocórrer.

A pesar del temps transcorregut des del terremot principal, els sismólogos afirmen que va ser una rèplica més i inclús en events telúrics de similar magnitut, com el terremot de l'Oceà Índic de 2004, es varen registrar rèpliques fins a 3 anys despuix.[68] En diverses localitats de les regions d'O'Higgins i del Maule es varen registrar seguidilles de rèpliques de magnitut entre 4,0 i 5,0 unes hores abans i en les hores següents a la rèplica més forta, constituint un event denominat eixam sísmic.[69]

Rèpliques de febrer de 2011

[editar | editar còdic]

L'11 de febrer de 2011, 16 dies abans de complir-se un any del terremot principal, es va registrar un moviment telúric que va alcançar una magnitut preliminar de 7 en l'escala de magnitut de moment —posteriorment corregit a 6,8— l'epicentre de la qual es va ubicar a 45 quilómetros al nort de Concepció i a una profunditat de 18,4 quilómetros. De manera preventiva, i d'acort a Ràdio Bío-Bío, els habitants de Dichato varen ser evacuats cap a sectors alts del poble. Es varen registrar corts de llum, colapse en llínees telefòniques i atochamientos en la ciutat capital de la Regió del Biobío a on, segons els primers reportes, es va sentir en major violència la tremolació.[70] Es va emetre una alerta preventiva de tsunami a la zona costera de les regions del Biobío, del Maule i de La Araucanía. Entre els dies 11 i 13 de febrer, es varen sentir més de 50 sismes de moderada a alta intensitat en la Regió del Biobío, destacant quatre d'estos sobre la magnitut 6,0 ademés d'atres lleus sismes en el mateix periodo en les regions de Coquimbo i Valparaíso.[71]

Rèplica de març de 2012

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Terremot de Chile de 2012.


El 25 de març de 2012, es va generar una rèplica del terremot de 2010, que va alcançar una magnitut de 7,1 MW. El seu epicentre es va localisar en la Regió del Maule, a 24 km al noreste de la ciutat de Constitució. El sisme es va desencadenar a les 19:37 hores local i va tindre una magnitut màxima en la escala de Mercalli de VIII en les localitats propenques a l'epicentre. El sisme va ser percebut des de la Regió de Coquimbo fins a la Regió dels Lagos; la major força del moviment es va registrar en les regions Metropolitana de Santiago, O'Higgins, El Maule i Biobío. La Oficina Nacional d'Emergències de Chile va emetre una alerta preventiva de tsunami per a les costes del Maule, evacuant aixina a més de 7000 persones de la vora costera d'eixa regió del país.[72] Ademés es varen produir solsides de cases, danys menors en estructures i pànic entre les persones que a eixa hora es trobaven en centres comercials i llocs de recreació. En Santiago es varen contabilisar alguns ferits a causa de la caiguda de mampostería del Temple Votivo de Maipú i d'una sala de cine del Mall Florida Center. En la ciutat de Parral va fallir un vell producte d'una desocupació cardíaca originada per l'impressió del sisme.[73]

El 26 de març, el ministre de l'Interior subrogante (s) Rodrigo Ubilla, acompanyat pels ministres de Salut (Jaime Mañalich) i de Vivenda i Urbanisme (Magdalena Matte) varen viajar a la zona del Maule per a constatar l'estat de l'infraestructura dels llocs i verificar possibles danys, per lo demés es va confirmar que els hospitals de l'àrea varen soportar en bones condicions el moviment, en excepció de l'Hospital de Constitució que va deure ser revisat per ingeniers calculistas.[74] El nivell d'expansió de la tremolació ho va fer perceptible en algunes localitats d'Argentina, com lo va ser en la ciutat de Mendoza.[75] Este mateix moviment telúric va causar nerviosisme en les persones que en eixe instant presenciaven la trobada de fútbol entre els equips de Colo-Colo i Palestí, que es jugava en el Estadi Monumental de Santiago, causant que inclús moltes persones abandonaren el recint durant el joc, el qual mai va ser detingut.[76]


En l'àmbit educacional, les autoritats es varen vore obligades a suspendre les classes per al dilluns 26 de març en la comuna de Constitució, ya que moltes famílies fins al matí del dilluns encara permaneixien en zones de seguritat davant el temor d'una possible eixida de la mar, sumat al tall de suministraments d'aigua i electricitat, els quals varen ser reposts durant el dia.[77] A pesar de tot solament va ser una marejada de 50 cm d'altura que va assotar la regió del Maule i Bíobío.

Maremoto

[editar | editar còdic]
Archiu:2010 Chile earthquake CAPS 380 tsunami projection 2010-02-27.png
Amplitut del maremoto a lo llarc del oceà Pacífic.
Archiu:2010 Chile earthquake Tsunami aftermath at San Antonio.jpg
Efectes del maremoto en les costes chilenes.

Degut la localisació submarina de l'epicentre i la seua proximitat en la costa, gran part dels estralls varen ser ocasionats pel maremoto associat al moviment sísmic sobre les localitats costeres. Esta massa d'aigua a gran velocitat va assotar les costes chilenes en pocs minuts, alcançant les localitats costeres de les regions del Maule i del Biobío. En Constitució, la primera ona del maremoto va aplegar prop de mija hora després del sisme principal, que segons testics va superar els huit metros d'altura, sent seguida uns minuts despuix per una segona ona més forta d'uns dèu metros i finalment una tercera, similar a la primera.[78] La mar va ingressar a localitats com Pelluhue i Curanipe, superant els 150 metros a l'interior en Pichilemu, Iloca, Duao i fins a 200 metros en Coi Coi. En el port de Talcahuano, ones de fins a 5 metros varen penetrar en el caixco de la ciutat i el nivell de la mar es va elevar per sobre els 2,4 metros.[79] El port de Valparaíso va enfrontar un alça d'1,7 metros en el nivell oceànic.[78]

El maremoto es va propagar per gran part del Pacífic sur. Una de les zones més afectades va ser el Chile insular i, en particular, el archipèlec de Juan Fernández, a on les ones varen ingressar més de 300 metros en el poble de Sant Joan Batiste, en la Illa Robinson Crusoe, una hora despuix del sisme.[80] En la illa de Pasqua, la població va conseguir ser evacuada, pero finalment el maremoto no va impactar en gran força, pujant la mar sola 0,35 metros més de sis hores despuix del terremot.


Per la seua banda, el Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic va generar una alerta de maremoto per a gran part de la costa del oceà Pacífic. Un total de 53 països varen ser alertats,[12] encara que finalment els efectes varen ser menors als esperats. El maremoto va impactar les costes de Perú, Equador, Colòmbia i Costa Rica en un alça en el nivell de la mar que no va superar mig metro. En Hiva’Oa, una de les illes Marqueses, pertanyents a la Polinèsia Francesa, l'alça va aplegar als 1,79 metros, sent el registre del maremoto més important anara de Chile. L'efecte del maremoto chilé va aplegar a Hawái, alcançant prop d'un metro d'aument en el nivell de l'aigua, i a les costes de Califòrnia i Nova Zelanda.[81] Finalment, el dia 28 de febrer, els últims efectes del maremoto es varen detectar en l'illa japonesa de Minamitorishima, a on la mar va pujar a penes 10 centímetros.[82]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada usgs
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ssn
  3. ↑ Sawer, Patrick. «Huge earthquake hits Chile» (en en). The Daily Telegraph. Consultat el 27 de febrer de 2010.
  4. ↑ 4,0 4,1 Infobae. «Confirmen que el sisme de Chile es va sentir en Buenos Aires». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2012. Consultat el 27 de febrer de 2010.
  5. ↑ Infobae. «el seu-es-sinti%C3%B3-molt-forta-la-tremolació-Chile En la regió de Que el seu es sintó molt forta la tremolació de Chile». Archivat des d'el el seu-es-sinti%C3%B3-molt-forta-la-tremolació-Chile original, el 2 de març de 2010. Consultat el 27 de febrer de 2010.
  6. ↑ Terra. «Terremot no Chile é sentit em São Paulo». Consultat el 27 de febrer de 2010.
  7. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada victimasfinal
  8. ↑ La Tercera. «Pijor tragèdia natural dels últims 50 anys deixa chafada de destrucció en zona centre sur». Consultat el 28 de febrer de 2010.
  9. ↑ Govern de Chile. «"Estem front a una emergència sense parangón en l'història de Chile"». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2010. Consultat el 28 de febrer de 2010.
  10. ↑ «Armada va publicar informe complet sobre el procediment de el SHOA». Cooperativa.cl. Consultat el 2021-03-27.
  11. ↑ «Terremot i Tsunami: El nou Chile coster - Universitat de Chile». uchile.cl. Consultat el 2021-03-27.
  12. ↑ 12,0 12,1 Sky News. «Tsunami After Major Earthquake Hits Chile» (en anglés). Consultat el 27 de febrer de 2010.
  13. ↑ 13,0 13,1 Christensen, Axel i Escobar, Javiera. «Aixina es va gestar el megaterremoto, el més intens en Chile des de 1960». La Tercera. Archivat des d'el original, el 3 de maig de 2010. Consultat el 28 de febrer de 2010.
  14. ↑ 14,0 14,1 J.C. Ruegg, A. Rudloff, et a el. «Interseismic strain accumulation measured by GPS in the seismic gap between Constitució and Concepció in Chile» (en en). Consultat el 13 de juny de 2026.
  15. ↑ U.S. Geological Survey. «Historic Earthquakes, The Largest Earthquake in the World» (en en). Archivat des d'el original, el 26 de març de 2014. Consultat el 1 de març de 2010.
  16. ↑ Fountain, Henry. «Underwater Plate Cuts 400-Mile Gash» (en en). Consultat el 1 de març de 2010.
  17. ↑ Earth, Planets and Space.Springer Open.69(41)ISSN 1343-8832.doi:10.1186/s40623-017-0624-4.Consultat el 10 de setembre de 2017.
  18. ↑ (2011).Les Últimes Notícies.www.lun.com.Consultat el 20 de juny de 2011.
  19. ↑ Buis, Alan. «Chilean quake may have shortened Earth days» (en en). Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2012. Consultat el 1 de març de 2010.
  20. ↑ The Ohio State University Research. «Researchers show how far South American cities mogau in quake» (en en). Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2010. Consultat el 9 d'abril de 2010.
  21. ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Chile: Ciutats, Pobles, Llogarets i Caserius» (PDF comprimit en ZIP). Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2009. Consultat el 3 de març de 2010.
  22. ↑ La Vanguardia. «de-el-brutal-terremot.html Chile seguix contant morts despuix del brutal terremot». Archivat des d'el de-el-brutal-terremot.html original, el 3 de març de 2010. Consultat el 1 de març de 2010.
  23. ↑ La Segona. «203 rèpliques fortes s'han sentit en la zona centre sur despuix del terremot». Consultat el 6 de març de 2010.
  24. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.2 FRENTE DE LA COSTA DEL MAULE, CHILE». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  25. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.0 FRENTE DE LA COSTA DE VALPARAISO, CHILE». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  26. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.0 BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  27. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.9 FUERA DE LA COSTA DE BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  28. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.1 FRENTE DE LA COSTA DEL MAULE, CHILE». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  29. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.0 FRENTE DE COSTA DE LIB. O'HIGGINS, CHILE». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  30. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.3 FRENTE DE LA COSTA DE VALPARAISO, CHILE». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  31. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.2 LIBERTADOR O'HIGGINS, CHILE». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  32. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.1 FRENTE DE LA COSTA DE BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2005. Consultat el 10 de març de 2010.
  33. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.0 FRENTE DE LA COSTA DE VALPARAISO, CHILE». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  34. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.0 FRENTE DE LA COSTA DE BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  35. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.6 FRENTE DE LA COSTA DE BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2010. Consultat el 10 de març de 2010.
  36. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.9 - LIBERTADOR O'HIGGINS, CHILE». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2010. Consultat el 11 de març de 2010.
  37. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitude 6.7 - LIBERTADOR O'HIGGINS, CHILE». Archivat des d'el original, el 14 de març de 2010. Consultat el 11 de març de 2010 12:30.
  38. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitude 6.0 - LIBERTADOR O'HIGGINS, CHILE». Archivat des d'el original, el 14 de març de 2010. Consultat el 11 de març de 2010 12:50.
  39. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.0 FRENTE DE LA COSTA DE BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2010. Consultat el 15 de març de 2010.
  40. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.7 FRENTE DE LA COSTA DE BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 22 de març de 2010. Consultat el 15 de març de 2010.
  41. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.0 FRENTE DE LA COSTA DE MAULE, CHILE». Archivat des d'el original, el 31 de març de 2010. Consultat el 28 de març de 2010.
  42. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitude 6.0 BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 10 de maig de 2012. Consultat el 3 de maig de 2010.
  43. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.4 FRENTE DE LA COSTA DE BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2010. Consultat el 13 de maig de 2010.
  44. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.5 BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2010. Consultat el 15 de maig de 2010.
  45. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 7.1 LA ARAUCANIA, CHILE». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2011. Consultat el 3 de giner de 2011.
  46. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.8 - OFFSHORE BIO-BIO, CHILE». Consultat el 7 d'agost de 2013.
  47. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.1 - BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2011. Consultat el 12 de febrer de 2011.
  48. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.0 - OFFSHORE BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2011. Consultat el 13 de febrer de 2011.
  49. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.6 FRENTE DE LA COSTA DEL MAULE, CHILE». Consultat el 14 de febrer de 2011.
  50. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.4 FRENTE DE LA COSTA DEL BIO-BIO, CHILE». Archivat des d'el original, el 3 de juny de 2011. Consultat el 1 de juny de 2011.
  51. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 6.2 FRENTE DE LA COSTA DEL BIO-BIO». Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2012. Consultat el 3 de giner de 2011.
  52. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitut 7.1 MAULE, CHILE». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2012. Consultat el 25 de març de 2012.
  53. ↑ Sismologia de Chile. «Magnitut 6.3 FRENTE DE LA COSTA DEL BIO-BIO». Consultat el 18 de març de 2015.
  54. ↑ Sismologia de Chile. «Magnitut 6.1 FRENTE DE LA COSTA DEL BIO-BIO». Consultat el 3 d'octubre de 2015.
  55. ↑ Sismologia de Chile. «Magnitut 6.6 FRENTE DE LA COSTA DEL MAULE». Consultat el 29 de setembre de 2019.
  56. ↑ La veu de l'interior. «El sisme i les seues rèpliques també es varen sentir en Còrdova». Consultat el 27 de febrer de 2010.
  57. ↑ Clarín. «Moviments i temor en vàries províncies del país». Consultat el 27 de febrer de 2010.
  58. ↑ El Mercuri de Calama. «Fort sisme va alarmar a comunitat loína». Consultat el 5 de març de 2010.
  59. ↑ USGS, United States Geological Survey. «Magnitude 6.3 - ANTOFAGASTA, CHILE». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2010. Consultat el 5 de març de 2010.
  60. ↑ USGS, United States Geological Survey. «10-degree Map Centered at 20°S,70°W, 22:59». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2010. Consultat el 5 de març de 2010.
  61. ↑ Palomera, Fredy. «Decreten Alerta Groga en el volcà Llaima i restricció en el Villarrica». Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2012. Consultat el 6 de març de 2010.
  62. ↑ 62,0 62,1 USGS, United States Geological Survey. «Magnitude 7,2 - LIBERTADOR O'HIGGINS, CHILE». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2010. Consultat el 11 de març de 2010 13:30.
  63. ↑ «“Sisme del canvi de mando” seria la gran rèplica que esperaven especialistes». Ràdio Universitat de Chile. Consultat el 11 d'abril de 2022.
  64. ↑ (2010).UNIVERSIDAD DE CHILE.Consultat el 11 de juny de 2011.
  65. ↑ (2012).Earth and Planetary Science Letters.317-183doi:10.1016/j.epsl.2011.11.034.
  66. ↑ La Nació. «Forts rèpliques i alerta de tsunami en la zona centre-sur». Archivat des d'el original, el 25 de març de 2010. Consultat el 29 d'abril de 2010.
  67. ↑ El Ovallino. «Alerta de tsunami posa a prova evacuació en La Serena i Coquimbo». Consultat el 29 d'abril de 2010.
  68. ↑ Morales, Juan. «¿És esta la mega rèplica del terremot del 27F?». Les Últimes Notícies. Consultat el 3 de giner de 2011.
  69. ↑ Terra.cl. «Eixam sísmic sacsa la zona centre sur del país». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2011. Consultat el 3 de giner de 2011.
  70. ↑ El Mercuri. «Fort tremolació de magnitut 7 sacsa la zona centre sur del país». Consultat el 11 de febrer de 2011.
  71. ↑ El Mercuri. «Dos tremolació varen moure esta matinada novament a la zona centre-sur». Consultat el 13 de febrer de 2011.
  72. ↑ La Nació. «ser-evacuades-del-llitoral-en-la-region-del-maule/notícies/2012-03-26/000238.html MÁS DE 7.000 PERSONAS FUERON EVACUADAS DEL LITORAL EN LA REGIÓN DEL MAULE». Consultat el 26 de febrer de 2011.
  73. ↑ EMOL. «Sisme de magnitut 7,1 remeció esta vesprada a la zona centre-sur del país». Consultat el 26 de febrer de 2011.
  74. ↑ EMOL. «de-sisme.html Ministres d'Interior (s), Salut i Vivenda viajaran hui a la Regió del Maule despuix de sisme». Consultat el 26 de febrer de 2011.
  75. ↑ Peru.com. «Fort sisme en Chile també es va sentir en Argentina». Consultat el 26 de febrer de 2011.
  76. ↑ Eldinamo.cl. «La tremolació durant partit Colo Colo-Palestí que va deixar nerviós a el ‘Negre’ Palma». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2012. Consultat el 26 de febrer de 2011.
  77. ↑ La Segona. «Pobladors del Maule que permaneixien en zones de seguritat despuix del sisme tornen a les seues llars». Consultat el 26 de febrer de 2011.
  78. ↑ 78,0 78,1 Riquelme, Paula. «Tres enormes ones devasten a Constitució despuix de sisme». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 2 de març de 2010.
  79. ↑ La Tercera. «Ones de 5 metros assoten Talcahuano i arrastren embarcacions i cases». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2011. Consultat el 2 de març de 2010.
  80. ↑ La Tercera. «Maremoto colpeja archipèlec de Juan Fernández i deixa 6 morts». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2011. Consultat el 2 de març de 2010.
  81. ↑ Pacific Tsunami Warning Center. «TSUNAMI BULLETIN NUMBER 015» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de març de 2010.
  82. ↑ 著者来店. «小笠原諸島の南鳥島に津波第一波、１０ｃｍ» (en japonés). Yomiuri.co.jp. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2010. Consultat el 1 de març de 2010.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terremot_de_Chile_de_2010&oldid=640966»