Calia secundiflora
El frijolito de Texas (Dermatophyllum secundiflorum) és un menut arbre perennifolio de la família de les fabáceas originari de Texas, Nou Mèxic i Mèxic (Coahuila i Nou #León).
Descripció
[editar | editar còdic]Creix d'1 a 12 m d'altura, en un tronc de 2 dm de diàmetro, freqüentment en denses mates per renovales de raïl. Les fulls són siempreverdes, correosas, de 6 a 15 cm de llongitut, pinnadas en 5 a 11 folíols ovales, coriáceo, lluents, de 2 a 5 cm de llarc per 1 a 3 cm d'ample; el peciólo de 3 mm de llarc. Les florés, en primavera, són fragants, purpúreas, típiques flors de leguminosas en forma; inflorescència terminal en arracadas erectos o caiguts de 4 a 10 cm de long. El frut és una llegum dura, maderosa, pubescente, de 2 a 17,5 cm de llongitut, per 1,2 a 1,9 mm d'ample, en 1 a 6 llavors ovales, color roig escarlata lluent, d'1 a 1,5 cm de llarc i 1 cm de diàmetro.
Tot el vegetal del frijolito és molt veríbaix, té el alcaloide citisina (no mescalina, com sugerix el nom). Les llavors i atres parts de la planta s'usen com alucinogen per varis pobles originaris, pero és imprecís, per confusió en els noms. Els síntomes d'enverinament per la citisina són molt desagradables: nàusea, bossada; dosis molt menudes com una sola llavor pot ser fatal.
El frijolito de Texas es confonen en el "llorer de montañal", que en realitat és molt diferent i pertany a un gènero no relacionat, Kalmia (família Ericaceae).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie descrita per Ortega en 1798 com Broussonetia secundiflora, va ser inclosa en el gènero Calia per Yakovlev[1][2] En 2011, Kanchi Gandhi et.al. varen establir que el nom correcte per al gènero és Dermatophyllum i per a l'espècie D. secundiflorum.
- Sinonímia
- Agastianis secundiflora (Ortega) Raf.
- Broussonetia secundiflora Ortega
- Calia erythrosperma Teran & Berland.
- Calia secundiflora (Ortega) Yakovlev
- Calia secundiflora Raf. ex B.D. Jacks.
- Calia secundiflora subsp. albofoliolata Yakovlev
- Cladrastis secundiflora Raf.
- Dermatophyllum speciosum Scheele
- Sophora secundiflora (Ortega) DC.
- Sophora sempervirens Engelm.
- Sophora speciosa Benth.
- Virgilia secundiflora Cav.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Yákovlev, Gennadi (1967) Proceedings of the Leningrad Chem.-Pharm. Institute 21(4): 45.
- ↑ «Dermatophyllum secundiflorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 d'agost de 2014.
- ↑ «Dermatophyllum secundiflorum». The Plant List. Consultat el 19 de novembre de 2014.
- ↑ «Calia secundiflora (Ortega) Yakovlev». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2009. Consultat el 29 de decembre de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dermatophyllum secundiflorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.