Calle trampa
Una calle trampa (o calle cep) és una carrer fictícia inclosa en un mapa en la finalitat de "detectar" violacions potencials dels drets d'autor de la cartografia, per part d'aquells que no puguen justificar l'inclusió del «carrer de la trampa» en el seu mapa.
A voltes, més que representar un camí a on realment no existix cap, es falsifica la naturalea d'este per a que es puguen detectar còpies fraudulentes, pero al mateix temps que el mapa no suponga cap perjuí en l'orientació i navegació de l'usuari. Aixina, per eixemple, un mapa pot tindre curves en un carrer que no existixen en la realitat, o representar vials importants en carrils estrets, tot això sense modificar la seua localisació o conexions en atres carrers.
En la cartografia existixen variants d'este tipo d'enganys en la presència en mapas de topònims imaginaris, marques d'aigua digitals, o punts de control d'ínfim tamany en plans digitals, inapreciables a simple vista per la persona que els consulte (o copie) pero fàcilment localisables per aquelles entrenades per a buscar-los.
Existència
[editar | editar còdic]La presència de carrers trampa en la cartografia és un fet negat habitualment pels seus editors, els quals rarament reconeixen el seu us. No obstant, este no és sempre el cas. Un conegut mapa galliponter de la ciutat d'Atenes (Grècia) advertia en la seua portada als potencials violadors del seu copyright, de l'existència de carrers trampa.[1]
En els anys 1930 l'empresa nortamericana General Drafting Company, dedicada a la creació de mapes de carreteres, va assignar a un creuament de carreteres sense asfaltar del Comtat de Delaware, en Nova York (EE. UU.), l'odónimo d'Agloe en els seus productes, en la finalitat de detectar possibles còpies de la seua cartografia. En el pas dels anys i successius equívocs encadenats, el topònim terminaria finalment en convertir-se en un punt de referència real.
En una edició del programa Map Men de la cadena de televisió britànica BBC Two difòs el 17 d'octubre de 2005 el portaveu de l'empresa Geographers' (A-Z) Map Company que edita els coneguts galliponters Geographer's A-Z Street Atles senyalava que existien «entorn a 100» calles trampa incloses en la seua edició de l'atles del galliponter de Londres. Carrers tals com «Bartlett Plau», una via peatonal que existix en la realitat pero que va ser renombrada erròneament de forma premeditada, es va mencionar en el programa de televisió, apareixent a partir de llavors en edicions posteriors del galliponter en el seu nom correcte, Broadway Walk.
En l'edició de 2005 del mapa de la ciutat d'Oxford Oxford A–Z street map existix un carrer fictici denominat en el nom GOY CL. Este cul-de-sac o atzucac no existia en edicions anteriors de la guia, el seu nom no està arreplegat en la directori de dit galliponter i per supost no existix vial algun en el lloc.
En la colecció de mapes de Natural Earth, àmpliament utilisada en cartografia per la seua llicència de domini públic, s'inclou el topònim d'una chicoteta illa fictícia denominada Null Island en les coordenades 0°N 0°E.[2] Encara que puga semblar que té una intenció humorística, en realitat posseïx un propòsit sério, sent utilisat pels sistemes de cartografia per a posicionar busques errònees dels sistemes de geocodificación.[3]
Repercussions llegals
[editar | editar còdic]En el cas Map & Guide Corp. v. Hagstrom de Nester traz Co., 796 F.Supp. 729, E.D.N.Y., 1992, una cort federal dels Estats Units va determinar que les "trampes" en la cartografia no servixen, per sí mateixes, per a denunciar una violació dels drets d'autor.
No obstant estos enganys poden ser útils en atres països davant un tribunal depenent de la seua llegislació. Encara que en el cas de que estes modificacions intencionades dels mapes no es puguen utilisar en un tribunal de justícia, sí servixen per a ajudar a l'autor del treball a detectar el plagi.
En l'any 2001 en el Regne Unit, la Automobile Association va acordar pagar 20 millons de lliures esterlines com a compensació per haver plagiat mapes de l'Ordnance Survey,[4] en la particularitat de que en este cas els «punts de control» identificats i lloc per l'editor original no eren errors delliberats sino símbols semiòtics per a definir l'esgambi dels camins en la cartografia.
En un atre cas, la Singapur Land Authority, dependent del Govern de Singapur, va demandar en 2009 a l'empresa Virtual Map,un conegut proveïdor de mapes en llínea del país, per infringir els seus drets d'autor. Singapur Land Authority va declarar en el seu cas que hi havia errors delliberats en els mapes que havien proporcionat a Virtual Map anys abans. Virtual Map ho va negar i va insistir que havia fet la seua pròpia cartografia.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Αττική" Atles en grec publicat per Nik. & Ioan Fotis O.E. (Νικ. & Ιωάν. Φωτής Ο.Ε., http://www.fotismaps.gr [1] archivat en Wayback Machine.), advertència en grec en el frontispici.
- ↑ Kurgan, Laura (2013). Close Up at a Distance: Mapping, Technology and Politics, New York: Zone Books, p. 157.
- ↑ «Natural Earth version 1.3 release notes». Consultat el 1 d'octubre de 2013.
- ↑ Organisme públic britànic dedicat a la producció cartogràfica similar Institut Geogràfic Nacional en Espanya
- ↑ «[2009 SGCA 2]». www.elitigation.sg. Consultat el 2024-02-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calle trampa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.