Calliandra eriophylla
La barba de chivo o charrasquillo (Calliandra eriophylla) és un arbust perenne que creix fins a un metro d'alt. Pertanyent a la subfamília Mimosoideae dins de les leguminosas. És una espècie americana que es distribuïx des del suroest d'Estats Units fins al sur d'Uruguay en climes tropicals.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust perenne de 20cm a 1m d'alt, els seus brots són leñosos, erectos, molt ramificats des de la base; les seues branques quan jóvens són cilíndriques, cobertes de pèls asprosos, de color grisáceos o blanquecinos en les parts més jóvens.
Els fulls són bipinnadas, i de fins a 1,4 cm llarc, les pinnas són d'1 a 3 parells, 0,5 a 1,5 cm llarc; que les seues estípulas tenen fins a 5 mm de llarc, i són estretes, foliáceas, caduques; els pecíols 0,2 a 0.,7 cm de llarc; raquis 0,3 a 0,5 cm llarc; folíols de 6 a 10 parells per pinna, 2 a 4,5 mm llarc, 0,8 a 1,3 mm ample, sent prims i estrets, base oblicua, àpiç agut, membranosos, plans en el fes i en vellosidades en el envés.
Les inflorescència són axilars, en capítuls poc densos, cada u de 3 a 8 flors; pedúnculs agrupats formant un manojo o en brots curts, fins a 1 cm llarc. Les flors són diürnes, semblants, sense soport; en el cáliz àmpliament campanulado, membranoso, rojós, en vellosiddes o pla; corola campanulada, membranosa, i de color roig púrpura, en vellosidades o planes; estams, rojos, rosats o blancs en la mitat basal i rojos o rosats en la mitat distal. Les florés, que apareixen entre fins d'hivern i fins de primavera.
El frut és tipo llegum, erectos a ascendents, de 3 a 10 cm de llarc, i de 0.5 a 0.8 cm ample, llarcs i estrets, rígits, de consistència similar al cuiro, proveït de vellosidades, en tricomas curts i blancs.
Les llavors són de 5 a 6 mm de llarc, i de 3 a 4.5 mm d'ample, més llarcs que amples i elipsoidales, en forma de pera o disc, testa parda, generalment en taques. Existixen unes 50,000 aproximadament en Veracruz Calliandra eriophylla es distinguix per els fulls, que presenten d'una a tres parells de pinnas, per l'absència de glándulas peciolares i flors en filaments més numerosos i més llarcs que es fusionen formant un tubo basal. La floració d'esta espècie es presenta de maig a setembre i el seu fructificació de juny a novembre.[3]
Distribució
[editar | editar còdic]El gènero Calliandra és endèmic d'Amèrica, principalment en tròpics i subtrópicos, des del suroest dels Estats Units fins a Sudamérica, incloent les Antilles, en regions àrides i semiáridas, en dos centres principals de diversificació, un en el noreste de Brasil i l'atre en el surest de Mèxic. Està conformat per prop de 135 espècies, de les quals, 30 es troben en Mèxic.[3]
Per al cas específic de Calliandra eriophylla en Mèxic es coneix en els estats d'Aguascalientes, Baixa Califòrnia, Chiapas, Chihuahua, Coahuila, Durango, Guanajuato, Jalisco, Nou #León, Oaxaca, Pobla, Querétaro, Sant Luis Potosí, Sonora, Sinaloa, Tamaulipas i Zacatecas.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]El charrasquillo és una planta que es pot trobar en bosc tropical caducifolio, dominat per espècies arborescentes, a on la temperatura anual mija oscila entre els 20 i 29 °C, en pluges estacionals molt marcades i la precipitació mija de les quals anual varia entre els 300 i 1200 mm, també pot créixer i desenrollar en xara xerófilo el clima de la qual és sec, en pluges molt escasses i precipitació menor als 700 mm anuals, en temperatura promig de 12 a 26 °C, pot trobar-se en elevació de 700-2420 m s. n. m.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per George Bentham i publicat en London Journal of Botany 3: 105. 1844.[4]
- Etimologia
Calliandra: nom genèric derivat del grec kalli = "bell" i andros = "masculí", referint-se als seus estams bellamente coloreados.
eriophylla: epítet llatí de erio = "llana" i phylla = "full", referint-se als seus fulls.
- Varietats
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Espanyol: Charrasquillo, Cabell, Cósahui del Nort.
Usos
[editar | editar còdic]Té diversos usos ornamentals, funciona be com un arbust de jardí si es poda i es controla el creiximent. És una bona opció per a jardins secs i semi desérticos, pot tolerar una miqueta d'ombra pero florea profusamente solament al sol. El seu dens sistema radical proporciona control per a la erosió. Inclús s'ha utilisat per a generar bonsáis en belles #floració.
En vida selvada Calliandra eriophylla és comestible per als venados, i les seues flors que són font de néctar atrauen palometes i colbríes aixina com les codorníces (Coturnix sp) poden alimentar-se de les seues llavors.[5]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]És una espècie la distribució de la qual en Mèxic s'ha reportat en varis estats del País, no obstant no es troba baix alguna categoria de protecció d'acort a la NOM-059- SEMARNAT-2010. Tampoc és una espècie baix alguna categoria de protecció de la UICN.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Catalogue of Life: 2020-02-24. Detalls de l'espècie : Calliandra eriophylla Benth.». Consultat el dimarts, 21 d'abril de 2020.
- ↑ «Enciclovida. Charrasquillo (Calliandra eriophylla)». Consultat el dimarts, 21 d'abril de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Andrade, M. G., Grether R., Hernández H. M., Medina-Lemos R., Ric L. i Sousa S. M. Flora del Valle de Tehuacán-Cuicatlán. Fascículo 109. MIMOSACEAE. Institut de Biologia. UNAM. 2011. pp 11-14.
- ↑ «Calliandra eriophylla». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de setembre de 2012.
- ↑ «Lady Bird Johnson Wildflower Center. Calliandra eriophylla Benth.». Consultat el dimarts, 21 d'abril de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- PLANTS Profile: Calliandra eriophylla
- The University of Arizona Cooperative Extension - Pima County Home Horticulture: Calliandra eriophylla
- USDA Germplasm Resources Information Network (GRIN): Calliandra eriophylla
- Enciclovida. Charrasquillo (Calliandra eriophylla).
Naturaliste. Charrasquillo (Calliandra eriophylla).
- Lady Bird Johnson Wildflower Center. Calliandra eriophylla.
Ret de Herbarios del Noroest de Mèxic. Calliandra eriophylla
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calliandra eriophylla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.