Calophyllum brasiliense

Calophyllum brasiliense, cridat comunament guanandí, calambuco, pal Maria (en Panamà), fardacho caspi (en Perú), arary (en Paraguay) , arbre de Santa María o pal d'oli (en Colòmbia[1]), Barí (en Mèxic) és un arbre del gènero Calophyllum, de la família Calophyllaceae, típic de les regions selváticas perhúmedas tropicals i subtropicales d'Amèrica del Sur, América Central, Amèrica del Nort (sur de Mèxic) i el Carib.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre perenne d'entre 20 a 50 m d'altura, en densa copa redona. El tronc, que pot alcançar 1,8 m de diàmetro, és recte, cilíndric, de color grisáceo, en llínees llongitudinals groguenques i corfa fisurada. Exuda un làtex groguenc i pegajoso.[3] Les fulls són simples i opostes, d'entre 6,3 a 12,5 cm de llarc i 3,2 a 6,3 cm d'ample, de forma elíptica a oblongo-obovadas, coriáceas de color vert lluent i en el envés més clar que el fes. La venación és més prominent en el envés i les nervaduras secundàries són paraleles entre sí; la vora dels fulls és ondulat. Les florés, agrupades en panículas de 2,5 a 9 cm de llarc, medixen uns 10 a 13 mm de diàmetro, en quatre sàpia-hos blancs (dos majors que els atres dos) i d'un a quatre pétals blancs més chicotets que els sépals. El frut és una drupa globular d'uns 25 a 30 mm de diàmetro.[4][5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba àmpliament distribuït en Brasil, des de Santa Catarina a Pará, en Pantanal i la Amazònia. També és comú en Paraguay, Perú, Bolívia, Colòmbia, Veneçola, Mèxic, Belize, Guatemala, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Puerto Rico, Trinitat, República Dominicana, Hondures i Cuba. El seu hàbitat natural oscila entre el nivell de la mar i els 1200 m s. n. m., en selves subtropicales, terres baixes i boscs montanos. Admet tot tipo de sols, fins a arenencs, rocosos i salinos.[6]
Usos
[editar | editar còdic]La seua fusta s'utilisa en construcció i ebanisteria.
En medicina popular, el làtex s'utilisa contra úlceres i gastritis. També se li atribuïxen propietats per a afeccions de próstata, per a les cremades solars i com cicatrizante. Alguns components presents en el làtex i els fulls semblen ser inhibidors del VIH.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Calophyllum brasiliense va ser descrita per L. Cambess. i publicat en Contributions from the United States National Herbarium 23(2): 386. 1922.[8]
Calophyllum: nom genèric que deriva de les paraules gregues: καλος (kalos), = “bella, bella”, i φυλλον (phyllon), = “full”, a on es referix a la bellea dels seus fulls.
brasiliensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Brasil.
- Calophyllum lucidum Benth.
- Calophyllum mariae Planch. & Triana
- var. antillanum (Britton) Standl.
- Calophyllum antillanum Britton
- Calophyllum jacquinii Fawc. & Rendle
- var. rekoi (Standl.) Standl.
- Calophyllum chiapense Standl.
- Calophyllum rekoi Standl.
Nom comú
[editar | editar còdic]- Cedre María, fardacho, María, María colorat, Marío, bella María, arbre María i pal María.[2] En Mèxic se li coneix en el nom de Barí.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
- ↑ 2,0 2,1 Germplasm Resources Information Network: Calophyllum brasiliense [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Institut de Perquisicions i Estudos Florestais
- ↑ AgroForestry Tree Database: Calophyllum brasiliense
- ↑ Flores, I. M. Flora of Costa Rica: Calophyllum brasiliense (pdf file)
- ↑ AgroForestryTree Database
- ↑ HIV-1 Inhibitory Compounds from Calophyllum brasiliense Leaves(Pharmacognosy)
- ↑ «Calophyllum brasiliense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de maig de 2013.
- ↑ Calophyllum brasiliense en PlantList
- ↑ «Calophyllum brasiliense». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 de maig de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Ric de Janeiro, Riu de Janeiro.
- Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
- Hammel, B. I. 2010. Clusiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 1–54.
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Ibarra Manríquez, G. & S. Sinaca Colín. 1995. Llista florística comentada de l'Estació de Biologia Tropical "Els Tuxtlas", Veracruz, Mèxic. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Calophyllum brasiliense.- Fotos en flickr.com
- https://web.archive.org/web/20190328224941/http://www.aidsmed.com/drugs/calanolide-A.htm
- Informació sobre sida en AIDSINFO [2] archivat en Wayback Machine.
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20090120194741/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?311269 (2 ene 2008)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calophyllum brasiliense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.