Anar al contingut

Calophyllum brasiliense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Calophyllum brasiliense (Calophyllum brasiliense)

Calophyllum brasiliense, cridat comunament guanandí, calambuco, pal Maria (en Panamà), fardacho caspi (en Perú), arary (en Paraguay) , arbre de Santa María o pal d'oli (en Colòmbia[1]), Barí (en Mèxic) és un arbre del gènero Calophyllum, de la família Calophyllaceae, típic de les regions selváticas perhúmedas tropicals i subtropicales d'Amèrica del Sur, América Central, Amèrica del Nort (sur de Mèxic) i el Carib.[2]



Descripció

[editar | editar còdic]

Arbre perenne d'entre 20 a 50 m d'altura, en densa copa redona. El tronc, que pot alcançar 1,8 m de diàmetro, és recte, cilíndric, de color grisáceo, en llínees llongitudinals groguenques i corfa fisurada. Exuda un làtex groguenc i pegajoso.[3] Les fulls són simples i opostes, d'entre 6,3 a 12,5 cm de llarc i 3,2 a 6,3 cm d'ample, de forma elíptica a oblongo-obovadas, coriáceas de color vert lluent i en el envés més clar que el fes. La venación és més prominent en el envés i les nervaduras secundàries són paraleles entre sí; la vora dels fulls és ondulat. Les florés, agrupades en panículas de 2,5 a 9 cm de llarc, medixen uns 10 a 13 mm de diàmetro, en quatre sàpia-hos blancs (dos majors que els atres dos) i d'un a quatre pétals blancs més chicotets que els sépals. El frut és una drupa globular d'uns 25 a 30 mm de diàmetro.[4][5]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba àmpliament distribuït en Brasil, des de Santa Catarina a Pará, en Pantanal i la Amazònia. També és comú en Paraguay, Perú, Bolívia, Colòmbia, Veneçola, Mèxic, Belize, Guatemala, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Puerto Rico, Trinitat, República Dominicana, Hondures i Cuba. El seu hàbitat natural oscila entre el nivell de la mar i els 1200 m s. n. m., en selves subtropicales, terres baixes i boscs montanos. Admet tot tipo de sols, fins a arenencs, rocosos i salinos.[6]

Usos

[editar | editar còdic]

La seua fusta s'utilisa en construcció i ebanisteria.

En medicina popular, el làtex s'utilisa contra úlceres i gastritis. També se li atribuïxen propietats per a afeccions de próstata, per a les cremades solars i com cicatrizante. Alguns components presents en el làtex i els fulls semblen ser inhibidors del VIH.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Calophyllum brasiliense va ser descrita per L. Cambess. i publicat en Contributions from the United States National Herbarium 23(2): 386. 1922.[8]

Etimologia

Calophyllum: nom genèric que deriva de les paraules gregues: καλος (kalos), = “bella, bella”, i φυλλον (phyllon), = “full”, a on es referix a la bellea dels seus fulls.

brasiliensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Brasil.

Sinonímia
  • Calophyllum lucidum Benth.
  • Calophyllum mariae Planch. & Triana
  • Calophyllum piaroanum A. Castell & C. Gil
  • Calophyllum revolutum Rich. Ex Vesque[9][10]
var. antillanum (Britton) Standl.
  • Calophyllum antillanum Britton
  • Calophyllum jacquinii Fawc. & Rendle
var. rekoi (Standl.) Standl.
  • Calophyllum chiapense Standl.
  • Calophyllum rekoi Standl.

Nom comú

[editar | editar còdic]
  • Cedre María, fardacho, María, María colorat, Marío, bella María, arbre María i pal María.[2] En Mèxic se li coneix en el nom de Barí.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  2. ↑ 2,0 2,1 Germplasm Resources Information Network: Calophyllum brasiliense [1] archivat en Wayback Machine.
  3. ↑ Institut de Perquisicions i Estudos Florestais
  4. ↑ AgroForestry Tree Database: Calophyllum brasiliense
  5. ↑ Flores, I. M. Flora of Costa Rica: Calophyllum brasiliense (pdf file)
  6. ↑ AgroForestryTree Database
  7. ↑ HIV-1 Inhibitory Compounds from Calophyllum brasiliense Leaves(Pharmacognosy)
  8. ↑ «Calophyllum brasiliense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de maig de 2013.
  9. ↑ Calophyllum brasiliense en PlantList
  10. ↑ «Calophyllum brasiliense». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 de maig de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
  4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Ric de Janeiro, Riu de Janeiro.
  5. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  6. Hammel, B. I. 2010. Clusiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 1–54.
  7. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  8. Ibarra Manríquez, G. & S. Sinaca Colín. 1995. Llista florística comentada de l'Estació de Biologia Tropical "Els Tuxtlas", Veracruz, Mèxic. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
  9. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calophyllum_brasiliense&oldid=576920»