Cambra de buit
Una cambra de buit és un recipient de parets rígides del que s'extrau l'aire i uns atres gasés per mig d'una bomba de buit. La baixa pressió resultant, comunament cridada buit, permet als investigadors portar a terme experiments físics o provar dispositius mecànics que deuen operar, per eixemple, en l'espai exterior. Cambres d'alumini permeten controlar que el camp magnètic interior ixca fora del buit. Pel contrari, les cambres fetes de mu-metal eviten que els camps externs penetren en el buit.
Les cambres solen tindre vàries portes, cobertes en bridas de buit, per a permetre que els instruments o les finestres puguen ser instalades en les parets de la cambra. En les aplicacions de mijà a baix buit, estes són sagellades en juntes tóricas de caucho. En aplicacions de buit més alt, les bridas posseïxen durs brots d'acer soldats en elles, que tallen una junta de coure quan la brida és entornellada.[1]
Aplicacions
[editar | editar còdic]Un tipo de cambra de buit d'us freqüent en el camp de l'ingenieria de naus espacials és una cambra de buit tèrmic, que oferix un ambient tèrmic que representa lo que una nau espacial experimentaria en l'espai.
Un tipo de cambres de buit de mija intensitat (pressió de 4-5 mmHg) s'ampra per a la conservació de vegetals. En fer buit es vaporiza part de l'aigua, en lo que es conseguix disminuir la temperatura i mantindre-la en l'entorn dels 0 °C, sense que els vegetals es marchiten.[2]
Cap a 1850 es varen construir chicotetes cambres de buit de vidre (tubos) en un electrodo metàlic en cada extrem i una menudíssima massa de gas en el seu interior. Despuix d'aplicar-los una corrent d'alt voltage varen aparéixer centelleigs/centellejos i lluminositat dins del tubo. Açò va permetre aplegar a descobrir l'electró. Alguns investigadors que varen usar i varen perfeccionar estos tubos varen ser Johann Heinrich Geissler i William Crookes.[3] Se'ls coneix també en el nom de tubos de Crookes o tubos de rajos catódicos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A user's guide to vacuum technology. John F. O'Hanlon que és mes avorrit. Wiley-IEEE, 2003. ISBN: 0471270520.
- ↑ Almagasenament comercial de frutes, llegums i existències de floristerías i víveros. Colecció d'investigació i desenroll, n.º 16. Robert E. Hardenburg, Alley E. Watada, Chien Yi Wang. Editor IICA, 1988. ISBN: 9290391472. Pág. 10
- ↑ Radiologia i imàgens diagnòstiques: Fonaments de medicina. Juan I Gutiérrez. Corporació per a Investigacions Biològiques, 2006. ISBN: 9589400795. Pág. 3
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cámara de vacío» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.