Bomba de buit
Una bomba de buit és una bomba hidràulica que extrau molècules de gas d'un volum sagellat, per a crear un buit parcial.[1] La bomba de buit va ser inventada en 1650 per Otto von Guericke, estimulat pel treball de Galileo i Evangeliste Torricelli, també va impulsar a Lavoisier, va usar els hemisferis de Magdeburgo.
Tipos de bombes de buit
[editar | editar còdic]Rotatives de paleta
[editar | editar còdic]
Les principals característiques d'algunes bombes de buit són:
- alta velocitat de bombeig en el camp de pressió absoluta, comprés entre 850 i 0,5 mbar
- refrigeració per aire
- construcció particularment robusta
- manteniment reduït
Bomba de membrana o de diafragma
[editar | editar còdic]
Una bomba de membrana o de diafragma és una bomba de desplaçament positiu que, per a bombejar líquit, combina l'acció recíproca d'un diafragma de teflón o caucho i de vàlvules que òbrin i tanquen d'acort al moviment del diafragma. A voltes a este tipo de bomba també es diu bomba de membrana. Hi ha tres tipos principals de bomba de diafragma:
- El de primer tipo, el diafragma se sagella en un costat en el líquit que es bombejarà, i l'atre en aire o líquit hidràulic. El diafragma es dobla, fent que el volum de l'compartimento de la bomba aumente i disminuïxca. Un parell de vàlvules prevé que la corrent tinga un moviment contrari.
- Com es descriu anteriorment, el segon tipo de bomba de diafragma treballa en la recalcada positiva volumètrica, pero diferència en que lo que mou al diafragma no és ni oli ni aire, sino que té un funcionament electromecànic a través d'una impulsión engranada del motor. Este método dobla el diafragma en una acció mecànica simple, i un costat del diafragma està obert a l'aire.
- El tercer tipo de bomba de diafragma té un o més diafragmes sense sagellar en el líquit que es bombejarà en abdós costats. Els diafragmes es doblen una atra volta, fent canviar el volum.
Quan el volum d'un compartimento de qualsevol tipo s'aumenta el diafragma baixa, la pressió disminuïx i el líquit entra dins de l'compartimento. Quan la pressió de l'compartimento aumenta (ya que el volum disminuïx), el diafragma puja i el líquit guardat prèviament adins és forçat a eixir. Finalment, el diafragma baixa impulsant de nou més líquit dins de l'compartimento, terminant el cicle. Esta acció és similar a la del cilindre d'un motor de combustió interna.
Les bombes de diafragma es poden utilisar per a fer cors artificials.
De canal lateral
[editar | editar còdic]Les màquines extractoras de canal lateral estan conceptuadas segons el principi dels canals laterals. Funcionen tant en aspiració com en compressió i han segut proyectades per a treballar en servici permanent.
Per mig d'un rodete especial, l'aire aspirat està obligat a seguir un recorregut en espiral i aixina mateix somés a reiterades acceleració incrementant aixina la pressió diferencial del decorregut transportat a través del soplante.
El rodete està montat directament sobre l'eix del motor i totes les parts giratòries estan dinàmicament equilibrades, obtenint-se aixina una absència pràcticament total de vibracions. Els soplantes de canal lateral estan normalment construïts totalment en alumini molejat a pressió.
És important apreciar que l'aire o gas aspirat o comprimit es manté net, i lliure de rastres d'oli, ya que cap tipo d'lubricación és necessària en els soplantes de canal lateral.
El nivell sonor normalment estarà al voltant dels 70 dB i els nivells de vibració són pràcticament inexistents, lo que implica que normalment no es requerix cap tipo de anti vibradors o cabina acústica.
cal reiterar que estos equips poden ser montats tant en forma vertical com a horisontal, donant aixina encara més flexibilitat de disseny al sistema en el qual li l'incorpora.
Els soplantes de canal lateral són generalment usats en sistemes de:
- transport neumàtic
- plantes purificadores d'aigua
- indústria textil
- equipaments de neteja industrial
- i atres aplicacions a on existix la necessitat d'aire o gas net.
Estos soplantes alcancen cabals de fins a 1500 m³/h i una depressió màxima de 450 mbar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «bomba de buit» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bomba de vacío» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.