Electromecànica

Archiu:LatchingRelay.jpg

Relé biestable. Format per un solenoide que rep impulsos elèctrics, l'armadura atreta pel solenoide que retrocedix per acció del moll, i fa girar el trinquet que obri o tanca alternativament el contacte elèctric.

La electromecànica és la combinació de les cièncias del electromagnetisme de l'ingenieria elèctrica i la ciència de la mecànica. l'Ingenieria electromecànica és la disciplina acadèmica que l'aborda, gràcies a ella s'han produït importants alvanços en el desenroll tecnològic en la majoria dels camps científics.

Explicació

Els dispositius electromecànics són els que combinen parts elèctriques i mecàniques per a conformar el seu mecanisme. Eixemples d'estos dispositius són els motors elèctrics i els dispositius mecànics moguts per estos, aixina com les ya obsoletes calculadores mecàniques i màquines de sumar; els relés; les vàlvules a solenoide; i les diverses classes d'interruptorés i claus de selecció elèctriques.

Història

A l'inici, els "repetidors" varen sorgir en la telegrafia i eren dispositius electromecànics usats per a regenerar senyals telegràfiques. El commutador telefònic de barres creuades és un dispositiu electromecànic per a cridades de conmutación telefònica. Inicialment varen anar àmpliament instalats en els anys 1950 en Estats Units i Anglaterra, i després es varen expandir ràpidament al restant del món. Varen reemplaçar als dissenys anteriors, com el commutador Strowger, en grans instalacions.

Paul Nipkow va propondre i va patentar el primer sistema electromecànic de televisió en 1885. Les màquines d'escriure elèctriques es varen desenrollar fins als anys 80 com "màquines d'escriure assistides per energia". Estes màquines contenien un únic component elèctric, el motor. Mentres que antigament la pulsació d'una tecla movia directament una palanca de metal en el tipo desijat, en estes màquines elèctriques les tecles enganchaven diversos engranages mecànics que dirigien l'energia mecànica des del motor a les palanques d'escritura. Açò mateixa ocorria en la posteriorment desenrollada IBM Selectric. En els anys 40 es va desenrollar en els Laboratoris Bell la computadora Bell Model V. Es tractava d'un gran aparat electromecànic basats en relés en temps de cicle de l'orde de segons. En 1968 la companyia nortamericana Garrett Systems va ser invitada a produir una computadora digital per a competir en els sistemes electromecànics que s'estaven desenrollant llavors per a la computadora principal de control de vol del nou avió de combat F-14 Tomcat de l'Armada dels Estats Units.

Vore també

• Ingenieria electromecànica