Bomba termobárica
_sunk_as_target_with_FAE_1972.jpg){kind=link}
- Una de les denominacions d'esta arma és bomba de buit. Per a la màquina d'extracció de gas homònima vore bomba de buit.
_sunk_as_target_with_caps_block_2_1972.jpg){kind=link}
Una bomba termobárica d'alt impuls (HIT), també coneguda com a bomba de fuel, bomba de combustible, explosiu aire-combustible (FAE o FAX), arma de "calor i pressió" o bomba de buit, consistix en un contenidor d'un líquit volàtil o gas a alta pressió que en alguns models està mesclat en un explosiu finamente polvorisat i (normalment) dos càrregues explosives separades. En acabant de que l'artefacte és llançat des d'una aeronau o es dispara, la primera càrrega explosiva (o un atre mecanisme de dispersió) rebenta el contenidor a una altura específica i produïx la dispersió del combustible en un núvol que es mescla en l'oxigen de l'atmòsfera. Una volta que el combustible ya s'ha mesclat lo suficient, es detona la segona càrrega que propagarà l'explosió (ona explosiva) per tot el núvol de combustible. Aixina que, es diferencia dels explosius convencionals en el fet de que usa com oxidant de la reacció explosiva al propi oxigen de l'aire, en lloc de carregar-ho en el propi artefacte explosiu.[1]
Pot ocórrer una explosió aire-combustible accidentalment a conseqüència d'una Explosió de Vapor en Expansió per Líquit en Ebullició (BLEVE); per eixemple, en l'explosió d'un tanc de gasos licuados de petròleu. També són comuns les explosiones aire-combustible en sijas de farinas buits, a on els restants de farina finamente polvorisada en suspensió poden provocar una explosió.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme termobárico deriva de les paraules gregues “calor” i “pressió”: thermobarikos (θερμοβαρικός), de thermos (θερμός), calor + baros (βάρος), pes, pressió + sufix -ikos (-ικός), sufix -ico.[3]
Alguns experts fan una distinció entre arma termobárica i explosiu aire-combustible, estos últims denominats panclastitas i usats en la Segona Guerra Mundial. Basant-se en els efectes principals desijats en cada cas, "termobárico" faria referència a la convecció de zones tancades o al desplaçament d'aire com a objectiu principal de l'ingeni. Per una atra part, els explosius "aire-combustible" s'usarien com "netejadors de zona", per mig d'un paradigma explosió-combustió, jugant un paper similar al de la bomba d'arracada. Atres fonts ampren el terme "aire-combustible" aplicat al cas general, restringint "termobárico", segons lo ya explicat, mentres que atres autors usen abdós térmens indistintament.
Efectes de l'arma
[editar | editar còdic]L'explosió pot aniquilar equips i edificis reforçats; mata i danya a les persones pròximes. L'efecte antipersona de l'ona explosiva és més letal en refugis excavats en el sol, sobre persones en algun tipo de coraza o protecció corporal i en espais tancats "rígits", com a coves, edificis i búnkerés.
La sobrepresión eixercida en l'interior de l'explosió pot alcançar els tres megapascals (3 MPa) (430 PSI) i la temperatura pot oscilar entre els 2500 °C i els 3000 °C. Anara de la núvol, l'ona explosiva viaja a més de 3 km/s. Esta ona, en passar, deixa tras de sí el buit. Este buit és capaç d'arrancar objectes que no estiguen subjectes. No obstant, com a efecte més sério, el buit arrastra el combustible no explosionat pero encara en combustió, causant una penetració del mateix en tots els objectes no hermètics dins del radi de l'explosió i produint la seua incineració instantànea. Poden presentar-se danys interns i asfíxia en les persones que hagen quedat fòra de la zona de major efecte de l'explosió; per eixemple, en galeries o túnels profunts, a conseqüència de l'ona explosiva, el calor i la subsegüent extracció de l'aire deguda al buit.
Els efectes produïts per explosius aire-combustible (alta pressió prolongada en el temps i impuls de calor) a sovint s'assemblen als d'un arma nuclear de baixa intensitat, pero sense els efectes colaterals causats per la radiació ionisant --encara que no és totalment aixina; en tots els models actuals i prevists d'armes nuclears en potències per baix del kilotón, predominen els efectes posteriors de les radiacions, produint un calfament secundari-- una mínima cantitat de la càrrega nominal realment es traduïx en l'explosió. No obstant el dany significatiu eixercit per qualsevol d'estes armes sobre la població objectiu és gran.
Alguns dels combustibles amprats, tals com l'òxit de etileno i l'òxit de propileno, són altament tòxics. Un ingeni que utilise tals combustibles és molt perillós inclús donant-se el cas de que el combustible no aplegara a encendre's, en el cas del qual s'hauria convertit bàsicament en un arma química.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Defence Technology.12(6)
- 423–445.ISSN 2214-9147.doi:10.1016/j.dt.2016.09.002.Consultat el 2023-10-21.
- ↑ «Atmòsfera explosives per pols en suspensió - Tandem HSE» (en és-es). Consultat el 2023-10-21.
- ↑ «¿Qué són les eixides termobáricos, les armes més temibles de Rússia?» (en és). euronews. Consultat el 2023-10-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bomba termobárica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.