Anar al contingut

Campanula glomerata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Campanula glomerata.JPG
Campanula glomerata (Campanula glomerata)

Campanula glomerata és una planta de la família de les campanuláceas.

Archiu:Campanula glomerata 007.JPG
Planta en el seu hàbitat
Archiu:Campanula glomerata 08.jpg
Inflorescència
Archiu:Campanula glomerata.jpg
Ilustració


Descripció

[editar | editar còdic]

Planta vivaz de fins a 60 cm, cortamente pubescente, en brots angulosos, generalment simples. Fulls oval-lanceoladas en dents obtuses. Les de la base són pecioladas i acorazonadas. Les del talle, assentades, semiabrazadoras i més estretes. Florés de color blau viu, sentdas en arracadas terminals o siyuados en les aixelles de les fulls superiors, rodejades d'un involucre de bràcteas. Cáliz en lòbuls lanceolados, sense apèndixs entre els seus sàpia-hos. Corola acampanada i pubescente. 3 estigmas i 3 cavitats en el frut. Florix durant casi tot l'estiu.[1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Zones calcáreas i pobres, en màrgens de camins, boscs i praderies.

Distribució

[editar | editar còdic]

Gran part d'Europa, llevat l'extrem nort i gran part de les illes.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Campanula glomerata va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum 1: 166–167. 1753.[3]

Sinonímia
  • Campanula cephalotes Nakai
  • Campanula hirsuta Mart.
  • Gentiana collina With.
  • Syncodon glomeratum (L.) Fourr.
  • Weitenwebera glomerata (L.) Opiz[4][5]
subsp. caucasica (Trautv.) Ogan.
  • Campanula ruprechtii Grossh.
  • Campanula trautvetteri Grossh. ex Fed.[6]
subsp. cervicarioides (Schult.) Arcang.
  • Campanula cervicarioides Schult.[7]
subsp. elliptica (Kit. ex Schult.) Kirschl.
subsp. farinosa (Rochel ex Besser) Kirschl.
  • Campanula desertorum Weinm.
  • Campanula farinosa (Rochel ex Besser) Andrz. ex Besser
  • Campanula glaucophylla Schloss. & Vuk.
  • Campanula polessica O.D.Wissjul.
subsp. glomerata
  • Campanula aggregata Willd.
  • Campanula barbata Spreng.
  • Campanula betonicifolia Gilib.
  • Campanula cephalantha Fisch. ex A.DC.
  • Campanula congesta Vest ex Schult.
  • Campanula conglomerata Gueldenst.
  • Campanula ortleppi H.Lév.
  • Campanula petraea All.
  • Campanula tubiflora Tausch ex Ledeb.
  • Campanula vlachovae Orph. ex Boiss.
  • Marianthemum aggregatum (Willd.) Schrank
  • Weitenwebera glomerata var. mollis (Tausch) Opiz
  • Weitenwebera glomerata var. nana Opiz
  • Weitenwebera glomerata var. salviifolia (Wallr.) Opiz[9]
subsp. hispida (Witasek) Hayek
  • Campanula asperifolia Hayek ex Rech.f.
  • Campanula eocervicaria Nábelek
  • Campanula lamioides Witasek
  • Campanula maleevii Fed.[10]
subsp. oblongifolia (K.Koch) Fed.
  • Campanula nicaeensis Schult.
  • Campanula oblongifolia (K.Koch) Kharadze[11]
subsp. oblongifolioides (Galushko) Ogan.
  • Campanula oblongifolioides Galushko[12]
  • Campanula oblongifolioides Galushko
  • subsp. panjutinii (Kolak.) Victorov
  • Campanula panjutinii Kolak.[13]
subsp. serotina (Wettst.) O.Schwarz
  • Campanula serotina Wettst.[14]
subsp. speciosa (Hornem. ex Spreng.) Domin
  • Campanula cephalotes Fisch. ex Schrank
  • Campanula cephalotes f. alba Nakai
  • Campanula cephalotes var. canescens Nakai
  • Campanula speciosa Hornem.[15]
subsp. subcapitata (Popov) Fed.
  • Campanula subcapitata Popov
subsp. symphytifolia (Albov) Ogan.

Castellà: campanilla, campanillas.[17]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 19: 1–884. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  5. Lammers, T. G. 1994. Prodromus Monographiae Campanuloidearum.
  6. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  7. Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons