Anar al contingut

Campanula lusitanica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Campanula lusitanica (Campanula lusitanica)

Campanula lusitanica és una herbácea de la família de la campanuláceas.


Caràcters

[editar | editar còdic]

Herba anual, glabra o llaugerament pubescente. Talles més o menys ramosos, de fins a 35 cm. Fulls alterns a lo llarc dels tallos, ovado-oblongas o ovado-lanceoladas, en els màrgens crenados, encara que les superiors poden ser sanceres o cortamente dentadas. Florés dispostes en inflorescèncias en branques molt obertes; cáliz format per un tubo curt i 5 dents lineares molt més llarcs que el tubo; corola en forma d'embut, dividida en 5 lòbuls, de color blau intens o morat, blanquecina en la base. Frut en càpsula que s'obri per cinc poros prop de l'àpiç. Florix en primavera i estiu.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

En la península ibèrica. En el Mediterràneu i en Macaronesia. Creix en els clars de bosc i atres zones rebujades. Es tracta d'una planta colonizadora que preferix els sols arenencs i secs exposts al sol durant un bon número d'hores. No és exclusiva del pis de la carrasca i pot encaramallar-se fins als 1800 m, a on té tendència a instalar-se en les fissures de les roques.[1] Terófito.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Campanula lusitanica va ser descrita per Carolus Linnaeus in Loefl. i publicat en Iter Hispanicum 111, 126. 1758.[2]

Citologia

Número de cromosomas de Campanula lusitanica (Fam. Campanulaceae) i táxones infraespecíficos: n=9; 2n=18[3]

Etimologia

Campanula: nom genèric diminutivo del terme llatío campana, que significa "menuda campana", aludint a la forma de les florés.[4]

lusitanica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Lusitania.

Varietats
*Campanula lusitanica Loefl. subsp. lusitanica
  • Campanula lusitanica subsp. transtagana
  • Campanula lusitanica subsp. specularioides (Coss.) Aldasoro & L.Sáez
Sinonímia
  • Ireon verticillata Burm.[5][6]
subsp. lusitanica
  • Campanula broussonetiana Schult.
  • Campanula durieui Boiss.
  • Campanula erinoides Cav.
  • Campanula loeflingii Brot.
  • Campanula loeflingii var. durieui (Boiss.) Nyman
  • Campanula longipes Coss. ex Nyman
  • Campanula loreyi A.Blanc ex Nyman
  • Campanula matritensis A.DC.
  • Campanula matritensis var. nevadensis A.DC.
  • Campanula ramosissima Willd. ex Steud.
  • Campanula transtagana R.Fern.
  • Campanula vinciflora Pau[7]
subsp. specularioides (Coss.) Aldasoro & L.Sáez
  • Campanula elatines Bouton ex Willk. & Lange
  • Campanula specularioides Coss.[8]

Castellà: campanillas.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Luceño Garcés (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
  2. Campanula lusitanica en Tròpics
  3. Sobre a cariologia de Campanula lusitanica i C. transtagana R. Fernandes. Fernandes, A. (1962) Bol. Soc. Brot. ser. 2 36: 129-137
  4. Campanula en Flora de Canàries
  5. «Campanula lusitanica». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 8 d'abril de 2012.
  6. Campanula lusitanica en PlantList
  7. ubsp. lusitanica en PlantList
  8. subsp. specularioides en PlantList
  9. «Campanula lusitanica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 8 de ab ril de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Lammers, T. G. 1994. Prodromus Monographiae Campanuloidearum.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons