Campanula medium
Campanula medium és una planta de la família de les campanuláceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta bienal, erecta, més o menys ramificada de fins a 60 cm de llarc, ciliada. Fulls basals o alternes, incisas fins a dentadas, les basals ovales i pecioladas, les superiors sésilés lanceoladas. Florés solitàries, terminals o pedunculadas (pedúncul de 2-10 cm) en les aixelles superiors, inclinades fins a colgantes. 5 dents calicinos lanceolados fins a ovales, de fins a 1,5 cm de llarc, entre els que es troben 5 apèndixs ovales, regirats. Corola acampanada-abultada, blava-violeta o blanca, en 5 lòbuls curts, de fins a 5 cm de llarc. 5 estams en anteras unides i filaments eixamplats. Estil trífilo. Ovari ínfero, que es convertix en una càpsula.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Pendents solejades i roquedales.
Distribució
[editar | editar còdic]Mediterràneu occidental, i cultivada en atres llocs.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Campanula medium va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum 1: 167. 1753.[2]
Campanula: nom genèric diminutivo del terme llatío campana, que significa "menuda campana", aludint a la forma de les florés.[3]
medium: epítet latino que significa "de tamany intermig".[4]
- Campanula bourdiniana Gand.
- Campanula florida Salisb.
- Campanula grandiflora Lam.
- Campanula grandiflorum Lam.
- Marianthemum medium (L.) Schur
- Medium grandiflorum Spach
- Medium grandiflorum (Lam.) Fourr.
- Rapuntia mija (L.) Chevall.
- Sykoraea hortensis Opiz
- Talanelis medium (L.) Raf.[5][6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- farolillos comuns, pucherillos, pucheritos, viola mariana[7]
- campana de Canterbury
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bayer, I (1989). , Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ Campanula medium en Tròpics
- ↑ Campanula en Flora de Canàries
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Campanula medium». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 8 d'abril de 2012.
- ↑ Campanula medium en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
- Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Vages of Equador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
- Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Lammers, T. G. 1994. Prodromus Monographiae Campanuloidearum.
- Nash, D. L. 1976. Campanulaceae. In Nash, D.L. (Ed.), Flora of Guatemala - Part X, Number 4. Fieldiana, Bot. 24(11/4): 396–431.
- Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Campanula medium.
Wikispecies té un artícul sobre Campanula medium.- Este artícul conté una traducció derivada de «Campanula medium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.