Canícula

Canícula

La canícula comprén la temporada de l'any durant la qual la calor és més forta en el hemisferi Nort. La duració oscila entre quatre i sèt semanas, depenent del lloc, i els seus dies són coneguts com «caniculares».

La canícula comença unes semanes despuix del solstici d'estiu del hemisferi nort (que té lloc entorn al 21 de juny i que és l'época en la que el sol del migdia està a la màxima altura possible sobre el horisó). Una data aproximada és a mitan de juliol.

Orige del terme

De l'expressió «canícula», derivada de cans (gossos) i la seua alusió al fenomen de calor abrasivo, existix un fonament astronòmic: aludix a la constelació Ca Major/Canícula i la seua estrela Siri, La Abrasadora, que el seu orto helíaco coincidia en el fenomen de calor abrasivo en l'hemisferi boreal. Aixina ho ratifica l'astrònom Joachim Herrmann (1986):

la seua primera eixida, és dir la seua reaparició com a estrela visible en el cel del matí despuix del seu periodo d'invisibilitat, coincidia fa alguns sigles en els dies més calorosos. D'ahí prové el calificatiu de dies gossos.

No obstant, per la precesión del eix terrestre, actualment reapareix Siri en el cel matutino a principis de setembre. Segons comenta Herrmann (1986):

La procedència de la denominació Siri no està del tot clara. Tal volta el nom procedix de l'astronomia de l'antiga Babilonia i [...] la mateixa paraula significa la abrasadora.

Història

Fa 5.300 anys, el fenomen de la canícula abrasadora apareixia cap al 21 de juny (en el solstici d'estiu boreal), en coincidència en l'event estelar de la reaparició matutina, el orto helíaco de l'estrela Siri, La Abrasadora (Herrmann, 1990), de la constelació Canícula / Ca Major (orto del astre que es produïx casi una hora abans que l'eixida del sol). No obstant, actualment, per la precesión de l'eix terrestre, Siri reapareix en el cel matutino a principis de setembre (Herrmann, 1986), al mateix temps que el temps de més calor comença 75 dies abans, el 21 de juny: el solstici d'estiu.

Per mig d'una senzilla regla de tres, si se sap que fa mils d'anys el orto de la Canícula ocorria el 21 de juny i en l'actualitat tal fet astronòmic succeïx el 5 de setembre, hi ha un desfasament de 75 dies. Conegut el periodo de la precesión de 25.770 anys (les constelacions es van corrent en els anys, i tornaran a coincidir transcorreguts 25.770 anys, és dir tindran un desfasament de 365 dies), per al desfasament de 75 dies, la cantitat de milenis passats, en número redondo, és de 5.300 anys (25.770 × 75 / 365 = 5.295).

Per la qual cosa, fa 5.300 anys, al fenomen de la canícula se li hauria denominat aixina perque només llavors era cert que la canícula / el temps de més calor era coincidente en el orto helíaco de la constelació Canícula, al que deu el seu nom, i també en l'orto de l'estrela Siri, La Abrasadora.

Gran part de l'importància del vocablo està relacionada en que durant el periodo canicular apareixien malalties, com la pesta, derivades de l'elevada calor. Segons aporta Saz Saz (1985, 12), en el Corpus Hipocraticum es documenta:

Cal guardar-se també de l'eixida de les constelacions, primer la de Canícula, després la d'Arturo i també de la posada de les Pléyades, puix és sobretot en estos dies quan es jugen les malalties; unes són mortals, unes atres cessen i tot lo demés pren una atra forma i una atra constitució.