Canal de Castella
El canal de Castella és una de les obres d'ingenieria hidràulica més importants de les realisades entre mediats de el XVIII i el primer terç de el XIX en Espanya. Recorre part de les províncies de Burgos, Palència i Valladolit, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i va ser construït per a facilitar el transport del blat de Castella cap als ports del nort i d'allí a atres mercats. No obstant, davant l'aplegada del ferrocarril, va quedar obsolet.
Originalment concebut com una ret de quatre canals que unirien El Espinar (Segòvia) en Reinosa (Santander),[1] per les seues enormes dificultats tècniques i ingents recursos, solament es varen aplegar a construir tres ramals (nort, sur i de Campos).[2] En un esgambi que varia entre 11 i 22 metros, el canal discorre a lo llarc de 207 quilómetros, travessant 38 térmens municipals,[3] i unint les localitats d'Alar del Rei (Palència), a on té el seu naiximent, en les de Valladolit i de Medina de Rioseco, situades respectivament al final dels ramals sur i de Campos (el canal té forma d'I invertida). Té un desnivell total de 150 metros.[3]
La província de Palència és la que més llongitut de canal té (ramal nort). Alguns quilómetros al septentrión de la capital palentina, el canal es dividix en dos grans ramals que es dirigixen un a Medina de Rioseco (ramal de Campos) i un atre a Valladolit (ramal sur).
Al seu pas per la ciutat de Palència, a la que s'acosta per mig d'un ramalillo terminat en una dàrsena per a facilitar les tasques de càrrega i descàrrega, el canal de Castella se situa a escassa distància de dos dels seus punts més emblemàtics: Calahorra de Ribas, a on es creua en el riu Carrión, del que passa a prendre les aigües, i el Serrón, en Grijota, a on el canal es bifurca en els ramals de Campos i del sur. Precisament en Calahorra de Ribas es pot llegir una monumental fita erigida per a commemorar l'unió dels rius Carrión i Pisuerga en agost de 1791:
Està declarat com be d'interés cultural en la categoria de conjunt històric-artístic des del 13 de juny de 1991.[4]
Història
[editar | editar còdic]Precedents
[editar | editar còdic]Els antecedents d'esta gran obra hidràulica es remonten als sigles XVI i XVII. El desenroll de sistemes de navegació interiors en Europa, que fomentarà el comerç i el regadiu, es traduïxen en Espanya en estudis dirigits per Bartolomé Bustamante en 1549 sobre les possibilitats que oferia la conca del Pisuerga.
El XVIII vorà espolsar estos vells proyectes en temps de Fernando VI per iniciativa del marqués de la Ensenar. L'idea ilustrada de la millora de les comunicacions interiors com a foment de l'activitat econòmica prendrà cos en dos realisacions fonamentals: el Canal Imperial d'Aragó i el canal de Castella.
Construcció
[editar | editar còdic]El canal de Castella, el proyecte més important d'ingenieria civil de l'Espanya ilustrada, tenia per objectiu principal servir com a via de comunicació i transport que solucionara el problema d'aïllament que sofria el replanell nort, per un relleu complicat i una deficient ret viària, que feya casi impossible el transport dels productes agraris de la regió.
A mitan de el XVIII, el rei Fernando VI i el seu ministre, el marqués de la Ensenar, varen escomençar a pensar en un pla per a potenciar l'economia d'Espanya, i llavors el Marqués sugerix a Fernando VI la construcció d'una ret de camins i canals de transport pensats per a Castella, al ser, per llavors, la principal productora de cereals. Dos anys despuix, Antonio de Ulloa, prestigiós ingenier, presenta el Proyecte General dels Canals de Navegació i Rec per als Regnes de Castella i de León inspirat en anteriors treballs del francés Carlos Lemaur.
Les obres del canal varen començar el 16 de juliol de 1753 en Calahorra de Ribas, baix la direcció d'Antonio de Ulloa i l'ingenier cap Carlos Lemaur, en el tram conegut com a ramal de Campos. A l'any d'haver-se iniciat es paralisen, havent-se construït fins a llavors 25 quilómetros, des de Calahorra de Ribas. Més vesprada, en 1759, les obres es recomencen, pero esta volta s'inicien en l'estret de Nogales, prop de Alar del Rei, i aixina va començar la construcció del ramal del nort, finalisant les obres d'este ramal en agost de 1791, quan les aigües del nort s'unixen en les del ramal de Campos en el lloc de Calahorra de Ribas.
A l'any següent de la finalisació del ramal borte s'inicia la navegació en Alar del Rei, al mateix temps que es comencen les obres del ramal sur feya Valladolit. La guerra de l'Independència i la posterior crisis política, econòmica i social varen ocasionar grans destrosses en lo ya construït, i varen obligar a paralisar les obres en Soto Albúrez en l'any 1804.
El rei Fernando VII, veent que l'erari públic no era capaç de seguir finançant el cost de l'obra, dicta en setembre de 1828 una Real Orde per a que el proyecte poguera ser realisat per una empresa privada. D'esta forma, en 1831 l'Estat concedix a la Companyia del Canal de Castella l'explotació del canal durant 80 anys, una volta terminades les obres. A canvi es compromet a finalisar les obres en sèt anys. De nou la guerra impedix el compliment dels determinis establits, per lo que és necessari un nou contracte per mig del qual s'acurta el determini d'explotació a 70 anys, i s'amplia el determini per a realisar les obres. Una volta privatizar la seua construcció en 1835 es finalisa el ramal del sur en l'arribada de les aigües al riu Pisuerga a Valladolit, i en 1849 es veu finalisat el ramal de Campos baix el regnat d'Isabel II.
Aixina el 14 de decembre de 1849 comença l'explotació del canal de Castella per la Companyia del Canal de Castella i un periodo de 70 anys, revertirà de nou a l'Estat, que ho administra des de llavors, depenent de la Confederació Hidrogràfica del Duero. Encara que la navegació va començar a finals de el XVIII, l'época de major esplendor va tindre lloc entre els anys 1850-1860, quan les barques que solcaven el canal superaven les 350. Pero a partir de l'obertura de la llínea férrea Valladolit-Alar del Rei, en un traçat casi paralel al del canal de Castella, es llimita el seu us perque la via ferroviària era més econòmica que el canal.
No obstant el seu caixer seguix proporcionant atres usos derivats de la força motriu, generant un desenroll econòmic i industrial en les localitats per les que discorre i propiciant que naixquen fàbriques de paper, farina, cuiro, molins, armes i inclús drassanes.
Presidiarios en la construcció
[editar | editar còdic]En la construcció del canal, somés als balancejos econòmics i polítics, varen participar entre 2500 i 4500 presidiarios, segons les fonts, en condicions de treballs forçats llocs pel govern a disposició de l'empresa Companyia del Canal de Castella, en una assignació de 2,5 reals per presidiario i dia, entre atres beneficis, que pagava el govern, oferint a l'empresa els privilegis de la seua explotació.
Les condicions de dites concessions apareixen en la Ordenança General dels Presidis del Regne de 1834. Va haver numeroses queixes públiques pel maltracte, les malalties i les morts, especialment l'any de la còlera de 1834. Es va acusar a l'empresa de tortura, irreligión i inhumanidad.
Durant la primera guerra carlista, part dels presidiarios varen ser destinats a treballs de fortificació de ciutats amenaçades per l'eixèrcit carlista. Els presidiarios estaven vigilats per militars (per mig d'un comandant i un equip militar d'escolta), mentres que les «vetes de vara», que ordenaven el dia a dia, eren presoners elegits per la seua fidelitat i conducta per a mantindre la disciplina de les colles. En el treball eren dirigits pels capataços i tècnics civils.[5][6][7][8][9]
Aprofitament econòmic
[editar | editar còdic]La navegació comercial de grans per mig de barcaças va ser el principal recurs fins a 1860 en que s'inaugura la llínea ferroviària Venda de Banys-Alar del Rei. El ferrocarril Valladolit-Medina de Rioseco supon, per últim, el colapse del tràfic de mercaderies. L'aprofitament de la força motriu en les esclusas —molins harineros, batanes, etc.— i l'utilisació d'aigua per a rec agrícola —23000 hectàrees— seran les principals utilisacions des de la segona mitat de el XIX.
_001.jpg){kind=link}
En época contemporànea, el principal us econòmic directe és el regadiu, havent-se abandonat la navegació en 1959.
Un atre recurs molt explotat en el present sigle comença a ser la promoció turística d'este gran llegat arquitectònic que el Canal de Castella constituïx.
Zona d'interés històric i natural
[editar | editar còdic]
En l'actualitat, esta gran «I» invertida que recorre de nort a sur l'autonomia castellà i lleonesa, conserva un valiós entramat d'esclusa, molís de farina, almagasens i dàrsenas de gran interés històric. Ademés, proporciona abastiment d'aigua a núcleus urbans, regadius al camp i espai cultural i d'oci a autòctons i visitants. S'estan realisant distintes inversions per a recuperar-ho i donar-li una eixida dins del turisme rural al mateix temps que s'acondicionen els seus camins de sirga com a vies cicloturísticas, ya que en les seues vores ha sorgit diversos ecosistemas de ribera, en una primera franja de vegetació higrófila formada per carrizos i espadañas, una segona franja similar a un bosc galeria (oms, chops negres, àlbers blancs, fresnos, sauces, alisos, madreselvas...); i una tercera franja de arbustos. Entre la fauna destacable tenim aguiletes laguneros, numeroses ardeidas, anseriformes i Podicipediformes, entre uns atres.
En el pas del temps, en els màrgens del Canal de Castella s'han anat formant una série de chapulls d'alt valor ecològic, que representen una illa de biodiversitat dins del paisage homogéneu de Terra de Campos. Estos chapulls tenen una extensió variable: alguns no apleguen a ocupar ni una hectàrea mentres que uns atres superen les 20. El seu alt valor ecològic està relacionat en la seua diversa vegetació aquàtica i en l'important número d'espècies vertebrades que alberguen.[10] Dins de les aus, en el Canal hi ha 121 espècies d'aus nidificantes i també aus invernantes i aus migradoras i accidentals; 42 espècies de mamífers, 15 d'elles insectívors; 11 espècies d'amfibis i 14 de reptils i 14 espècies de peixos. Estos valors migambientals han supost la seua inclusió dins de la Ret Natura 2000, ya que la major part dels chapulls han segut declarats com Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Llocs d'Interés Comunitari (LIC), estant al mateix temps inclosos en el Catàlec Regional de Zones Humides. No obstant, este grau de protecció no ha segut suficient i actualment les estanys del Canal de Castella conten en un estat de conservació deplorable i inclús algunes han desaparegut.
,_Norte_(derecha)_y_de_Campos_(centro)_en_El_Serr%C3%B3n.jpg){kind=link}
Ramal nort
[editar | editar còdic]El ramal nort, de 75 quilómetros, és el ramal en més desnivell, requerint la construcció de 24 esclusa. Pren les seues aigües del riu Pisuerga, en Alar del Rei, i finalisa en el riu Carrión, en Calahorra de Ribas.[3]
Pobles pels que discorre el ramal nort
[editar | editar còdic]Ordenats de nort a sur i d'est a oest.
Província de Palència
[editar | editar còdic]Província de Burgos
[editar | editar còdic]Província de Palència
[editar | editar còdic]Ramal de Campos
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:Panorama
El Ramal de Campos, de 78 quilómetros, és el ramal en menys desnivell, requerint la construcció de 7 esclusa. Comença en Calahorra de Ribas i seguix fins a Medina de Rioseco.[3]
Municipis pels que discorre el ramal de Campos
[editar | editar còdic]Província de Palència
[editar | editar còdic]Província de Valladolit
[editar | editar còdic]Ramal sur
[editar | editar còdic]El ramal sur, de 54 quilómetros, té 18 esclusa. Comença en el forcall del ramal de Campos en Serrón, i seguix fins a Valladolit.[3]
Municipis pels que discorre el ramal sur
[editar | editar còdic]Província de Palència
[editar | editar còdic]Província de Valladolit
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
- Anex:Esclusa del Canal de Castella
- Canal d'Isabel II
- Canal del Duero
- Canal del Guadarrama
- Canal Imperial d'Aragó
- Canal de Tauste
- Terra de Campos
- Bens d'interés cultural de la província de Burgos
- Bens d'interés cultural de la província de Palència
- Bens d'interés cultural de la província de Valladolit
- Anex:Patrimoni Industrial d'Espanya
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Buscant al marqués de la Ensenar en el Canal de Castella» (en és). abc. Consultat el 2023-02-13.
- ↑ Història del Canal de Castella [1] archivat en Wayback Machine., en el seu lloc web oficial.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Guia del Canal [2] archivat en Wayback Machine.. Consultada el 6 d'agost de 2012.
- ↑ Ministeri de Cultura, Patrimoni Històric.
- ↑ Castella en Canal, Raúl Guerra Garrido, 1999, Muchnik Editors, Barcelona, ISBN 84-7669-370-2, págs. 339-342
- ↑ Els presos en el Canal, Canal de Castella
- ↑ El Canal de Castella. María Luisa González Pena
- ↑ Companyia del Canal de Castella, Marqués de Casa Irujo, Madrit, 1842
- ↑ El canal de Castella: alba i afligiment d'una obra pública, Francisco Moixa Wagner, Revista d'administració pública, ISSN 0034-7639, Nº 153, 2000, págs. 443-470.
- ↑ «Flora i fauna vertebrada del Canal de Castella» [3] archivat en Wayback Machine.. Fundació Saber. Consultat el 6 d'agost de 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- 1986 -
- 1842 - Companyia del Canal de Castella, Marqués de Casa Irujo, Madrit, 1842.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Canal de Castella.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal de Castilla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.