Canal de Garona
El canal de Garona (en francés: canal de Garonne),[1] de nom oficial canal lateral del Garona (en francés: canal latéral à la Garonne),[2] també conegut com a canal lateral, és un chicotet canal navegable francés, d'escàs calat i 193 km de llongitut, que unix la ciutat de Toulouse en Castets-en-Dorthe, prop de Bordeus. Va ser construït en el XIX com a prolongació del canal del Midi i el conjunt d'abdós es coneix com a canal de les dos mars (canal dones Deux-Mers) i servix d'unió entre la mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic. Va començar a construir-se en 1838 i va finalisar en 1856.
Descripció
[editar | editar còdic]
El canal voreja alternativament abdós vores del riu Garona, començant per la dreta (segons ix de Toulouse) i passant a l'esquerra a través d'un pont canal a l'altura d'Agen (capital de Lot i Garona). Part de Port de l'Embouchure en Toulouse (Alt Garona) a on s'unix als canals de Brienne i Midi i desemboca en el Garona a l'altura de Castets-en-Dorthe, en la Gironda, a 54 km al surest de Bordeus, a partir d'a on el riu és navegable gràcies a les mareas. En el seu camí està unit als rius Tarn, Baïse, Garona i Lot per intermediació de la caiguda de Baïse de Buzet i de 4 km del Garona.
El canal s'alimenta de l'aigua del Garona a través de dos prens:
- el canal de Brienne en Toulouse,
- i la séquia de Laboulbène, en Agen (subterrànea).
Si s'exceptuen les cinc esclusa de Montech, doblades per la pendent d'aigua epónima (1974,) totes les esclusa tenen una llongitut de 40,50 m i un ample de 6 m. Les esclusa de Montech mantenen l'antic calat de 30 m.
El curs del canal es veu travessat per numerosos ponts, fins a 83, tots ells reconstruïts en 1933 per a adaptar-los a la circulació moderna.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Réseau dones voies navigables du Sud-Ouest». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2016. Consultat el 19 d'abril de 2017.
- ↑ Journal officiel, juillet 2014
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal de Garona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.