Canvi climàtic en Perú
El canvi climàtic en el Perú comprén les causes, efectes i estratègies de mitigació i adaptació al canvi climàtic antropogénico registrades dins del territori peruà.
Perú és un país altament vulnerable i sensible als canvis del clima a pesar de no tindre una chafada ecològica significativa.[1] Les proyeccions climàtiques han demostrat que la reculada dels glaciars han provocat efectes com la disminució de fonts fluvials, entre elles aigua potable i aigua per a irrigación. Estes problemàtiques poden tindre repercussions directes i indirectes en el mig ambient i la biodiversitat, ya que pot generar zones desertificadas, provocar l'extinció d'algunes espècies o alterar les activitats productives del país com l'agricultura i la generació elèctrica, i inclús aumentar la potencial ocurrència de desastres naturals com torrentades que amenacen pobles i ciutats.[2]
Un estudi del Tyndall Center for Climate Change Research en el 2006 va determinar que Perú és el tercer país més vulnerable front al canvi climàtic, després de Bangladés i Hondures.[3][4]
Contribució del país al canvi climàtic
[editar | editar còdic]Deforestación i degradació de boscs
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Emissions de gasos d'efecte hivernàcul
[editar | editar còdic]D'acort al reporte 2019 Fossil CO2 and GHG emissions of all world countries de la Comissió Europea, les emissions de diòxit de carbono i gasos d'efecte hivernàcul per a Perú per a 1990, 2005, 2015 i 2018 són les següents:[5]
| Emissions de CO2 | Emissions de GEI | |||
|---|---|---|---|---|
| Any | Totals
en Tm |
Per càpita
en Tm |
Totals
en Tm CO2eq |
Per càpita
en Tm CO2eq |
| 1990 | 2.263 | 0,537 | 20.997 | 4,983 |
| 2005 | 3.937 | 0,679 | 26.422 | 4,559 |
| 2015 | 6.350 | 0,956 | 40.011 | 6,027 |
| 2018 | 7.528 | 1,091 | n. d. | n. d. |
En comparació, per a 2018 es va calcular que Estats Units, Mèxic i Colòmbia varen emetre respectivament 16.144,[6] 3.792 i 1.820 tonellades mètriques de CO2 per habitant.[7][8] Eixe any, les contribucions en les emissions de diòxit de carbono per a Perú varen vindre en primer lloc del sector transporte, després del sector energètic, del sector industrial i del sector construcció.[5]
Impactes socioambientales
[editar | editar còdic]Reculada glaciar
[editar | editar còdic]En juliol de 2020, l'Autoritat Nacional de l'Aigua (ANA) va informar que, pels efectes del canvi climàtic, el Perú va perdre el 51% de la seua superfície glaciar des de 1948 fins a 2019. Del total de cordilleres glaciars en el país es varen extinguir dos: les cordilleres Volcànica i Barroso, quedant encara en glaciar les cordilleres Blanca, Huallanca, Huayhuash, Raura, Huaguruncho, La Viuda, Central, Huaytapallana, Chonta, Ampato, Urubamba, Vilcabamba, Huanzo, Chila, La Ralla, Vilcanota, Carabaya i Apolobamba.[9]
Esta reducció en l'abastiment d'aigua per part dels nevats durant l'época de estiaje afecten els cultius i la ganaderia, genera problemes de salut en la població i reduïx de la calitat de vida en les poblacions andinas.[4][10]
Desastres naturals
[editar | editar còdic]Els desgels pels efectes del calfament global antropogénico en les cordilleres del Perú poden generar inundacions per desborde violent d'estanys glaciars ocasionant la pèrdua de vides humanes i materials.[11] Com a resultat de l'aument local resultant de les temperatures promig, la fusió dels glaciars s'accelera; el glaciar pert el seu tamany i es retira, el volum d'aigua de l'estanys s'eleven a un nivell que no pot ser sostingut per la morrena natural. Esta expansió del volum dels estanys generen greus amenaça d'inundació i / o deslaves en les parceles de terra baix de l'estany glaciar.[12]
En la regió Áncash, un torrentada en 1941 en la ciutat de Huaraz es va generar en desprendre's un enorme péntol del glaciar adjacent del nevat Palcaraju va caure a l'estany Palcacocha generant una ona i causant la ruptura del dic morrénico que contenia a l'estany. En 15 minuts el fanc va aplegar a Huaraz, en 400 m³ de rebujos enterrant parts de la ciutat i causant la mort d'aproximadament 1,800 habitants.[13]
L'estany de Palcacocha ha segut declarada en estat d'emergència pel govern regional de Áncash el 2010 i pel govern peruà el 2011 i 2014.[14][15][16] En 2015, Saúl Luciano Lliuya, llaurador i guia de montanya, va iniciar una demanda contra la multinacional RWE per justícia climàtica per la seua responsabilitat en els desgels dels glaciars.[17][18][19] Un estudi publicat en la revista acadèmica Nature Geoscience, relacionat en la demanda, en febrer de 2021 va concloure que:
Conflictes socials
[editar | editar còdic]La pèrdua dels glaciars en la zona andina reduïx la capacitat de les fonts d'aigua de brindar aigua al territori generant sequies, estrés hídric i conflictes ambientals tant en la desértica costa i la serra del país.[3]
En la regió Áncash en la serra central del país, l'estany Paró —un estany de recarrega glaciar— sofrix l'impacte del canvi climàtic en la conca hidrogràfica del riu Santa, a on els nevats de la Cordillera Blanca perden els seus glaciars per l'increment de la temperatura pel canvi climàtic. D'acort a l'Unitat d'Glaciología i Recursos Hídrics de la Direcció de Conservació i Planejament de Recursos Hídrics de l'Autoritat Nacional de l'Aigua, la cordillera ha perdut més del 25 % de la seua àrea glaciar en els últims 30 anys (de 723 quilómetros quadrats s'ha reduït a 530).[22] L'aigua de l'estany és demandada tant per l'empresa Duke Energy Perú (que genera l'energia hidroelèctrica per a la regió i atres regions del país a través de la concessió de la Central hidroelèctrica Canó de l'Ànet) com per les comunitats llauradores per a l'agricultura d'exportació i de subsistència.[23] La competència per les aigües ha generat conflictes en 2008, 2009 i 2013.[24][25]
Seguritat hídrica
[editar | editar còdic]Un atre dels impactes resaltantes sobre el canvi climàtic en el Perú, és la reducció de la seguritat hídrica, per la reculada dels glaciars, ya que estos funcionen com a reserves naturals d'aigua que alimenten rius i estanys, especialment durant l'estació seca. Segons estudis del sistema ambiental del Ministeri de l'Ambient, en vàries cordilleres del país s'ha registrat una important reducció de la superfície glaciar en les últimes décades, lo que podria afectar la disponibilitat futura d'aigua per a les poblacions i activitats productives. [26]
Adicionalment, el canvi climàtic pot alterar la forma en que es presenten les pluges, ocasionant sequies més llargues o precipitacions més intenses. Estos canvis compliquen l'administració dels recursos hídrics i poden incrementar el risc de desastres naturals. [27] cal resaltar que múltiples anàlisis sobre la seguritat hídrica en el país, mencionen que el canvi climàtic és una de les principals amenaces per a la disponibilitat d'aigua en el Perú, ya que el país ha perdut aproximadament la mitat de la seua superfície glaciar en les últimes décades i podria enfrontar majors problemes d'abastiment en el futur si no s'apliquen mides d'adaptació i gestió sostenible del recurs hídric. [28]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Revista Peruana de Medicina Experimental i Salut Pública.33
- 128–138.ISSN 1726-4634.doi:10.17843/rpmesp.2016.331.2014.Consultat el 2021-04-28.
- ↑ «Perú: Les conseqüències de no actuar front al canvi climàtic» (en és-pe). BBVA NOTICIAS. Consultat el 2021-04-28.
- ↑ 3,0 3,1 «Perú és tercer país més vulnerable del món al canvi climàtic» (en és). Clima de canvis. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ 4,0 4,1 «Els afectats pel canvi climàtic en Perú donen el seu testimoni» (en fr). Oxfam International. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ 5,0 5,1 Monforti-Ferrario et al. (2019): 183.
- ↑ Monforti-Ferrario et al. (2019): 236.
- ↑ Monforti-Ferrario et al. (2019): 160.
- ↑ Monforti-Ferrario et al. (2019): 78.
- ↑ «seus-glaciars-en-els-ultimos-50-anos/ Canvie climàtic: Perú va perdre el 51% dels seus glaciars en els últims 50 anys» (en és-pe). Consultat el 2021-04-23.
- ↑ «Climate change in Peru». Enabel - Belgian Development Agency. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «Perú: Canvi climàtic, sismes, desgel i desbordes en Cordillera Blanca» (en és). iAgua. Consultat el 2021-04-25.
- ↑ «Lliuya v. RWE AG» (en en-us). Climate Change Litigation. Consultat el 1 de juny de 2019.
- ↑ Carey (2014): 55-56.
- ↑ «Declaren en emergència l'estany Palcacocha en Huaraz». La República (Perú). Consultat el 1 de juny de 2019.
- ↑ «Declaren en emergència la conca de l'estany Palcacocha» (en és). Diari Correu. Consultat el 1 de juny de 2019.
- ↑ «Declaren en estat d'emergència estany de Palcacocha en Huaraz» (en és). Ràdio Programes del Perú. Consultat el 1 de juny de 2019.
- ↑ «L'història del peruà Saúl Luciano Lliuya, un David andino que lluita contra un Goliat energètic» (en és). www.americaeconomia.com. Consultat el 1 de juny de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 1 de juny de 2019 (en és).
- ↑ «[2]». Consultat el 1 de juny de 2019 (en és-MX).
- ↑ «El canvi climàtic antropogénico està derritiendo el glaciar peruà de Palcaraju | DW | 04.02.2021» (en és-es). DW.COM. Consultat el 2021-04-25.
- ↑ Nature Geoscience.14(2)
- 85–90.ISSN 1752-0908.doi:10.1038/s41561-021-00686-4.Consultat el 2021-04-25.
- ↑ Guerra i Antúnez (2014): 8.
- ↑ Guerra i Antúnez (2014): 14.
- ↑ «El conflicte ambiental de l'Estany de Paró (Perú) - OMAL | Observatori de Multinacionals en Amèrica Llatina». omal.info. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «Áncash: Demanen absolució de dirigents denunciats per Duke Energy» (en és). RPP. Consultat el 2021-04-24.
- ↑ «El futur del clima i dels glaciars en el Perú | SINIA». sinia.minam.gob.pe. Consultat el 2026-03-10.
- ↑ «Reserva hídrica en els Glaciars del Perú | SINIA». sinia.minam.gob.pe. Consultat el 2026-03-10.
- ↑ «Impacte del canvi climàtic en la seguritat hídrica i l'infraestructura crítica – Apiha» (en en-us). Consultat el 2026-03-10.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cambio climático en Perú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.