Cap de nota
1.- Corchete
2.- Plica
3.- Cap
En música, un cap de nota és la part elíptica d'una nota. Els caps de les notes pot ser de color completament negre o blanc, lo que indica el valor de la nota (és dir, duració rítmica). En una redona, el cap de nota l'és l'únic component de la nota. Notes de valors més curts adjunten una plica al cap de nota, i, possiblement, barres o corchetes. La quadrada pot escriure's en llínees verticals entorn, dos redones seguides, o un cap de nota rectangular.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els caps de la nota deriven dels neumas utilisats per al vora Gregoriano. El punctum, a la dreta, és la més senzilla de les formes i l'anticipa clarament el modern cap de nota. Quan es coloca en una clau de sol, la posició del cap de nota indica la freqüència relativa d'una nota. El desenroll de diferents colors de caps de nota, i l'us de la mateixa per a indicar els valors rítmics, va anar l'us de la notació mensural en blanc (sense color), adoptada al voltant de 1450.[2]
Franco de Colónia, compositor i teòric de música antiga, va codificar un sistema de notació rítmica. Va explicar este sistema en la seua obra Ars cantus mensurabilis, (que significa "L'art de medir la música"), al voltant de l'any 1280. En este sistema, la duració relativa de les notes era indicada per la forma de la nota. El cap de nota adoptava la forma de rectànguls, quadrats o rombos, depenent de la duració de la nota. Este sistema va ser ampliat durant l'Ars Nova.
Poc abans del Renaixença, els escrigues varen començar a escriure les notes en l'estil franconio i el Ars Nova en caps de nota obertes. Durant la Renaixença, els compositors varen afegir notes de duració més curta en caps de notes reblides. Prop del final de el XVI, els caps de nota rectangulars o romboidals es varen substituir per notes redones, que són les que s'utilisen hui en dia.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gerou, Tom & Lusk, Lindo: Essential Dictionary of Music Notation. Alfred Music, 1996, p. 210.
- ↑ Busse Berger, Anna Maria (1993). Mensuration and Proportion Signs: Origins and Evolution, Oxford: Oxford University Press.
- ↑ Burkholder, J.P., Grout, D.J., & Palisca, C.V. (2006).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabeza de nota» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.