Plica
1.- Corchete
2.- Plica
3.- Cap
En música, la plica és la barra vertical que sorgix del cap de les figures musicals, a excepció de la redona i la quadrada. La contenen la blanca, la negra, la corchea, la semicorchea, la fusa, la semifusa, la garrapatea i la semigarrapatea.
Direcció de la plica
[editar | editar còdic]La direcció de la plica depén de la posició de la nota. Quan el sò representat està per baix de la tercera llínea del pentagrama, totes les figures que duen plica es dibuixen en esta a la dreta del cap de la nota i cap a dalt. Mentres que quan la nota està per damunt de la tercera llínea, es dibuixen en la plica a l'esquerra de la cap de la nota i cap a avall. (vore Figura 2). En el cas de que el cap de la nota estiga sobre la tercera llínea, la plica pot anar cap a dalt o cap a avall. No obstant, esta regla no és absoluta ya que pot variar quan és necessari lligar vàries notes o quan es representa més d'una veu. De fet en les obres polifòniques l'orientació de les pliques ajuda a distinguir les diferents veus.
El corchete o els corchetes, que tenen la forma de ganchos o rabillos, sempre deuen anar del costat dret de la plica curvats cap a la dreta. Quan la plica apunta cap a dalt el corchete comença en la punta superior i es curva cap a avall. Mentres que quan la plica apunta cap a avall el corchete comença des de la punta inferior i es curva cap a dalt.
Unions de pliques
[editar | editar còdic]Quan vàries corchees, semicorchees, fuses o semifuses estan prop una de l'atra i es troben dins de la mateixa unitat de pols, les pliques es conecten en una llínea grossa més o menys horisontal segons la direcció general de les notes a unir (vore Figura 3). En els compassos de subdivisió ternaria (3/8, 6/8, 9/8, 12/8...) les corchees se solen unir en grups de tres.
En la música vocal a sovint se li assigna una sílaba diferent a cada nota i quan una sola sílaba és assignada a vàries notes se solen dibuixar enllaçades. Si be, en el cas de les semifuses no és freqüent que se separen en estos tipos de música donada la seua brevetat.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
- Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
- Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
- Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
- Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.