Capells dorats

Capells dorats

Capells d'or (alemà: Goldhüte, singular: Goldhut) és la denominació d'uns molt específics i poc comuns objectes arqueològics de l'Edat de Bronze en Europa Central. Fins al moment, quatre d'estos objectes han segut descoberts i degudament catalogats. Els objectes estan realisats en full d'or a les que se'ls afig en l'exterior a lo llarc de la superfície tocats cònics i que provablement varen ser fets de material orgànic i la funció del qual era estabilisar els fulls d'or.

Els quatre capells coneguts

"Capell" dorat de Avanton.

Els següents capells d'or són els coneguts en l'actualitat:

• Capell dorat de Schifferstadt, trobat en 1835 prop de Speyer Schifferstadt, de prop del 1400-1300 a. C.
• Capell dorat de Avanton, incomplet, es va trobar en Avanton, prop de Poitiers en 1844. Té al voltant de 3000 anys.
• Capell dorat de Ezelsdorf de-Buch, que es va trobar prop de Ezelsdorf en 1953. Creat al voltant del 1000-900 a. C. és el més gran en al voltant de 90 cm d'alt.
• Capell dorat de Berlín, que es va trobar provablement en Suabia o Suïssa. Va ser fabricat prop del 1000-800 a. C. i adquirida pel Museu für Vor-und Frühgeschichte, Berlín, en 1996.

Context cultural

Els capells estan associats en la cultura protocéltica de l'Edat de Bronze. Les seues estretes similituts en el simbolisme i les tècniques de fabricació són un testimoni coherent de la relació en un ampli territori en l'est i l'oest de França i el suroest d'Alemània. Una armadura d'or en una tècnica similar va ser trobada en Mold, Flintshire, en el nort de Gales, pero sembla ser anterior als capells.