Capsella bursa-pastoris

Capsella bursa-pastoris (Capsella bursa-pastoris)

Capsella bursa-pastoris és una espècie fanerógama d'herbácea anual oriunda de l'est d'Europa i Àsia Menor encara que naturalisada en moltes parts del món, en especial en regions de clima fret i considerada com a herba comuna.

Descripció

Esta herbácea en no més de 40 cm és inconfundible, al vore els seus fruts, característica definitoria dins de la família, com a mostra la fotografia (molt ampliada). El seu flor quina, d'a penes 4 mm, des de finals d'hivern i ya casi tot l'any (si este no és molt sec) és blanca en chicotetes llínees rojoses, els fulls es disponen en roseta basal. Els seus fruts en forma acorazonada (silículas) recorden la forma d'una bossa, d'ahí el nom vulgar de zurroncillo o bossa de pastor (encara que existixen certs dubtes al respecte).

La Capsella bursa-pastoris, o bossa de pastor, és una planta a la que se li donen crèdits de ser carnívora. És considerada una planta protocarnívora única, ya que solament pot capturar als seus assuts durant un periodo del seu cicle de vida. Les llavors de la planta, en humir-se, secretan un líquit viscós (mixospermia) que atrau activament i mata als seus assuts. També hi ha evidència d'activitat de la proteasa i absorció de nutrients. L'únic criteri carnívor no explorat és en quina mida es beneficia la planta en les seues adaptacions carnívores.

Usos

Ya en 1542, comentant De matèria medica de Dioscórides el mege Andrea Mattioli dona Siena recomana Capsella bursa-pastoris "contra les hemorràgies i pèrdues quantioses de sanc". En l'antiga Castella (Espanya) se sap de la seua utilisació per les dònes per a tallar hemorràgies produïdes pel cicle menstrual.

Encara que en infusió el seu gust és molt desagradable, actualment, certes cases comercials de medicina naturista l'utilisen com a tractament sintomàtic de les menorràgias i metrorràgias i són cultivades per a este fi.

Es coneix popularment també com a pa i quesillo. Coneguda des de l'antiguetat, va ser molt usada en la Edat Mija. Citada per Dioscórides com hemostático.

La decocció de la planta s'usa per a tractar afeccions digestives (diarrea, disenteria), #tuberculosis, dismenorrea, hipertensió, hematúria hemorràgia, metrorràgia i nefritis.

Per via tòpica i oral s'aplica per a tractar úlceras, #fibromas, tumorés i diverses formes de càncer, inflamació i irritament de les mucoses; la pols de fulls secs s'usa per a secar ferides. La tintura de la planta fresca s'usa per a regular desórdens menstruals, cistitis, urolitiasis i diarreas.

No es troben referències del seu us en jardineria.

Malalties

La roya blanca (Albugo candida) parasita a sovint en plantes de la perdiguera de pastor i unes atres crucífera. Plasmodiophora brassicae, l'agent de la hèrnia de la berza també parasita la perdiguera de pastor.

Taxonomia

Capsella bursa-pastoris va ser descrita per Medik. ex L. i publicat en Pflanzen-Gattungen 85. 1792.

Varietats

• Capsella bursa-pastoris var. arachnoidea Hus
• Capsella bursa-pastoris var. concava Almq.
• Capsella bursa-pastoris var. integrifolia DC.
• Capsella bursa-pastoris var. orbicularis Hus
• Capsella bursa-pastoris var. rubriflora Muschl.
• Capsella bursa-pastoris var. setchelliana Hus
• Capsella bursa-pastoris var. simplex Hus

Sinonímia

Artícul principal → Anexe:Sinònims de Capsella bursa-pastoris.

• Capsella hyrcana Grossh.
• Capsella gracilis Gren.
• Capsella polymorpha Cav.
• Capsella rubella Reut.
• Thlaspi bursa-pastoris var. microcarpum Loscos in Loscos & J.Pardo
• Thlaspi bursa-pastoris L.

Basónimo

Thlaspi bursa-pastoris L. (recollit per volta primera en Species Plantarum 1753)

Noms comuns

• bossa del pastor, bossa de pastor, botella, botilla, cucliyo, devanaera, devanaeras, herba dos dentes, herba del carranc, herba del carbonero, jamargo, jaramago, jaramago blanc, jarilla, mostaça, mostaça salvage, mostuezo, pajito blanc, pamplinas, pa de pastor, pa de formage, paniquesillo, paniqueso, panquesillo, pa i lletuga, panyquesillo, pa i quesillo, pa i quesito, pa i quesito blanc, pa i formage, pata de gall, pimpájaros, quesillos, rabanete, rabaniza, sanguinària, perdiguera, perdiguera de pastor.

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic DF
2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic
3. Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Brassicaceae through Saxifragaceae). 8: 1–506. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis
4. Flora of North America Editorial Committee, i. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797
5. Forzza, R. C. 2010. Llista d'espècies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro
6. Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, O.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York
7. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
8. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278
9. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi
10. Nee, M. H. 2008. Dilleniidae. 3: 1–255. In M. H. Nee Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia. Fundació Amics de la Naturalea, Santa Cruz
11. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258
12. Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 vols. 3348 pp.