Anar al contingut

Capsicum baccatum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Capsicum baccatum (Capsicum baccatum)


Capsicum baccatum, Capsicum baccatum var. baccatum o Capsicum microcarpum és una espècie del gènero Capsicum de les solanáceas, nativa de Perú,[1] Bolívia, Paraguay i Argentina[2] Rep noms comuns tals com: 'ají groc' ají kitucho'/'quitucho',[3] 'ají chivato', 'ají del mont', 'kumbarí'/'cumbarí',[4] i 'putita'.[5][6]

Característiques

[editar | editar còdic]
  • Color vert, després groc-anaranjado i finalment, despuix de secat, groc pajizo obscur.
  • Tamany: de 10 a 15 cm de llarc i 2 a 3,5 cm d'ample, forma cònica allargada.
  • La floració i fructificación deuen donar-se quan la temperatura fluctua entre 18 i 25 °C; a major temperatura el ají es deforma i pert turgencia.

Distribució

[editar | editar còdic]

Partix meridional de Mesoamérica, tot el Carib i Suramérica llevat la seua part més meridional.[7] Va ser introduït a Costa Rica, Europa, Japó i la Índia.

Cultivares

[editar | editar còdic]

S'han desenrollat una diversa cantitat de cultivares en Amèrica. Entre ells:


Us alimentari

[editar | editar còdic]

Este ají és molt important dins de la gastronomia del Perú, utilisant-se en vàries preparacions i en diferents cantitats, graduant el #picor i el color, de tal manera que és un saborizante i un colorant al mateix temps. S'usa en plats com papa a la huancaína, ají de gallina, causa a la limeño, tamal, carapulcra, arròs en ànet, sec de cabrit, picante de cuy, adop etc.

En Chile, conegut com ají cristal, és la varietat de ají més comercialisada. Se li coneix popularment com ají vert perque es consumix quan encara manté el color groc, i de vàries formes: directament i tallat a lo llarc (retirant les llavors de l'interior), picat o en rodajas, agregat en la ensalada (casi sempre en tomata) i mòlt en les típiques salses chilenes com el chancho en pedra i el pebre. Encara que a voltes també se li pot vore en forma de pasta. També sol formar part del sándwich chacarero i inclús en alguns complets.

En Colòmbia, se li coneix com ají chivato o ají cimarrón. En la subregión dels Montes de María, s'usa com a ingredient principal en una guarnició coneguda com 'Machucao de Ají'.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Capsicum baccatum va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Systema Naturae (ed. 12) 2: 174 en 1767.[8]

Citologia
  • Té un número cromosòmic de 2n=24[9]
Etimologia

Capsicum: neologisme botànic modern[10] que deriva del vocablo llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα,[11] en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.

baccatum: epítet llatí que significa “en bayas”.[12]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Capsicum annuum subsp. baccatum (L.) Terpó
  • Capsicum annuum var. microcarpum (Cav.) Voss
  • Capsicum baccatum var. umbilicatum (Vell.) Hunz. & Barboza
  • Capsicum cerasiflorum Link
  • Capsicum cerasiforme Dunal nom. illeg.
  • Capsicum chamaecerasus Nees
  • Capsicum ciliare Willd.
  • Capsicum conicum Vell.
  • Capsicum frutescens var. baccatum (L.) Irish
  • Capsicum grossum var. cerasiforme (Mill.) C.B.Clarke
  • Capsicum microcarpum Cav.
  • Capsicum microcarpum f. fruticosum Sendtn.
  • Capsicum microcarpum var. glabrescens Hassl.
  • Capsicum microcarpum var. tomentosum Chodat & Hassl.
  • Capsicum microphyllum Dunal
  • Capsicum pulchellum Salisb.
  • Capsicum umbilicatum Vell.[13]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ [1] (PDFPDF) (en és). ISBN 978-612-45583-0-6.
  2. ↑ Capsicum baccatum/Capsicum microcarpum/ Ají Kitucho, natiu d'Argentina
  3. ↑ [2]
  4. ↑ "Cumbarí" - Associació d'acadèmies de la llengua espanyola
  5. ↑ "Ulupica, covincho i putita, els ajíes tarijeños més populars" - La Veu de Tarija 02/setembre/2017. (Disponible al 09/giner/2023)
  6. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. (Disponible al 09/giner/2023)
  7. ↑ C. baccatum en Inferno Chili
  8. ↑ «Tropicos | Name - Capsicum baccatum L.». legacy.tropicos.org. Consultat el 17 d'abril de 2020.
  9. ↑ Tommi Hietavuo, Jukka "Fatalii" Kilpinen & Tommi Hietavuo, Suomen Kattavin Chilitieto, Vuodesta, 1997
  10. ↑ Paraula desconeguda en Llatí clàssic, ya que va ser introduït a Europa des d'Amèrica.
  11. ↑ Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 261
  12. ↑ Rn Epítets Botànics
  13. ↑ 13,0 13,1 Capsicum baccatum en The Plant List
  14. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Bohs, L. A. 2015. Solanaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. VIII. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 131: 205–336.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista d'espècies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Ric de Janeiro, Riu de Janeiro.
  4. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  5. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  6. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2015 en avant. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia (#adició).
  7. Kearney, T. H. & R. Peebles. 1951. Arizona Fl.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Capsicum_baccatum&oldid=577014»