Anar al contingut

Capsicum schottianum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Capsicum schottianum (Capsicum schottianum)

Capsicum schottianum és una espècie del gènero Capsicum de les solanáceas, originària del surest de Brasil i noreste d'Argentina a on es troba selvat.[1][2]

Va ser descrit per volta primera pel botànic Otto Sendtner.[3]

Característiques

[editar | editar còdic]

Les plantes de C.schottianum solen créixer a gran tamany (més de 3 m); els tricomas són escassos; el cáliz és sense dents o en menudes dents; la flor és empinada i geniculado en la antesis; la corola és de color blanc en taques verdosas o groguenques en la gola i en els lòbuls, a voltes en taques roges purpúreas en la part distal dels lòbuls.[4]

Distribució

[editar | editar còdic]

Partix meridional de Suramérica, en el surest de Brasil, este de Paraguai i nort d'Argentina. El C.schottianum té un cultiu generalisat, en diferències morfològiques significatives d'àrea a àrea.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Capsicum schottianum va ser descrita per Otto Sendtner[5] i publicada en Flora Brasiliensis, 10: 143. 1846. (Fl. Bras.)[6]

Citologia
  • El número cromosòmic del gènero Capsicum és de 2n=24, pero hi ha algunes espècies selvades en 26 cromosomes entre elles C. schottianum,[7] a on conseqüentment n = x = 13 (Moscone et al. 1993)[8]
Etimologia

Capsicum: neologisme botànic modern[9] que deriva del vocablo llatí capsŭla, ae, ‘caixa’, ‘càpsula’, ‘arconcito’, diminutivo de capsa, -ae, del grec χάψα,[10] en el mateix sentit, en alusió al frut, que és un bolic casi buit. En realitat, el frut és una baya i no una càpsula en el sentit botànic del terme.

schottianum: epítet llatí, el nom de l'epítet honra la memòria del botànic austríac Heinrich Wilhelm Schott (1794-1865).[11]

Varietats acceptades
Sinonímia
  • Capsicum flexuosum[12]
  • C schottianum var flexuosum[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «SOLANACEAE NA RESERVA RIO DONES PEDRAS, MANGARATIBA, RIO DE JANEIRO - BRASIL» (en portugués). Consultat el 10 de decembre de 2015.
  2. «Pepperfriends/capsicum-schottianum-sendtn.» (en inglés). Consultat el 10 de decembre de 2015.
  3. Forzza (2010). [1] (en Portugués).
  4. «Pimientospicantes/capsicum-schottianum-sendtn.» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 10 de decembre de 2015.
  5. C. F. P. von Martius, Fl. bras. 10:143. 1846
  6. «Capsicum schottianum» (en inglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de decembre de 2015.
  7. «chileplanet.eu/Chili-anatomy-és». Consultat el 14 de decembre de 2015.
  8. «igic.lab.uic.edu/papers/biosystematics». Consultat el 11 de decembre de 2015.
  9. Paraula desconeguda en Llatí clàssic, ya que va ser introduït a Europa des d'Amèrica.
  10. Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 261
  11. Rn Epítets Botànics
  12. «Floraargentina.edu.ar/capsicum-schottianum-sendtn.» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2015. Consultat el 10 de decembre de 2015.
  13. «Documente sobre els chiles en l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala.» (en anglés). Archivat des d'el original, el 1 de març de 2014. Consultat el 14 de decembre de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Bohs, L. A. 2015. Solanaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. VIII. B.I. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 131: 205–336.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  4. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  5. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  6. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2015 en avant. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia (#adició).
  7. Kearney, T. H. & R. Peebles. 1951. Arizona Fl.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons