Carbonat de sodi
El carbonat de sodi o carbonat sòdic és una sal blanca i translúcida de fòrmula química ___CHEM_0___, usada entre atres coses en la fabricació de sabó, vidre i tenyides. És conegut comunament com barrilla, natrón, moixa Solvay, soda Solvay, moixa Ash, washing soda, cendra de soda i carbonat sòdic anhidro[1] o simplement moixa, (no s'ha de confondre en la moixa càustica, que és l'hidròxit de sodi, un derivat del carbonat sòdic, obtingut per mig d'un procés conegut com caustificación o per electrólisis). És la substància alcalina més comuna que es coneix i utilisa des de l'antiguetat.[2] Té una alta absorció d'humitat. Es dissol fàcilment en aigua per a formar una solució acuosa de alcalinidad mija. el carbonat de sodi és àmpliament utilisat en varis camps de tot lo món. Una de les aplicacions més importants del carbonat de sodi és per a la fabricació de vidre. Segons les estadístiques, al voltant de la mitat de la producció total de carbonat de sodi s'utilisa per a fabricar vidre. En el procés de producció de vidre, el carbonat de sodi eixercita un paper de fluix en el procés de fusió de sílice.[3] Ademés també s'utilisa per a neteja.
Pot trobar-se en la naturalea i obtindre's artificialment
Producció artificial
[editar | editar còdic]Pot obtindre's artificialment, gràcies a un procés ideat i patentat en 1791 pel mege i químic francés Nicolás Leblanc. El procés Leblanc implicava les següents reaccions químiques:
Reacció d'ix comú en àcit sulfúric:
- ___CHEM_1___
Reacció de calcinació de Na2SO4 en calcàrea i carbó:
- ___CHEM_2___[2]
Més alvance este método va ser substituït pel método Solvay ideat pel químic belga Ernest Solvay. Solvay va fundar en 1863 la companyia Solvay a on va utilisar profusamente el seu método que conseguia abaratir encara més el procés i eliminar alguns dels problemes que presentava el método Leblanc. Este método utilisa com a matèries primeres el clorur de sodi (sal comuna), l'amoníac i el carbonat de calcio (pedra calcàrea). En 1915 es va tancar l'última fàbrica de moixa Leblanc.[2]
Aixina mateix, pot obtindre's calfant en un gorc o a 240 °C, el bicarbonat sòdic.
Usos
[editar | editar còdic]El carbonat de sodi és usat per a torrar (calfar baix una racha d'aire) el cromo i atres extractes i disminuïx el contingut de sofre i fòsfor de la fundició i del acer.
En la fabricació de detergents, el carbonat de sodi és indispensable en les formulació al objeto de assegurar el correcte funcionament del restant de substàncies que ho componen, enzimes, tensioactivos, etc. durant les diferents fases del llavat.
Es pot usar en bicarbonat de sodi, feldespat, pedra calcàrea i surfactante, en neteja, en especial, en el quarto de bany i vàters.
No és de menys importància l'ocupació del carbonat de sodi en aquells processos en els que cal regular el pH de diferents solucions, nos referim al tractament d'aigües de l'indústria, aixina com en els processos de flotació. Ceràmica, sabons, netejadors, ablandador d'aigües dures, refinación de petròleu, producció d'alumini, textils, polpa i paper. Processament metalúrgic, preparació de productes farmacèutics, moixa càustica per mig del procés de la caustificación, bicarbonat de sodi, nitrat de sodi i varis atres usos. El carbonat de sodi i els seus derivats s'usen per a baixar el punt de fusió del silici i poder treballar-ho millor, també aporta el sòlit necessari per a formar la ret.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Carbonato de sodio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.