Carbunclo (mitologia)
El carbunclo (també carbonc o carbúnculo) és una espècie llegendària d'un chicotet animal en el folclore de Sudamérica,[1] específicament en el Paraguay i en el folclore miner del nort de Chile.[2] Es diu que l'animal conté riquees d'algun tipo; en algunes versions és una pedra preciosa que dona fortuna i bona sòrt al seu amo. L'animal va ser cridat Añagpitán (grafia esmenada) en la llengua guaraní segons Barco Centenera, qui va escriure un registre primerenc sobre la persecució de la béstia en Paraguay; el nom prové de añangá pytã (dimoni roig), en referència a la lluentor rojosa de la gema situada en el seu front. Existixen atres atestiguaciones de anhangapitã entre poblacions parlants de tupi-guaraní en Brasil. Per als espanyols i portuguesos colonials, la criatura era una realisació de la creència medieval segons la qual un dragó o un guiverno ocultava una gema preciosa en el seu cervell o cos.
Descripció
[editar | editar còdic]La descripció de l'animal varia. El capellà i explorador Martín del Barco Centenera ho descriu en L'Argentina (1602) com «un animal menut, en un espill lluent en el cap, com un carbó encés».[1] Com s'explica en el Llibre dels sers imaginaris, Barco Centenera «va travessar moltes dificultats caçant els trams dels rius i selves paraguayanes en busca de l'esquiva criatura; mai la va trobar». En el mateix llibre, es diu que l'espill en el cap del carbunclo és similar a dos llums observades per exploradors espanyols en l'estret de Magallanes. Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés va identificar estes llums en les gemas amagades en els cervells dels dragons. L'associació provablement es derive de les Etimologies d'Isidoro de Sevilla de el VII.[1]
En Chile, alguns diuen que es mou com una luciérnaga en la nit. En Tarapacá, es diu que sembla un bivalvat en una forta lluentor blanca blavenc des de l'interior de la closca que es pot observar a gran distància.[2] Es diu que este bivalvat té la forma d'una mazorca de dacsa, en més de quatre peus. Es diu que el carbunclo té un molt bon sentit de l'oït, que utilisa per a amagar-se de la gent tancant la seua closca per a ser confòs en una pedra. Alguns miners creuen que la lluentor en l'interior del carbunclo prové del or que guarda dins.[2]
La Enciclopèdia Chilena, senyalava sobre el carbunclo:
Animal del tamany d'un talp menut, proveït d'una closca que li cobrix tota la part superior del cos. Viu en coves subterrànees, pròximes a jaciments inexplotados d'or i argent, metals que constituïxen la seua alimentació, com ocorre en l'alicanto, dels quals està replet el seu estòmec i formada macizamente la seua aludida closca, res de protectora en el cas d'este ser mitològic, ya que la potent lluminositat que ella despedix, junt en l'elecció de les seues guaridas, ho fan doblement codiciat pels miners, d'els qui fuig en percebre'ls en el seu portentós oït, fins a la taibola més immediata, o a falta d'est, cavant un nou cau, en la pressa que el seu pes li permet.[3]
Durant la gran sequia de 1924–25 es va informar d'albiraments de carbunclos en nits sense lluna. Cap a 1925 es va reportar haver vist una família de carbunclos descendint dels cerros de Tulahuén cap al riu Gran (en la regió de Coquimbo). També en el nort de Chile, es diu que un home cridat Gaspar Horta es va trobar en un carbunclo mentres cavava una séquia, pero segons pareix no va poder vore quin era la seua forma perque ho va matar ràpidament per a recuperar les seues riquees.[2]
Mitologia chilote
[editar | editar còdic]En la mitologia chilota del sur de Chile es diu que el carbunclo és el «guardià dels metals».[2][4] Les descripcions varien, des d'un chicotet gos luminescent, un bivalvat luminescent, un gat en un mentó luminescent, o una llum de fòc de color roig verdenc que recorda a les luciérnagas. Es diu que el carbunclo es manifesta de nit al voltant del solstici d'hivern del hemisferi sur (finals de juny). Segons el mit, qui veu el carbunclo pot trobar tesors seguint estos passos en esment: primer, es deu tirar un llaç o objectes similars cap al carbunclo per a atrapar-ho. El carbunclo respondrà desapareixent junt en l'objecte. Després, el caçador de tesors que va tirar l'objecte deu retornar al lloc en el matí abans de l'amanecer i buscar l'objecte, que quedarà completament enterrat a excepció d'una chicoteta part que descolla del sol, a sovint als peus d'un calafate espinós. És allí a on el caçador de tesors deu cavar en busca del tesor. No obstant, el tesor deu ser desenterrado la nit que ve en una pala nova i en companyia d'una vella viuda que sostinga un gat negre. En cada vara (distància d'aproximadament un metro) adicional excavada en profunditat, el gat negre deu ser tirat al clot. Posteriorment desapareixerà, pero reapareixerà en mans de la viuda just ans que es desentierre la següent vara. Després, es torna a tirar al gat i es repetix tot el procediment fins a trobar el tesor. Si el caçador de tesors mostra algun signe de por el tesor es convertirà en pedra, i si el gat no es llança en cada vara, el caçador de tesors morirà com a resultat dels gasos nocius que llibera el tesor.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Borges, Jorge Luis; Guerrer, {{{nom2}}} (1974). «The Carbuncle», Thomas vaig donar Giovanni (ed.). Book of Imaginary Beings, 4th edició, London: Penguin Books, pp. 34–35.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Montecino Aguirre, Sonia (2015). «Carbunclo», Mits de Chile: Enciclopèdia de sers, aparicions i encants (en espanyol), Catalonia, p. 130. ISBN 978-956-324-375-8.
- ↑ «Archive:ECH 519 11 - Carbunclo, El.djvu - Wikisource». és.wikisource.org. Consultat el 2021-01-05.
- ↑ 4,0 4,1 Quintana Mansilla, Bernardo. «El Carbonc», Chiloé mitològic (en espanyol).
- ↑ Winkler, Lawrence (2015). Stories of the Southern Siga, First Choice Books, pp. 54. ISBN 978-0-9947663-8-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carbunclo (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.