Pala
Una pala és una ferramenta de mà utilisada para excavar o moure materials en cohesió relativament chicoteta (per eixemple: terra,[1] arena, ciment, calç, carbó, llavors, neu,[2] fulls).[3] Consta, bàsicament, d'una làmina en una llaugera curvatura i d'un mànec en el que es maneja. La taula o plancha sol ser metàlica i el mànec arremata generalment en un asidero que pot ser recte o curve, per a poder eixercir major força en una de les mans.[4] La pala s'ha amprat des de la més remota antiguetat en llabors agrícoles i de construcció.
La seua evolució ha donat lloc a les màquines excavadores[5] i carregadores, molt importants en les tasques de moviment de terres per a remodelació i acondicionament de terrenys, construcció d'infraestructures urbanes, conformació de sòtols, preparació de fonamentacions d'edificis, etc. En països com Perú a la pala la criden lampa.
.jpg){kind=link}
Història
[editar | editar còdic]En l'edat del Neolític i abans, l'escàpula (omóplato) d'un animal gran s'usava a sovint com una pala tosca o pala.[6] És a través d'esta conexió entre els omóplatos i els fulls d'excavació que les paraules espátula i pala abdós tenen una etimològica conexió en les escàpules.
L'invenció posterior de les pala especialment dissenyades va ser un desenroll innovador. La pala manual, a sovint en combinació en picking, era el principal mig d'excavació en la construcció fins a la mecanisació per mig de l'us de pala de vapor i més tarde equip hidràulic (excavadoras com retroexcavadoras i carregadors) varen reemplaçar gradualment a la majoria de les pala manuals. Lo mateixa s'aplica també en el història de mineria i pedreres i de maneig de materials en indústries tals com fabricació d'acer i estiba. Els vagons de ferrocarril i cellers de càrrega que contenen mineral, carbó, grava, arena o gra a sovint es carregaven i descarregaven d'esta manera. Estes indústries no sempre depenien "exclusivament" de dit treball, pero dit treball era una part ubiqua d'elles. Fins a la década de 1950, el paleado manual amprava a un gran número de treballadors. S'assignaven grups de treballadors cridats 'colles de treball' en qualsevol excavació o maneig de materials a granel que es necessitara en una semana determinada, i dotzenes o centenars de treballadors en pala manuals feyen el tipo d'excavació ràpida o maneig de materials que hui en dia generalment es conseguix en maquinària motorisada. Les excavadores i carregadores són operades per uns pocs operadors calificats. Per lo tant, el cost de la mà d'obra (cost de la mà d'obra), inclús quan cada treballador individual estava mal pagat, era una tremenda despesa d'operacions. La productivitat del negoci estava lligada principalment a la productivitat laboral. Encara ho és a sovint inclús hui; pero en el passat lo era encara més. En el maneig de materials industrials i comercials, la pala manual es va reemplaçar més vesprada no solament en carregadors i retroexcavadoras.
Donada l'importància i el cost del treball manual en l'indústria a finals de el XIX i principis de el XX, la "ciència de palear" era una miqueta de gran interés per als desenrolladors de gestió científica com Frederick Winslow Taylor.[7] Taylor, en el seu enfocament en estudi de temps i moviment, es va interessar en diferenciar els molts moviments del treball manual en un grau molt major que uns atres. És possible que als gerents no els interesse analisar-ho (possiblement motivat per la suposició de que el treball manual és un treball intelectualment simple), i és possible que als treballadors no els interesse analisar-ho de cap manera que va encorajar a la gerència a llevar la prerrogativa en la treball artesanal per a que l'artesà decidira els detalls dels seus métodos. Taylor es va donar conte de que no analisar la pràctica de palear representava una oportunitat perduda de descobrir o sintetisar les millors pràctiques para palear, que podrien conseguir la major productivitat (valor per dólar gastat). Varen ser Taylor i els seus colegues en la década de 1890 a 1910 els que varen ampliar en gran medida l'idea existent de dissenys variats de pala en culleres de diferents tamanys, una per a cada material, segons la densitat del material. baix la gestió científica, ya no era acceptable usar la mateixa pala per a palear lignit un dia i grava al sendemà. Taylor va advocar pel major cost de capital de mantindre dos pala com alguna cosa més que pagar per sí mateixa a través de l'aument en la productivitat del treballador al que conduiria, lo que significaria que es gastaria menys diners en salari per cada unitat de treball de pala realisat.
Durant la Segona Revolució Industrial al voltant de 1900, la pala va donar pas a equip pesat com les excavadores.
Característiques
[editar | editar còdic]La pala és un instrument conformat per dos parts: una plancha de fusta o metal i un mànec cilíndric.[8] El tamany de la plancha i la gruixa i llarc del mànec depenen de l'us per al qual la ferramenta està destinada.[9]
El mànec posseïx una empuñadura per a facilitar l'agarre. Existixen tres tipos de mànec segons el seu empuñadura:
- Mànec anella (tipo D)
- Mànec muleta (tipo T)
- Mànec llarc (tot uniforme)
I, segons el tipo de treball per al que una pala està destinada, existixen 3 tipos de planches:
- En punta redona: utilisades per a treballs en els que calga excavar, ya que l'estructura redonejada terminant en punta fa que siga més fàcil estacar-l'en la terra.
- Quadrades: utilisades per a trascolar o arreplegar materials, enrunes, ciment, terra, etc.
- Palote, també cridat pala plana o pala de zapa: té la punta quadrada pero tota la superfície és més estreta i plana. Utilisat principalment en jardineria per a transplantar, retallar o perfilar el terreny.
Vore també
[editar | editar còdic]- Pala carregadora
- Pala excavadora
- Pala de cables elèctrica
- Azada, Despalladora (ferramenta), Horca (ferramenta), Pico (ferramenta), Pala de trinchera o zapapico
- Pala (Califòrnia)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cacha, Charles A.. Ergonomics and Safety in Hand Tool Design, CRC. ISBN 1566703085.
- ↑ Scott, Cameron. «Health Risks of Shoveling Snow». Living Healthy 360. Helium, Inc..
- ↑ Russell, David R., with Robert Lesage and photographs by James Austin, cataloguing assisted by Peter Hackett (2010). Antique Woodworking Tools: Their Craftsmanship from the Earliest Claves to the Twentieth Century Cambridge: John Adamson. isbn=978-1-898565-05-5
- ↑ Caravaca Perez, 18 de juny de 2015, p. 127.
- ↑ «What is an excavator? What is it made of?» (en en-us). yandram.com. Consultat el 2023-07-26.
- ↑ Concise Oxford Dictionary of Archaeology, p. 304.
- ↑ Taylor 1911, pp. 64–75.
- ↑ «seues-funcions.html Tipos de pala i les seues funcions» (en és). www.comercturro.com. Consultat el 7 de juny de 2020.
- ↑ «pala | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2021-06-25.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (18 de juny de 2015) MF0517_1 - Operacions auxiliars de preparació del terreny, plantació i sembra de cultius agricolas, Elearning SRL.
- Scott, Cameron. «How to use a Snow Shovel Effectively». Living Space 360. Helium, Inc..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.