Tesor
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
Un tesor (del llatí thesaurus i este del grec θησαυρός) és una concentració de riquea (especialment la de metals preciosos, pedres precioses, monedas, joyas, obres d'art o qualsevol un atre ben econòmic d'escassea relativa) perduda o sense usar. La seua finalitat és servir de depòsit de valor econòmic. La difusió pública de la seua existència o el seu manteniment en secret pot formar part essencial de les seues funcions, per un costat, per a servir de mig d'ostentació i prestigi social (en el cas del qual és habitual l'exageració i mitificación); o, pel contrari, per a assegurar la continuïtat en la possessió a la seua propietari, que, en alguns casos, pot experimentar un plaer morbós en la seua contemplació, conservació i aument (avarícia), lo que ha donat orige a un tòpic lliterari.
Este terme també es pot utilisar en referir-se a una persona que significa molt per a sí mateixa, algú a qui aprecies tant com les antigues civilizacióés apreciaven als seus tesors.
Encara que siga frut del aforro, el atesoramiento és incompatible en l'inversió de capital i en la circulació monetària, i va ser característic del modo de producció feudal front al modo de producció capitalista.[3]
Els tesors grecs eren edificacions en forma de temple construïts en els santuaris per una ciutat per a guardar les seues ofrenes. En totes les civilisacions, l'acumulació de tesors en tombas i temples (en forma d'objectes suntuarios o quotidians convertits en joyes, ornaments sagrats, exvotos, etc.) era una pràctica comuna, aixina com la del seu saqueig per lladres o enemics. El del temple de Jerusalem, que incloïa la menorah o candelabro de sèt braços, va ser saquejat vàries voltes, l'última pels romans, que ho varen representar com a símbol del seu triumfo en l'arc de Tito. El Tesor públic (Aerarium) de la República romana es custodiava en el Temple de Saturn en el fòrum romà, i a pesar de la seua protecció religiosa va ser utilisat de forma irregular en algunes ocasions, per eixemple per Juliol César. En el nom de Tesor Imperial es varen acumular varis tesors a lo llarc de l'història. Durant la Decadència de l'Imperi romà, el saqueig de Roma a mans dels visigodos va dur com a conseqüència l'acumulació d'un gran tesor (el mític tesor dels godos o tesor dels visigodos, que inclouria la taula de Salomón)[4] la possessió del qual suponia el prestigi dels seus reis, en consonancia con el mit germànic del poder que conferia la possessió d'un tesor (Sigfrido, l'or del Rin, molt divulgats per l'òperes de Richard Wagner). l'Iglésia va passar a ser durant l'Edat Mija la principal acumuladora de tesors, molt a sovint com a ornament de les relíquias, en monasteris i catedrals (tesor llitúrgic); i el seu saqueig va passar a ser protagonisat per expedicions vikingues (Lindisfarne, 793) o razzias musulmanes (Almanzor, finals de el X). La conquista d'Amèrica pels espanyols va donar orige a mits com el d'Eldorado per l'abundància de tesors saquejats, sent els més impressionants el tesor d'Axayácatl de Moctezuma o tesor de Cortés[5] i el tesor reunit en el Quarto del Rescat d'Atahualpa o tesor de Pizarro.
En els països actuals, tesor és equivalent a Erari públic o Facenda pública, especialment en el Regne Unit (Lord del Tesor, HM Treasury), Estats Units (Secretari del Tesor, Departament del Tesor), Espanya (Lletres del Tesor), o Veneçola (Banc del Tesor). Tesorer va ser des de l'antiguetat i en l'actualitat el funcionari encarregat de la seua custòdia i gestió. Tesoreria és un concepte empresarial i de contabilitat, ademés de l'oficina o lloc a on es gestiona el tesor i el nom que rep l'activitat i ofici del tesorer.
També és molt habitual denominar tesors a les manifestacions artístiques més excelsas, aixina com tesors nacionals al patrimoni cultural o llegat històric-artístic d'una nació (Monument Nacional; Patrimoni Nacional en Espanya, Tesor Nacional de Japó, etc.) i atres manifestacions culturals o espais naturals (parcs nacionals), inclús a nivell mundial (Patrimoni de l'Humanitat, Reserva de la biosfera, etc.).
Tesor com a recopilació
[editar | editar còdic]És habitual denominar Tesor a un diccionari, obra enciclopèdica, lexicogràfica o recopilació, estiga o no relacionat en el concepte de tesauro (Llibre del tesor, 1211; Tesor de la llengua castellana o espanyola, Sebastián de Covarrubias, 1611; Thesaurus Linguae Graecae; Thesaurus Linguae Latinae).
Tesors perduts, pirateria i arqueologia
[editar | editar còdic]Els tesors amagats o perduts en naufragis, per enterrament o emparedamiento a causa del temor a perdre-los com a conseqüència d'una guerra o una época d'incertitut, o l'ocultació de la qual és part essencial de l'estratègia del seu posseïdor (tesors dels piratas o botí dels lladres; tesors acumulats com rito funerari junt al cadàver) són la part més espectacular d'un jaciment arqueològic, pero no necessàriament la més valiosa científicament. El seu espoli o extracció inadequada, tant illegal com l'efectuada pel propi arqueòlec quan treballa sense método, sol ser la causa més freqüent de destrucció d'informació en els jaciments.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri d'Educació i Cultura(2003).Bolletí Oficial de l'Estat (BOE).Govern espanyol.Madrit:(49)
- 7798–7802.Consultat el 6 de decembre de 2009.
- ↑ Informe anual 2003 del defensor del poble d'Andalusia
- ↑ Georges Duby Or i moneda en el història. Una definició de atesoramiento en La gran enciclopèdia d'economia.
- ↑ «Celtiberia.net v3.0 - EL TESORO DE LOS GODOS - Archiu de Coneiximents». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2007.
- ↑ Descobert despuix d'una paret en el palau de Axayácatl o palau de Moctezuma pel carpintero Alfonso Yánez quan buscava un lloc adequat per a instalar un altar a la Verge. http://www.palacio.org/delavalle/1ercondedepremioreal/00000186.htm http://www.oem.com.mx/elsoldecuautla/notas/n911637.htm [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.