Escassea
La escassea, també cridada desproveïment és la falta de recurss bàsics com a aigua, aliments, energia, vivenda, etc. Que es consideren fonamentals per a satisfer la supervivència o de recursos no bàsics que satisfan distintes necessitats en les societats humanes en varis aspectes.
Habitualment una sola societat no posseïx els recursos suficients per a proveir de manera adequada necessitats de la seua població, per lo que és necessari l'intercanvi i el comerç de bens i servicis. L'escassea d'aliments obliga a priorisar les necessitats o metes de la societat.cita requerida
Escassea en economia
[editar | editar còdic]En economia, es parla d'escassea de recursos front a les necessitats illimitades. Entenent per escàs allò que no és poc sino que les possibilitats d'utilisar-ho són llimitades; es necessita temps, esforç, organisació, capital, entre unes atres.cita requerida És, en tal sentit, que només pot parlar-se de Bens Econòmics en un context d'escassea.
Per lo tant, l'escassea no té relació en la tecnologia sino en la disparitat produïda entre els desijos o necessitats de les persones i els mijos que estan disponibles per a satisfer-les (Necessitats humanes illimitades ⇔ Recursos econòmics llimitats).
Puix és part de la seua Naturalea el proporcionar als membres d'una comunitat tant els bens que ajuden a satisfer com els productes i servicis que ajuden en les seues necessitats tant individuals i colectives.
Escassea per desigualtat o acumulació
[editar | editar còdic]Quan els recursos són escassos pot produir-se escassea general o solament en una part de la societat. De la mateixa manera també pot donar-se una abundància en mans d'uns individus, d'una societat, grup o país a costa de l'escassea d'atres individus, societats, grups socials o països.[1][2]
Promoció de l'escassea per part del poder econòmic
[editar | editar còdic]En el seu llibre Creadors d'escassea. Del benestar a la por, l'economiste David Anisi, considera que el predomini del poder econòmic sobre atres poders que ho atenuen o regulen, requerix crear nous mercats d'escassea: desocupació per a reduir salaris que no resol la desocupació, mercantilización de bens públics com l'educació, la sanitat i la seguritat, fent que resulten inaccessibles i costosos per a una bona part de la població.[3]
Escassea per demanda i oferix
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Oferix i demanda.
En economia l'escassea és causada per varis factors que es classifiquen en dos categories:
- l'increment de demanda.
- la disminució o agotament de fonts i/o recursos.
Entre l'increment de demanda es troben la sobrepoblación, densitat de població o un increment significatiu d'esta i l'increment de poder capital de l'individu promig.
Entre la disminució o agotament de recursos es troba la disrupción de producció per catàstrofe naturals o desastres causats pel ser humà i els canvis econòmics que alteren els hàbits de despesa i consum.
Escassea artificial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escassea artificial.
És un tipo d'escassea creada artificialment, a partir de bens que poden ser replicats indefinidament. És el cas d'aquells protegits per les lleis de propietat intelectual, les quals generen monopolis sobre l'us i explotació de certes obres de l'intelecte humà, llimitant aixina la competència
Escassea en atres camps
[editar | editar còdic]Escassea en biologia
[editar | editar còdic]En biologia, l'escassea pot referir-se a la rarea o infrecuencia de certes espècies. Dites espècies són comunament protegides per lleis locals, nacionals o internacionals per a aixina evitar la seua extinció.
Escassea subjectiva
[editar | editar còdic]En sociologia es pot parlar d'escassea subjectiva, assumint que les necessitats, demandes poden ser infinites, l'insuficiència de bens no implica que existixca una cantitat reduïda, sino que es partix del supòsit de que existix una cantitat finita de bens. En este sentit l'escassea és un terme relatiu, degut a que es medixen els recursos en comparació a les necessitats que es pretenen satisfer, i, en este sentit, eixos recursos són sempre insuficients, llimitats, o escassos per a cobrir totes les necessitats i tots els desijos. No obstant, l'escala de l'escassea és diferent per a les distintes persones o societats. Per eixemple, per a un pobre o per a un ric: mentres que el primer la sofrix de forma dramàtica, el segon la viu com una frustració per tindre que privar-se d'algun desig.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]- Acumulació del capital
- Acumulació originària
- Acumulació per desposesión
- Apropiació original
- Acumulació per exacció financera
- Desigualtat d'ingrés
- Excés de demanda
- Racionament
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L'abundància que crea escassea: ¿per qué perviu el capitalisme?, Eduardo Serrano Muñoz, 2010 ISBN 978-8492806-09-6
- ↑ https://www.casadellibro.com/libro-la-abundancia-que-crea-escasez-por-que-pervive-el-capitalismo/9788492806096/1654701
- ↑ David Anisi, Creadors d'escassea. Del benestar a la por, Aliança Editorial, 1995, ISBN 84-206-9434-7, pág. 128 i ss.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escasez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.