Anar al contingut

Carcharodontosaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Carcharodontosaurus.jpg
Carcharodontosaurus

Carcharodontosaurus (lat. «fardacho en dents de taburó») és un gènero de dinosauris terópodos carcarodontosáuridos, que varen viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament entre Plantilla:Ma/2 millones de años, entre el Albianense i Cenomaniense aplegant uns pocs mils d'anys fins a inicis del Turoniense, en lo que hui és Àfrica. És un dels majors dinosauris predadores que es coneixen, i va compartir el mateix territori i la mateixa época en Spinosaurus, un atre dinosauri carnívor de gran tamany.[1][2] En l'actualitat s'estima que els espècimen descoberts fins a la data pertecenen a dos espècies distintes: C. saharicus i C. iguidensis.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Carcharodontosaurus tooth.jpg
Dent de Carcharodontosaurus.

Carcharodontosaurus va ser un gran terópodo carnívor el tamany del qual rivaliza en atres terópodos de grans dimensions com per eixemple Tyrannosaurus, Giganotosaurus o Spinosaurus. Les diferents estimacions de llongitut i pes de l'espècie C. saharicus oscilen entre 12 a 12.5 metros de llongitut i entre les 6 tonelladas de pes.[1][3][2][4]

[5] Tenia un dels majors cràneus dels observats fins ara en animals terrestres, d'aproximadament 1,60 metros de llarc, i es pensa que el cràneu de C. iguidensis seria aproximadament del mateix tamany,[6] empatant en el seu parent suramericà Giganotosaurus, de que el seu holotip (número d'inventari: MUCPv-Ch-1l) es va aplegar a estimar en un principi una llongitut de cràneu de fins a 1,80 metros de llarc,[7] pero actualment esta llongitut ha segut revisada i es pensa que el cràneu de l'holotip de Giganotosaurus provablement medira entre 1,56 i 1,6 metros.[3][8] Gregory S. Paul estima que C. iguidensis media 10 metros de llarc i pesava 4 tonellades.[9]

Carcharodontosaurus tenia mandíbules plenes de serrats dents semblades als dels taburons (d'ahí el seu nom «fardacho en dents de taburó»), que tenien la funció d'esgarrar carn, per lo que els seus assuts morien dessagnades, ademés les seues pates davanteres tenien garres esmolades com garfios de carnicero per a sostindre a les seues víctimes mentres les destrossava en les seues mandíbules.

Archiu:Longest theropods.svg
Comparació dels terópodos més grans, C. saharicus en taronja.

Els carcarodontosaurios tenien una visió bidimensional, com tot bon caçador. Tenien com tot Carnosauria unes llargues i musculosas pates atrasseres, i rastres fosilizados indiquen que podien córrer fins a 8,5 m/s (al voltant de 30 km/h), encara que ara dita estimació és objecte de controvèrsia. En les seues quatre tonellades, caure en plena carrera tal volta haguera segut mortal per a ells, ya que les seues pates davanteres provablement eren massa menudes i faltes de força muscular per a detindre la caiguda. A pesar del tamany de l'animal, la força mandibular de Carcharodontosaurus no era molt alta, sent superada fàcilment per Tyrannosaurus rex i llaugerament per Giganotosaurus pero similar o major a la de Spinosaurus.


Un estudi realisat per Donald Henderson, conservador de dinosauris en el Museu Tyrrell, sugerix que Carcharodontosaurus va ser capaç d'alçar físicament en les seues mandíbules animals que pesaven un màxim de 424 quilograms. Esta estimació està basada en un estudi de la possible força de les seues mandíbules i en el centre de gravetat de la seua massa corporal.[10]

L'espècimen SGM-Din 1, un cràneu de C. saharicus, té una ferida punchant circular en el nassal i «una proyecció anormal de l'os en la vora anteorbital».[11]

Cervell i oït intern

[editar | editar còdic]

En 2001, Hans C. E. Larsson va publicar una descripció del oït intern i el endocráneo de C. saharicus. A partir de la porció del cervell més propenca a la punta del hocico de l'animal es troba el prosencèfal, que és seguit pel mesencèfal. El mesencèfal està inclinat cap a avall en un àngul de 45 graus i cap a la part posterior de l'animal. Açò és seguit pel cervell posterior, que és més o menys paralel al prosencèfal i forma un àngul d'aproximadament 40 graus en el mesencèfal. En general, el cervell de C. saharicus hauria segut similar al d'un dinosauri relacionat, Allosaurus fragilis. Larsson va trobar que la relació entre el cervell i el volum total del encefálo en Carcharodontosaurus era típica d'un reptil no aviar. Carcharodontosaurus també tenia un nervi òptic gran.[12]

Els tres canals semicirculares del oït intern de C. saharicus, vists des del costat, tenien un contorn subtriangular. Esta configuració subtriangular de l'oït intern està present en Allosaurus , fardachos, tortugues, pero no en aus. Els canals semicirculares eren en realitat molt llineals, lo que explica la silueta puntaguda. En la vida, el lòbul flocular del cervell s'hauria proyectat en l'àrea rodejada pels canals semicirculares, de la mateixa manera que en atres terópodos no aviars, aus i pterosaurios.[12]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]
Archiu:Carchar1.jpg
Ilustració d'un Carcharodontosaurus.

Carcharodontosaurus va ser descobert pels paleontòlecs francesos Charles Depéret (1854-1929) i Justin Savornin (1876-1970). El descobriment va tindre lloc en el nort d'Àfrica en 1924, en la formació geològica coneguda en francés com Intercalaire continental, del Albiense d'Argèlia (formació coneguda també com formació Kem Kem),[nota 1] mostrant característiques úniques des del primer dia del descobriment. Originalment, en 1925, Depéret i Savornin varen atribuir al seu espècimen el nom binominal Megalosaurus saharicus, com a molts atres carnosaurios assignats erròneament al gènero Megalosaurus.[13] Més vesprada va ser atribuït pels mateixos autors al gènero Dryptosaurus.[14] En 1931, el paleontòlec alemà Ernst Stromer von Reichenbach va descriure els restants parcials d'un cràneu i parts de l'esquelet provinents de roques del Cenomaniano de la formació Baharija d'Egipte, excavats originalment en 1914. Els restants consistien en un cràneu parcial, dents, vèrtebres, ossos d'una garra i també els ossos classificats de la cadera i d'una pata atrassera. Les dents d'esta nova troballa coincidixen en els característics dels descrits per Depéret i Savornin, lo que va dur a Stromer a conservar el nom de l'espècie pero estimant necessari erigir un nou gènero (Carcharodontosaurus saharicus) pel seu fort semblat en les dents dels taburons del gènero Carcharodon, descrits com «no retrocurvados, en simetria bilateral, pero en vores convexos».[15]


El primer fòssil de Carcharodontosaurus en haver segut descobert va ser destruït en els bombardejos que els aliats varen portar a terme sobre Alemània durant la Segona Guerra Mundial. Un nou cràneu més complet va ser trobat en la formació Kem Kem de Marroc durant una expedició dirigida pel paleontòlec Paul Seré en 1995, no molt llunt de la frontera algerina, prop de la localitat a on les dents descrites per Depéret i Savornin en 1925 varen ser trobats.[13][16] Les dents trobades en este nou cràneu varen coincidir en els descrits per Depéret i Savornin i Stromer en 1931, el restant del cràneu també va coincidir en el descrit per Stromer.[13][15][16] Este nou espècimen de C. saharicus és el més gran trobat de la seua espècie i gènero i solament el seu cràneu medix 1,6 metros de llarc,[3] s'estima que el seu tamany va ser d'entre 12 i 12,8 metros de llongitut i el seu pes en unes 6,2 tonellades.[2][17][18] Fins a eixe moment era solament conegut per una gran cantitat de dents trobades en Àfrica. Este nou cràneu va ser designat com neotipo per Brusatte i Seré en 2007.[6] El mateix Seré i Stephen Brusatte en 2005 varen reportar una segona espècie que va ser trobada en Níger, que diferix en alguns aspectes del maxilar i de la base del cràneu, cridada C. iguidensis en 2007.[16][6] Gregory S. Paul estima que C. iguidensis media 10 metros de llarc i pesava 4 tonellades.[9]

Jaciments fosilíferos

[editar | editar còdic]

Restants i dents assignades a C. saharicus han segut trobats en gran part d'Àfrica: en la formació Baharija, en la localitat de Marsa Matruh, en Egipte, en la formació Tegana, en Ksar-és-Souk, Marroc, en la formació Chenini, en Tunis, en Gharyan, Líbia, en la formació Kem Kem d'Argèlia, valiatos de

Adrar, Tamanrasset i Ouargla, i en Agadez, Níger.[19] En canvi, els restants de C. iguidensis solament han segut trobats fins ara en la formació Echkar, a l'oest de l'oasis In Abangharit, en l'àrea coneguda com Iguidi, en Níger.[19]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom Carcharodontosaurus prové del antic grec καρχαρο karcharo que significa “esmolat” i οδοντο odonto “dent”, que a la seua volta és el nom d'un gènero de taburons Carcharodon, i σαυρος sauros, “fardacho”.[15]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Mortimer, M. (2003), "And the Largest Theropod Is...." [1] archivat en Wayback Machine., discussion group, The Dinosaur Mailing List, viewed July 21, 2003. http://dml.cmnh.org/.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (2012).Consultat el 26 de setembre de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (2007).Journal of Vertebrate Paleontology.27(1)
    108–115.
  4. ↑ (1996).Science.272(5264)
    986–991.doi:10.1126/science.272.5264.986.
  5. ↑ (2001).Journal of Vertebrate Paleontology.21(1)
    51–60.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2001)021[0051:ANMTCA]2.0.CO;2.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Journal of Vertebrate Paleontology.27(4)
    902-916.doi:10.1671/0272-4634(2007)27[902:ANSOCD]2.0.CO;2.Consultat el 10 de setembre de 2015.
  7. ↑ Calvo, J.O., and Còria, R.A. (1998) "New specimen of Giganotosaurus carolinii (CORIA & SALGADO, 1995), supports it as the largest theropod ever found." Gaia, 15: 117–122.
  8. ↑ Journal of Vertebrate Paleontology.22(4)
    802-811.Consultat el 10 de setembre de 2015.
  9. ↑ 9,0 9,1 Paul (2010). The Princeton Field Guide to Dinosaurs (en anglés). ISBN 9781400836154.
  10. ↑ https://www.inverse.com/article/25258-paleontology-dinosaur-illustrations-paleoart-donald-henderson-tyrrell-museum
  11. ↑ "Acrocanthosauridae fam. nov.," in Molnar (2001). Pg. 342.
  12. ↑ 12,0 12,1 Larsson, H.C.E. 2001. Endocranial anatomy of Carcharodontosaurus saharicus (Theropoda: Allosauroidea) and its implications for theropod brain evolution. pp. 19–33. In: Mesozoic Vertebrate Life. Ed.s Tanke, D. H., Carpenter, K., Skrepnick, M. W. Indiana University Press.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 (1925).Comptes Rendus, Academie du Sciences, Paris.181
    1108–1111.
  14. ↑ (1927).Bulletin de la société géologique de France.27
    257–265.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Stromer, E.(1931).Abhandlungen der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, Mathematisch-naturwissenschaftliche Abteilung.9(Neue Folge)
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Brusatte, S. and Seré, P.C. (2005). "A new species of Carcharodontosaurus (Dinosauria: Theropoda) from the Cenomanian of Niger and its implications for allosauroid phylogeny." Journal of Vertebrate Paleontology, 25: 40A.
  17. ↑ (2001).Journal of Vertebrate Paleontology.21(1)
    51-60.doi:10.1671/0272-4634(2001)021[0051:ANMTCA]2.0.CO;2.Consultat el 10 de setembre de 2015.
  18. ↑ (2011).PLoS ONE.6(3)
    i17932.doi:10.1371/journal.posa.0017932.
  19. ↑ 19,0 19,1 "Die Ergebnisse für Cassino Spiele". Mein Anbieter für alle Casinos . Publicat el 12 de setembre de 2012. Consultat l'11 de decembre de 2016.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carcharodontosaurus&oldid=628782»