Carnotita
La carnotita és un mineral del grup VII/I segons la classificació de Strunz. És un vanadato de potassi i urani en fòrmula química K2(UO2)2(VO4)2·3H2O. El seu contingut en aigua pot variar i a sovint presenta chicotetes cantitats de calcio, bari, magnesi, ferro i sodi. Sol trobar-se com a masses cristalines o pulverulentas, en forma de diminuts grans, disseminats o com a costres. Els cristals són aplanados, romboèdrics o en forma de llistons. Pot ser de color groc llima o groc verdenc lluent, fàcilment soluble en àcit.
La carnotita és un mineral que es troba típicament com a corfes i copos en areniscas. Normalment la carnotita es troba concentrada o dispersa en mines i jaciments d'urani i arenisca. Cantitats tan baixes com un un per cent donaran a les areniscas un color groc lluent. És un mineral secundari de vanadi i urani primaris, trobat normalment en roques sedimentarias en zones àrides. El seu alt contingut en urani fa a la carnotita una important mena d'urani, ademés de radiactiu. Com a tal, és important en la regió del Altoplano del Colorat en Estats Units, a on es troba com a disseminació en arenisca i concentracions entorn a troncs petrificados. També es troba en Zaire, Marroc, Austràlia, Kazakhstan, Austràlia i Congo.
Existixen varis minerals relacionats, incloent la margaritasita ((Cs,K,H3O)2(UO2)(VO4)2·H2O) i la tyuyamunita (Ca(UO2)2(VO4)2·5-8H2O).
Història
[editar | editar còdic]El mineral va ser descrit per primera volta en 1899 pels científics francesos M. M. Freidel i E. Cumenge, que ho varen identificar en espècimen de Roc Creek en el comtat de Montrose, Colorat, Estats Units. Es nomena en reconeiximent del ingenier de mines i químic francés Marie Adolphe Carnot (1839-1920).[1][2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Carnotita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.