Carpobrotus edulis
La ungla de gat (Carpobrotus edulis)[1] és una espècie de plantes de la família Aizoaceae. El seu porte és rastrero i suculent; té tendència a expandir-se vegetativamente per grans superfícies. Tolera molt ben les característiques edàfiques inadequades per a atres plantes, com la salinitat. Antigament s'enquadrava en el gènero Mesembryanthemum (com a M. edulis), pero un anàlisis més detallat de l'espècie la va classificar en el gènero Carpobrotus. Fòra de la seua distribució natural surafricana, se sol convertir en espècie invasora en zones costeres templades. Atres noms comuns són herba del gavinet, ungla de lleó, ungla de bruixa.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
Es tracta d'una planta perenne de porte rastrero (de fins a varis metros),[2] suculent, en una llongitut del talle de fins a 2 mm.
Les fulls són de color vert viu, a voltes púrpura en els extrems, i ahusadas, en textura cérea i secció triangular, curvades cap a dalt, d'uns 10 cm de llarc. En sols molt salinos, poden posseir una espècie de costra salina que els dona un color blanquecino en superfície.
Les florés, similars en certa mida a les inflorescència de les compostes, són molt espectaculars, de més de 7 cm de diàmetro, numerosos pétals imbricados de color groc i estams grocs (lo que la diferència de C. acinaciformis).[2] Florix durant la transició de la primavera a l'estiu: en el hemisferi nort, d'abril a juliol. La fruta és comestible.
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie és utilisada com a ornamental.
Respecte al seu frut, est rep el nom de figa de la Veta o figa marina,[3] sent comestible, com ocorre en alguns atres membres de la família Aizoaceae. En Suràfrica, la fruta madura es recolecta i es menja fresca o es convertix en una melada molt àcida. Les seues fulles són igualment comestibles.
Respecte al seu us medicinal, en Suràfrica, les diferents parts de la planta s'utilisen en diferents formes en la medicina tradicional. En la seua majoria, les frutes i les flors es mengen crues o cuites per a les infeccions fúngicas i bacterianes. Els fulls es poden ingerir per via oral per a problemes digestius o es pot succionar el suc per a aliviar l'dolor. El suc també es pot mesclar en una base de loció i usar-se per a problemes externs com a tinya, moretones, cremades solars i llavis badats.
Caràcter invasivo
[editar | editar còdic]En orige era una oriunda de Suràfrica, pero hui dia es troba pràcticament en totes les àrees templades del món, sobretot en les zones costeres. El seu caràcter invasivo ha provocat dita expansió. Una de les causes de la seua introducció va ser la seua ocupació com a esmena en obres públiques per a assentar talussos; no obstant, hui es mamprenen mides de control per a evitar l'afectació de la flora autòctona.
El caràcter invasivo de l'espècie no solament és perniciós per agotament dels sols o, simplement, pel fet d'impossibilitar el arraigamiento d'espècies autòctones en zones molt riques en biomassa de l'espècie alóctona, sino que s'ha demostrat la competència polínica: estes espècies, productores de polen en grans cantitats, atrauen selectivament als insectes polinisadors, que no eixerciten adequadament el seu rol ecològic en les espècies menys abundants, locals, que veuen mermada la seua reproducció.[4]
Espècie invasora en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[5]
S'ha demostrat el seu perjuí no solament sobre espècies de flora autòctones, sino també inclús reptils, com el eslizón tridáctilo, en modificar el seu hàbitat.[6]
Mides correctores
[editar | editar còdic]Es tracta d'una espècie que necessita sol per a créixer, per lo que una cobertura vegetal densa dificulta la seua expansió i prevé la seua aparició.
ya que les zones en les que es planteja l'interés de la seua erradicació són d'especial valor botànic, no se solen amprar herbicidas de menor o major espectre: en canvi, sí es realisa la retirada mecànica, manual o mecanisada. La seua fàcil dispersió fa necessària l'incineració in situ de les plantes arrancades per a garantisar que no es va a favorir la dispersió de les llavors en el transport o depòsit dels restants despuix de la seua eliminació en una zona determinada. Si s'elimina de forma manual, els restants vegetals deuen ser tractats com potencialment invasores, s'ha de tindre la precaució de no deixar cap péntol de planta viva, ya siguen fulls o raïls en contacte en el sol.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Carpobrotus edulis va ser descrita per (L.) N.I. Br i publicat en The Genera of South African Flowering Plants 249. 1926.[7]
carpobrotus: nom genèric del grec karpos (fruta) i brota (comestible) que significa "en fruts comestibles".
edulis: epítet latino que significa "comestible", referit a alguna de les parts de la planta.[8]
- Abryanthemum edule (L.) Rothm.
- Carpobrotus edulis (L.) L. Bolus
Noms comuns
[editar | editar còdic]Ungla de gat (no confondre en la Uncaria tomentosa ni en Acacia bonariensis), herba del gavinet, ungla de lleó i papes fregides o creïlles fregides.
Igualment sol confondre's en l'espècie Lampranthus coccineus
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-espècies/carpobrotus_edulis_2013_tcm30-69818.pdf
- ↑ 2,0 2,1 García Rollán (1999). «DICOTILEDÓNEAS», (en castellà), Madrit: Centre de Publicacions de la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació. Govern d'Espanya, pp. 80. ISBN 84-491-0412-2. «Estams grocs. Flores de més de 7 cm. Estesa fins a varis m. Flors grogues, lila o purpúreas. En talussos, arenes i roques costeres. Península i Balears»
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ «Effect of Carpobrotus spp. on the pollination success of native plant species of the Balearic Islands».122(4)
- 611-619.Consultat el 1 de setembre de 2007.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ (2008).«Efecte de la planta invasora Carpobrotus edulis sobre la densitat del eslizón tridáctilo (Chalcides striatus) en una localitat costera de Galícia».Bolletí de l'Associació Herpetológica Espanyola.(19)
- 117.Consultat el 20 de giner de 2018.
- ↑ «Carpobrotus edulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'agost de 2012.
- ↑ Carpobrotus edulis en Flora de Canàries
- ↑ Carpobrotus edulis en eFlora
- ↑ «Carpobrotus edulis». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 5 de juliol de 2011.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carpobrotus edulis.
Wikispecies té un artícul sobre Carpobrotus edulis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Carpobrotus edulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.