Cartó algeps
El cartó algeps, taula algeps o PYL (placa d'algeps laminado, el nom genèric oficial), també conegut pels noms comercials de Pladur, Durlock, Gyplac, Tablaroca, volcanita o drywall, és un material de construcció utilisat per a l'eixecució de paretés interiors, revestiment de sostres i parets i per a reduir l'altura per mig de falsos sostres.[1] Sol utilisar-se en forma de plaques, panels o taulers industrialisats. Consistix en una placa d'algeps laminado entre dos capes de cartó, per lo que els seus components són generalment algeps i celulosa, aprofitant-se de la bona resistència a la compressió de l'algeps en la bona resistència a la flexión que li dona el sándwich de cartó. El montage de les estructures sol realisar-se en perfils d'acer galvanizado de molt baix pes i gruixa.
Drywall no és una placa de cartó algeps sino un sistema constructiu en sec que té components, perfils d'acer galvanizado que, segons la seua modulació, formaran l'ànima estructural d'una paret, mur o un atre segons la necessitat a desenrollar. Esta estructura o ànima va a ser revestida en plaques de cartó algeps que solament servixen per a interiors, ya que per als exteriors s'utilisen plaques de fibrociment. Abdós tenen la seua pròpia fixació, de la mateixa manera les estructures les que tenen els seus propis elements de fixació i anclajes.[2]
Història
[editar | editar còdic]Sackett Board (el primer drywall) va ser inventat en 1894 per Augustine Sackett i Fred Kane, graduats del Institut Politècnic Rensselaer. Es va fer colocant capes d'algeps dins de quatre capes de paper de feltre de llana. Els fulls tenien 914 mm × 914 mm × 6 mm (36 per 36 per 1 ⁄ 4 de polzada) de gruixa en vores obertes (sense cinta adhesiva).[3]
El panel d'algeps va evolucionar entre 1910 i 1930, començant en les vores del panel envolt i l'eliminació de les dos capes internes de paper de feltre en favor dels revestiment a pur de paper. En 1910, United States Gypsum Corporation va comprar Sackett Plaster Board Company i en 1917 va introduir Sheetrock.[4]
Proporcionant eficiència en l'instalació, es va desenrollar adicionalment com una mida de resistència al fòc. Més vesprada, la tecnologia d'inclusió d'aire va fer que les taules anaren més llaugeres i menys fràgils, i els materials i sistemes de tractament de juntes també varen evolucionar.[3]
Propietats
[editar | editar còdic]Les plaques de cartó algeps es fabriquen en un esgambi estandardisat 1,20 metros i diferents llongituts de 2, 2,5, 2,6, 2,7, 2,8 i 3 metros. Els fabricants poden canviar la llongitut de la placa a les dimensions del client per a demanats suficientment grans. Es comercialisen en diferents gruixa (10, 12,5, 15 i 18 mm), encara que para grans gruixa és habitual superpondre vàries plaques de chicoteta gruixa, colocades «a mata juntes».
Els taulers d'algeps posseïxen un núcleu tallafoc encapsulado en gros paper, generalment paper reciclat, d'acabament natural en la cara frontal i d'un paper dur en la part posterior, lo que permet maniobrar i tallar fàcilment, en cúter o navaixa, facilitant aixina la seua instalació i l'aplicació immediata de qualsevol tipo de recobriment o acabament (pintura, pasta, rajoleta, etc.) Les juntes (unions entre les plaques de taulers d'algeps) tractades correctament durant el procés d'instalació evita el agrietamiento causat per moviments dels bastidors.
Ademés de les plaques de cartó algeps per a us normal, existixen plaques modificades per a usos especials.
Resistència al fòc
[editar | editar còdic]El cartó algeps no és inflamable, és dir, no s'incendia encara expost al fòc directe. Està fet de sulfat de calcio hidratado (CAS4 + H2O) i atres composts. En expondre's al fòc, el sulfat de calcio pert les molècules d'aigua per evaporament, retardando la propagació del fòc per varis minuts. En secar-se o deshidratarse el sulfat de calcio es desintegra (craquela) i la placa es desmorona permetent finalment el pas del fòc a l'atre costat de la paret.
Necessita ser instalat correctament per a servir de barrera contra el fòc puix qualsevol perforació o espai chicotet permetrà el pas del fòc aun cuando la placa no s'haja desintegrat.
Una placa més grossa resistix més temps l'embat del fòc que una atra del mateix tipo pero més prima. Dos plaques instalades una sobre l'atra també oferixen major resistència al fòc, en estos casos és recomanable que els empalmes estiguen alternats per a oferir major resistència. Existixen versions especials fabricada en composts que resistixen més temps al fòc.
D'acort en lo publicat en el manual [1] de USG o en Espanya la UNE EN 102.043, es necessiten certes especificacions per al correcte ensamblage d'una estructura resistent al fòc, els graus de resistència van des de 30 minuts fins a vàries hores, els panels a utilisar deuen complir en les regulacions requerides.
Per a una resistència de 30 minuts s'usen dos panels de 5/8 polzada (16 mm) de gruixa en cada costat de l'estructura conformada per un canal metàlic superior, un canal inferior i postes metàlics de calibre 25 com a mínim, espayats a 24 polzada com a màxim.
Per a parets en resistència al fòc d'una hora s'usa la mateixa estructura metàlica i panels de tablaroca tipo x en una gruixa de 5/8 (16 mm) que són més compactes en la seua composició, en cada costat de l'estructura metàlica.
En aumentar la cantitat de panels de tablaroca adherits a cada costat de l'estructura s'aumenta la resistència de la mateixa al fòc, açò en la finalitat de poder salvaguardar l'integritat de les persones que ocupen els espais protegits per estes limitantes.
Aïllament acústic
[editar | editar còdic]Les plaques d'algeps té una massa molt reduïda, per lo que per sí soles no proporcionen un gran aïllament acústic. Este aïllament se sol obtindre per mig de la colocació d'un material absorbent colocat en l'interior de la cambra del panel, o be entre la placa de trasdosado i l'element de soport.
El sò es propaga a través de materials sòlits com poden ser estructures metàliques que soporten les plaques o a través dels buits que queden sobre els plafons. Per lo tant és important que el tractament anti-sò siga un proyecte conjunt de parets, estructures i sostres per a tindre una major efectivitat.
Aïllament tèrmic
[editar | editar còdic]Les plaques d'algeps per sí soles no són bones aisladoras de temperatura. Per la seua gruixa prima, la calor o fret fàcilment penetra d'un costat a l'un atre la placa d'algeps resultant en temperatures incómodes en l'interior de l'espai construït. Per a obtindre un bon aïllament tèrmic, és necessari recobrir l'interior dels murs o sostres en aïllament tèrmic de fibra de vidre, plaques sòlides de bromera o atres materials.
Resistència a la humitat
[editar | editar còdic]Existixen plaques d'algeps resistents a la humitat, que s'ampren en locals humits com a banys, quartos de neteja, cuines, etc, en els que pugues haver zones expostes a salpicaduras ocasionals. Les plaques d'algeps resistents a la humitat estan fabricades en paper tractat que retarda l'absorció de l'aigua i el creiximent de fongos. Ademés el núcleu de la placa conté aditius especials per a que no es taquen ni es desintegren. Les plaques estan dissenyades per a resistir salpicaduras ocasionals d'aigua pero no estan recomanades per a estar expostes a la pluja ni en contacte directe o constant en aigua o vapor com regaderas, duches o saunes.
Es pot instalar en banys i cuines de la llar sense cap problema mentres tinga una capa anti verdet i es deurà retirar i canviar. Per a la decoració es pot pegar rajoleta al mateix mur pero es deu fer en un adhesiu especial per a eixe tipo de sistema com a morters-coa específics per a PYL.
Atres aplicacions
[editar | editar còdic]Les plaques poden tindre recobriment de barita o làmines de plom que s'entornellen al panel per a ser usades en sales radiològiques d'hospitals i clíniques, per a servir com a barrera contra les radiacions ionizantes. També poden cobrir-se en làmines de fibra de vidre que són totalment lavables, per a cuines industrials o fàbriques d'aliments.
La resistència d'un mur d'algeps és fort degut a que té instalat en la part atrassera tres postes metàlics. El seu disseny permet penjar quadros, mobles de cuina. repisas, pantalles, etcétera, usant els taquetes adequats. El mur és més fàcil de resanar si es danya.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Lo que mai t'han contat de baixar el sostre» (en és). Campus Training. Consultat el 2025-07-01.
- ↑ Escobar, Santiago Crespo (2013-06-04). Materials de construcció per a edificació i obra civil (en és), Editorial Club Universitari. ISBN 978-84-9948-297-2.
- ↑ 3,0 3,1 «Media Guide». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2009. Consultat el 2022-12-30.
- ↑ Powell, Jane i Lindo Svendsen. Bungalow detalles: interior . Salt Lake City: Gibbs Smith, 2006. Imprimir. págs. 53–54.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartón yeso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.