Caryocar brasiliense

Pequi (Caryocar brasiliense)

Pequi o anou souari (Caryocar brasiliense; Caryocaraceae) és una espècie planta en flor en fruta originària de Brasil. El nom pequi s'origina de la paraula tupí "pyqui", la sílaba del qual "Py" significa clafoll i la sílaba "qui" significa espino.

Descripció

És un arbre de no més de 9 m d'altura; fulls compostes, trifoliadas, opostes, molt pubescentes, de 2 dm d'ample; florés hermafroditas, 8 cm de diàmetro, 5-pétals

És una fruta de color groc i en un fort sabor i olor. Forma part dels ingredients dels plats que se servixen en Goiás i Mines Gerais i pot ser menjada per sí sola o acompanyant a un atre menjar. El pequi en arròs i pollet és especialment popular. S'elabora oli de pequi extret de les llavors de la planta i és amprat com a oli comestible. El pequi ocupa un paper important en la cultura dels pobles originaris en Brasil en la comarca de Tancat.

Us medicinal

Posseïx us medicinal en el seu oli de pequi, i infusions de fulls. Asma, bronquis, i fins a afrodisíac

Usos

De l'os d'esta fruta s'extrau el 50% d'oli vegetal, que té una composició química adequada per a la producció de biodiésel. Els fruts del pequi poden ser usats en l'extracció d'olis per a la fabricació de cosmètics. Els seus fulls són astringentes, ademés d'estimular la producció de la bilis. El clafoll del pequi, ademés de ser utilisada en curtiembre, és tintorial, proporcionant tinta groga - marró, prou amprada pels tejedores de Mines Gerais. La seua fusta és d'excelent calitat i alta resistència, moderadament pesada i de bona durabilitat, sent utilisada com a postes de fusta i llenya; pròpia per a la xilografia, la construcció civil i naval, durmientes, la fabricació de mobles i la font de carbó per a les siderúrgicas

Taxonomia

Caryocar brasiliense va ser descrita per Jacques Cambessèdes i publicat en Flora Brasiliae Meridionalis (quarto ed.) 1: 249, 322, t. 67 bis. 1828.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Història de la Botànica
• Característiques de les caryocaráceas

Bibliografia

1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/reflora/principaluc/principaluc.do . Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
2. Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fonts Clars. 2003. Guia Árb. Arb. Bosq. Sec Chiquitano i–x, 1–324. Fundació Amics de la Naturalea Noel Kempff, Santa Creu de la Serra.
3. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
4. Mostacedo C., B. & I. Uslar. 1999. Plantes selvades en fruts i llavors comestibles del departament de Santa Creu, Bolívia: un inventari preliminar. Revista Soc. Boliv. Bot. 2(2): 203–226.

1. Prance, G. T. & M. F. da Silva. 1973. Caryocaraceae. Fl. Neotrop. 12: 1–77.
2. Wood, J. R. I., F. Mamani M., P. Pou, J. D. Soto & D. Villarroel Segarra. (eds.) 2011. Guia Darwin Pl. Chiquitania 1–212. Museu d'Història Natural Noel Kempff Mercat, Santa Creu.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Caryocar brasiliense.

• USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20131029195026/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?100466 (20 ene 2008)