Casa d'Índies

Erro al crear miniatura:

Casa d'Índies

La Casa d'Índies (en portugués Casa dona Índia) va ser una organisació portuguesa que administrava el comerç marítim d'ultramar principalment en els sigles XV i XVI. Va ser la contraparte lusitana de l'organisació espanyola de la Casa de Contractació.

Va ser establida en Lisboa en l'any 1500 (o 1501 segons algunes fonts) Entre els seus antecedents es troben la Casa dona Guiné, la Casa dona Guiné i Mina i la Casa dona Mina. Per lo tant, les dates de fundació són alguna cosa arbitràries, i poden ser vistes com a simples canvis de noms oficials,posat que les funcions i responsabilitats es mantenien en pocs canvis. La Casa d'Índies estava ubicada en la Praça do Comércio, i el seu edifici va ser destruït en el terremot de 1755.

Mantenia el monopoli real en el comerç de pebre, canella i tacha d'olor i obtenia un 30% d'imposts sobre l'intercanvi d'atres artículs. Durant uns trenta anys des de 1503 fins a 1535, els portuguesos varen amenaçar el comerç veneciano d'espècias en el Mediterràneu oriental. Cap a 1510, el tro de Portugal embossava un milló de creuats anuals només segons el comerç d'espècies. Per això, Francisco I de França va aplegar a malnomenar al rei lusitano Manuel I el «rei especiero».

En 1506 un 65% dels ingressos de l'Estat lusitano provenien de l'activitat econòmica d'ultramar. A mitan d'eixe sigle els beneficis varen escomençar a disminuir pel cost de mantindre l'activitat en Marroc, i també pel malbarat intern.

Portugal mai va desenrollar l'infraestructura adequada per a impulsar la seua economia, sino que es va basar en els esforços de particulars estrangers per a prestar servicis de respal, lo que va consumir un bon percentage de l'ingrés. En 1549 el centre de comerç portugués d'Amberes va ser a la bancarrota. Durant eixa década les despeses superfluos es varen acréixer i el govern va passar a dependre més i més de la finançació externa. Per a la década següent l'ingrés de la Casa d'Índies no alcançava a cobrir les despeses.

La Casa dona Índia va produir un mapa secret anomenat el Padrão Real, que registrava tots els nous descobriments i era la base per a la confecció de les cartes de navegació. Era la contrapartida de la seua versió espanyola, el Padró Real.

En 1709 el jesuïta Bartolomeu de Gusmão va demostrar els principis dels aeróstatos d'aire calent. Levitó un globo dins del palau de la Casa dona Índia. Més vesprada va decidir fugir de Portugal, tement ser acusat per l'Inquisició d'haver practicat màgia.^{cita requerida}

Bibliografia

• Cortesao, Armant. Note on the Castiglioni Planisphere. Imago Mundi, Vol. 11, 1954 (1954), pp. 53-55
• Pinheiro Marques, Alfredo. The Dating of the Oldest Portuguese Charts. Imago Mundi, Vol. 41, 1989 (1989), pp. 87-97
• Dürst, Arthur. Brazil depicted in early maps. Cartographica Helvetica 6 (1992) 8–16.
• Payne,Stanley G. Sixteenth-Century Portugal, Chapter Twelve of A History of Spain and Portugal. The Library of Iberian Resources Online, Volume 1.