Casba

Casba

Casba Amridil en Marroc.

Casba de Sfax en Tunis.

Es diu casba (àrap القَصَبَة, al-qaṣabah; de قَصَب, qaṣab, «vigilar») a diferents tipos de fortificacions d'orige islàmic, com medinas amuralladas, fortalees o ciutadellas. El significat de qasbah és ampli, implicant també «torreón», «caixco antic», «atalaya» o «blocao».

Terminologia

Segons la regió i el sistema de transcripció es pot escriure també com kasbah, qasaba, gasaba i quasabeh o qassabah. En la península ibèrica va donar orige a les paraules alcazaba en espanyol i alcáçova en portugués. En les àrees amazig del nort d'Àfrica, es denominen tighremt (ⵜⵉⵖⵔⵎⵜ) i són una edificació de planta quadrada que servia com a residència per a una família poderosa, com la qasbah Tauirt (en Uarzazat) o la casba Amridil (en Uarzazat). Es diferencia del Ksar («alcasser») puix este és tot un poble amurallado, i els ksur són més antics que els qasbun.

Història

No hi ha conquista de ciutat notable entre els musulmans en la que no es faça menció de l'alcazaba com a lloc a on es trobava depositat el tesor de la ciutat. Durant la lluita que els regnes cristians varen sostindre contra els regnes musulmans en la península ibèrica, trobem mencions a les alcazabas en tots aquells núcleus importants conquistats pels cristians. Còrdova, Badajoz, Sevilla, Valéncia, Saragossa, Màlaga, Granada o Silves, entre unes atres, posseïen esta classe de fortificacions, i encara en Àfrica, en la conquista d'Orà pel moradura Cisneros o en la conquista de Tunis per l'emperador Carlos V, es diu que els forts que varen ser conquistats pels sitiadores varen ser els seus alcazabas. En la campanya de Tunis referix el croniste Prudencio de Sandoval:

L'Emperador es va traslladar, en l'instant en que li va ser entregada l'alcazaba de la ciutat, a on estaven els tesors del rei Hacem, entre els quals es contaven una gran i rica llibreria, que les seues encuadernacions i vinyetes eren d'or i blau que valien una suma exorbitante, una botica o colecció triada d'olors i perfums i de colors preciosos com grana, blau o «alaxuri», la qual cosa va sentir en gran manera aquell príncip.

^{cita requerida}

En el XIX, en conquistar els francesos, manats pel mariscal Bonrmont, la ciutat i territori d'Alger, un dels forts les claus dels quals es varen entregar en senyal de vassallage va ser el de l'alcazaba, fundada en el XVII. L'últim rei d'Alger, Hiissem Bajá, tement la sòrt tràgica que havien tingut els més dels seus predecessors, va abandonar el primitiu palau a on aquells sempre havien residit i es va tancar junt en les seues dònes i tesors en l'alcazaba, de la posició de la qual va fer una fortalea erizada de canons, prohibint aproximar-se a ella encara a la mateixa milícia turca. Els francesos varen entrar en Alger el 4 de juliol de 1850 i al sendemà de matí varen ocupar aquella fortalea que ya havia abandonat el rei. Les claus particulars de les portes a on estaven enfeixades les riquees varen ser entregades pel Khamodar a una comissió nomenada pel mariscal que va formalisar l'inventari de totes elles.

Vore també

• Ksar
• Rábida

Bibliografia

• Henss, Rita (2012). Morocco Baedeker Guide (en anglés), Whitchurch: Marque Pol Travel Publishing. ISBN 9783829766234.
• IBP (2006). Morocco – A Country Study Guide (en anglés), s/i: USA International Business Publications (IBP).
• Rogerson, Barnaby (2000). Marrakesh, Fez, Rabat (en anglés), Londres: Cadogan Guides.