Castell de Alcocer


El castell de Alcocer era un llogaret fortificada musulmana situada en el jaciment arqueològic de La mora encantada, siti en el municipi aragonés d'Ateca, Saragossa, Espanya.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]Situat en la marge esquerra del riu Xaló de la mateixa manera que Ateca i Terrer, es tracta d'un dels castells més importants en el desenroll del Cantar de Mio Cid. Els fets que es narren en el Cantar, se situen en l'any 1081 durant les campanyes realisades per El Cid durant el seu desterro. Si be d'estos fets no s'havien tingut constància documental fiable i es pensava que eren frut exclusiu de la font lliterària del Cantar de Mio Cid, recents descobriments arqueològics, lligats a lo narrat en el cantar, sobretot, referent a les campanyes en la vall del Xaló, estan escomençant a replantejar si lo narrat en el cantar és ficció o té un orige histótico.
El nom de Alcocer procedix del àrap al-Quṣayr (القصير), que significa "el palazuelo", diminutivo àrap de al-qaṣr (القصر), "alcasser" o "el palau".[3]
L'historiador Miguel Martínez del Villar (XVI) va escriure lo següent:
És sabut que ya en aquella época passava una séquia pel parage a on se situa el jaciment i que es dia séquia de Alcocer en l'actualitat séquia de la Llosa.
En el Cantar de Mio Cid, apareixen estos versos:[4]
Un atre dia movios mio Çid el de Bivar
i passo a Alfama, la Foz ayuso va,
passo a Bovierca i a Teca que és adelant
i sobre Alcoçer mio Çid iva posar
en un otero redó fort i grand;
açerca corre Salon, aigua nol puedent vedar.
Mio Çid don Rodrigo Alcoçer cueda guanyar.
Este vers prova que el Alcocer citat en el Cantar no es referix en cap cas al Alcocer de Guadalajara. Front a estos restants, creuant el riu Xaló, en la part alta d'un cerro, està el campament que va ocupar el Cid en l'otero al que es referix el Cantar és lo que ara es diu parage Otero del Cid o Cerro de Torrecid.
Descripció
[editar | editar còdic]El restant més cridaner que queda és un gran farallón, que són els restants d'una torre massiça de tapial que va deure medir uns 10 per 16 metros de base i que es troba molt desgastada. als seus peus s'ha descobert en recents excavacions els fonaments de construccions existents i de les que s'han pogut alçar plans. Queden murs d'uns 40 cm d'alt i sembla ser que no es tractava d'un castell en si sino d'una "fonda" o llogaret fortificada.[5]
S'han trobat també restants d'alguna habitació, d'a lo manco 2 siges i també[6] d'un torreón circular alçat sobre la roca.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 31 de decembre de 2016.
- ↑ «[2]». Consultat el 6 d'abril de 2017.
- ↑ José María Calvo Baeza, Noms de lloc espanyols d'orige àrap, Madrit: Darek-Nyumba, 1990.
- ↑ el_M%C3%ADo_Cid/Desterre_de el_Cid17 Cantar de Mio Cid. Desterro del Cid.
- ↑ «ficha de Alcocer en A.R.C.A.». Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2016. Consultat el 5 d'agost de 2017.
- ↑ «Castell de Alcocer - CastillosNet». www.castillosnet.org. Consultat el 7 d'octubre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Alcocer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.