Castell de Bellver
El castell de Bellver és una fortificació d'estil gòtic situada a uns tres quilómetros de la ciutat espanyola de Palma de Mallorca, en Balears. Va ser construït a principis de el XIV per orde del rei Jaime II de Mallorca. Es troba sobre un mont de 112 metros sobre el nivell de la mar, en una zona rodejada de bosc, des d'a on es pot contemplar la ciutat, el port, la serra de Tramontana i el Pla de Mallorca; de fet, el seu nom ve del català antic bell veer, que significa «bella vista». Una de les seues peculiaritats és que es tracta d'un dels pocs castells de tota Europa de planta circular, sent el més antic d'estos. Actualment pertany al Ajuntament de Palma, i en ell es troba el Museu d'Història de la ciutat de Palma, per lo que està obert al públic.
En 1931 va ser declarat Monument històric-artístic. Per tant, és be d'interés cultural en categoria de monument.
Orige
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El disseny de planta circular en torres també circulares adossades sembla provindre del conjunt superior del Herodión (en Cisjordània), també circular i en una gran torre mestra i tres torres menors. Les torres menors estan adossades i la de l'homenage està travessada per un mur per lo que està adossada. Este edifici tampoc té un pòrtic en el pati. A la seua volta, el castell de Bellver va inspirar el de Michelstetten que, encara que no té torres, sí conta en una galeria superposta en el pati en arcs molt rebaixats i columnes de planta circular
Evolució
[editar | editar còdic]Una volta construït el castell de Bellver, per l'introducció de l'artilleria, varen desaparéixer les almenas del terrat superior i de la barbacana, i alguna cosa més vesprada, de totes les torres. Es varen construir esclafidors en el revellín i la barbacana, canviant el punt d'accés al revellín. En 1713, durant la guerra de successió, es va construir un estrado cobert actualment en mal estat de conservació, invadit per pinada o ajardinat en l'entrada, a pesar del seu valor històric.
Història
[editar | editar còdic]La part principal de la fortificació la va construir l'arquitecte Pere Salvà, que també va treballar en el palau de la Almudaina, en atres mestres d'obres entre els anys 1300 i 1311 para Jaime II. Per a la seua construcció, bona part de la pedra es va extraure d'una cova-pedrera del mateix mont, baix de la fortificació, cosa que ha provocat clavills en l'edifici. Quan es necessitava pedra més dura, es duya de Portals Vells (Calviá) i de Santañí (pedra de Santañí).
El castell va eixercitar al principi les funcions residencials per a les quals va ser construït, en temps dels reis Jaime II, Sancho i Jaime III de Mallorca. També ho va habitar el rei Juan I d'Aragó, fugint de la pesta que atacava al continent (1394). En el XVII va ser residència esporàdica d'alguns virreyes. Com a fortificació va sofrir també diferents seges. El primer en l'any 1343, durant la campanya de reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, per Pedro el Ceremonioso; el següent, en l'any 1391, durant el tumult contra el Call; i l'últim, l'any 1521, en el qual va sofrir l'únic assalt de la seua història, durant la rebelió de les Germanías.
El castell estava governat per un castellà. En l'any 1408, el rei Martín l'humà va concedir la senyoria de Bellver a la cartuja de Valldemosa. En l'any 1459, va aplegar a Mallorca el príncip de Viana per a prendre possessió dels castells de l'illa, d'acort en el pacte en el seu pare, Juan II que ho feya senyor de Mallorca, encara que no li va concedir la senyoria ni li va cedir el castell de Bellver.
Com a recint, des de el XIV es va utilisar com a presó, primer de la reina Violante i dels príncips Jaime i Isabel i d'atres partidaris del rei Jaime III, despuix de la seua mort en la batalla de Llucmajor (1349). Durant la guerra de Successió, de felipistas, i, despuix de la victòria borbònica, d'austracistas.
En el XIX, durant la guerra de l'Independència espanyola, de presoners francesos de la batalla de Bailén, i, despuix, de presos polítics, el primer i el més famós dels quals va anar el ministre Gaspar Melchor de Jovellanos (1802-1808), que va fer la primera descripció del castell i va encarregar els primers plans i dibuixos, aixina com una descripció botànica i geològica de la pinada circumdant, fundant en elles el moviment conservacionista del patrimoni. El físic francés François Aragó, que participava en la medició del meridiano de París, es va refugiar allí, acusat d'espionage per la població. Ho varen seguir el general lliberal Luis Lacy, fusilat ací en 1817; els lliberals Esteve Bonet i Perelló, Joan Coll Crespí i uns atres (1824) i Miquel Bibiloni i Corró (1867), republicans catalanistes com Valentí Almirall (1869), el restaurador de la monarquia borbònica en Espanya en Alfonso XII, Arsenio Martínez Campos (1874) i diferents carlistas.
Ya en el XX, en el advenimiento de l'II República, el castell i el seu entorn varen ser cedits a l'Ajuntament de Palma en la condició de que es destinara a un museu d'art antic, com des del mateix consistori es va sugerir. Durant la Guerra Civil va recuperar el seu us de presó, tancant-se en el castell a fins a 800 presos republicans, que varen ser amprats com a mà d'obra forçada en la construcció de l'actual carretera d'accés al castell.[1] Entre estos presos es trobava Alexandre Jaume, que com a diputat havia conseguit la cessió del castell a la ciutat, i Emili Darder, alcalde en el moment de la cessió; abdós varen ser fusilats despuix. Terminada la posguerra, l'Ajuntament va reprendre els esforços per a la conversió del castell en us cultural, per a lo que en 1947 varen començar les reformes en profunditat que varen culminar en l'inauguració en 1976 del Museu d'Història de la Ciutat de Palma.
Característiques
[editar | editar còdic]
En ser construït per a albergar la cort real de Jaime II de Mallorca, la seua estructura combina les necessitats palatines en elements defensius. Lo més destacat de la seua estructura és precisament la seua forma circular, única en Espanya. És circular tant la seua muralla com el seu pati interior. Les tres torres adossades a la muralla són també circulares, aixina com la torre de l'homenage. La torre de l'homenage, en estructura circular, està separada del restant de l'edifici (vore image superior). Rodejant el castell i la torre de l'homenage hi ha dos fossos.
cal destacar el pati circular. En el centre del mateix hi ha un brocal de cisterna que indica que en el subsol hi ha un gran aljibe per a almagasenar aigua. El palau està estructurat en dos plantes al voltant del pati central. Totes les dependències donen al pati central per mig d'una galeria d'arcs gòtics.
Actualment el castell és visitable i en ell s'alberga el museu de la ciutat, en una exposició de l'història de Palma de Mallorca des dels primers pobladors fins a l'Edat Mija. En l'interior del castell es troba un chicotet servici de bar-cafeteria, el qual compartix l'horari del castell.
Usos actuals
[editar | editar còdic]
En 1931 la Segona República espanyola va cedir el castell a la ciutat de Palma, junt en el bosc que ho rodeja. En 1932 es va convertir en museu, sent renovat en 1976 per a convertir-se en el Museu d'Història de Palma de Mallorca, contenint una colecció d'escultures clàssiques del moradura Despuig. Gràcies a la carretera i l'aparcament que es varen construir, actualment el castell rep un gran número de visitants. El pati és sèu de gran varietat d'actes protocolaris, concerts i actes culturals. Des dels anys 90 sol utilisar-se també per a bodes civils. La seua situació i visibilitat des de la mar i des de qualsevol punt de la ciutat ho han convertit en un dels símbols de la ciutat.
En el recint del bosc de Bellver es troben els estables de la policia montada municipal. Hi ha també una llarga cova que durant anys es va utilisar com a depòsit municipal de vehículs i que es diu que està comunicada en la catedral de Palma. Ademés cal destacar la capella dedicada a San Alonso Rodríguez construïda entre 1879 i 1885.
Des del barri de El Terreny es pot aplegar al castell per un camí empedrado que es va construir per a pujar artilleria al castell. Es coneix com a carrer del Polvorí.
El segon dumenge de Pasqua, dia de l'Ángel Custodie, els palmesanos es junten en el bosc de Bellver per a la celebració del Diumenge de l'Àngel.
En els últims temps, s'està realisant un esforç per acomodar els servicis del Castell de Bellver per a fer més grata, cómoda i fructífera la visita entre els murs d'esta fortalea. Reflex d'açò és el centre de recepció de visitants del Castell de Bellver, inaugurat l'1 d'agost de 2012, incorporant una moderna cafeteria i un centre d'interpretació i benvinguda de visitants. D'esta forma es posa a disposició dels visitants unes noves taquilles, tenda de recorts, bar i servici de control d'accés. Ademés, està previst incorporar en posterioritat un servici de guies en format electrònic. També s'ha dut recentment, per part del Ministeri de Cultura, l'electrificació de totes les sales del castell.
Des de mediats del 2016,[2] alberga igualment la Biblioteca Auxiliar Alexandre Jaume especialisada en la vida del regidor municipal que li dona nom, la memòria històrica en Balears i la pròpia història del castell-presó.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Canyellas, Tomeu; Ferrero-Horrach, {{{nom2}}} (2018). Ajuntament de Palma (ed.). Bellver, presó franquiste (en Català). ISBN 978-84-87159-94-7.
- ↑ En L'Ajuntament de Palma inaugura la biblioteca 'Alexandre Jaume' en el Castell de Bellver. EUROPA PRESS. 31 agost de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Bellver.
- Ajuntament de Palma, Informació del Castell de Bellver
- Artícul en MallorcaWeb (en català)
- Vista aérea del castell en la pàgina web de l'Ajuntament de Palma
- Fotografies i visita del Castell de Bellver
- Castell de Bellver (www.castillosnet,org)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Bellver» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Museus de Palma de Mallorca
- Castells de Mallorca
- Castells d'Espanya del sigle XIV
- Residències reals d'Espanya
- Corona de Mallorca
- Arquitectura en Illes Balears en el sigle XIV
- Museus d'història d'Espanya
- Museus d'Espanya inaugurats en 1932
- Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931
- Campos de concentració franquistes
- Antics bens de la Llista Indicativa d'Espanya
- Patrimoni de l'Humanitat