Castell de Buñol
El castell de Buñol (XI - XII) en la província de Valéncia és una fortalea cristiana que se situa en el centre de la població, en la seua part més elevada, sobre dos massiços rocosos en els que va haver un assentament islàmic anterior. Des d'este castell es dominava el camí real de Madrit, en la zona de frontera entre els regnes de Castella i Valéncia i la Hoya de Buñol.
Descripció
[editar | editar còdic]El castell es troba dividit en dos recints separats per fossos artificials i units per un pont, estenent-se de noroest a surest ocupant aproximadament 400 m de llongitut.
La fortalea nort, de planta irregular pentagonal en plaça d'armes en el seu centre, era l'espai militar pròpiament dit. Este recint conta en muralles realisades en fàbrica de morter de calç, reforçades per torreones de fàbrica mixta de morter de calç i sillería de toba calcárea en els elements singulars ( portes, voltes...) . Actualment el perímetro de la muralla està parcialment ocupat per vivendes adossades a la mateixa, rodejant un espai exent central. Les vivendes actuals ocuparien l'espai històric a on se situarien els edificis que donarien servici a la guarnició militar ( cuina, dormitoris, cos de guàrdia, caballerizas...)
En el centre del conjunt i entre els dos recints se situa la Torre Major, dominant el pont i el fos. Esta torre, de planta trapezoidal, està realisada en fàbrica de sillería llevat en el seu cara nort lindante en el fos, a on la fàbrica és mixta de morter de calç en sellars i servix d'accés al recint sur o zona residencial.
La fortalea sur, de planta irregular, realisada també en murs de fàbrica de morter de calç, albergava les estructures residencials de la fortalea. . En este recint es distinguixen dos zones, l'alta a on se situa la Torre Major, el Palau Gòtic i el palau renaixentiste i una atra més baixa actualment ocupada per vivendes a on se situa l'iglésia i la torre sur del recint anomenada “La Torreta”, de planta quadrada, que suponia l'accés meridional a la fortalea des de la població.
Del palau gòtic es conserva la sala denominada “Del Oscurico”, en planta rectangular i cinc arcs diafragmàtics la qual contava inicialment en tres plantes, de les que dos varen ser derribades en l'época de l'II República perque el seu estat ruïnós posava en perill la zona del poble situat en les seues faldes. L'iglésia del Salvador d'una sola nau està coberta en volta de canó, en arcs fajones de rajola, disponent de lunetos entre ells. Fundada en el XIV, va ser reformada al modo Barroc en el XVII, encara que la seua ocupació civil a finals d'el XIX va destruir casi completament el seu programa decoratiu.
El Palau renaixentiste o dels Mercader, construït en el XVI com a ampliació del complex residencial del palau gòtic al que estava unit per mig d'un menut pont a nivell de les plantes nobles dels dos palaus. Actualment despuix de la seua restauració acull l'oficina de turisme i un menut museu arqueològic. El segon recint estava subdividido per una llínea de muralla d'orientació W-I que enllaçava el palau gòtic en l'Iglésia del Salvador, junt a la qual existia una porta de comunicació que donava accés al cridat Hort del castell, potser per contindre una menuda extensió de terreny agrícola que abastiria les cuines del castell. En l'extrem sur se situa la Torreta, torre-porta que comunica la fortalea en l'antic núcleu urbà que en orige va ser una torre albarrana a l'exterior de la fortalea.
Història
[editar | editar còdic]Va ser conquistat als àraps en 1238 pel rei D. Jaime I, (encara que varen permanéixer en les seues cases i terres, fins a l'expulsió) i donado a don Rodrigo de Lizana, que en 1241 ho entrega a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Fins al moment, l'orige documentat de la fortalea se situaria en el XI-XII en restants d'época islàmica en abdós recints, entre els que destaquen els restants de la porta de comunicació de la fortalea islàmica en la població, denominada en este moment BUNYUL.
Despuix de la conquista cristiana (1238) el rei Jaime I la dona a Rodrigo de Lizana, un dels cavallers que participen en la conquista de la ciutat de Valéncia, qui posteriorment la dona a l'orde militar de l'Hospital o Orde de Sant Joan de Jerusalem. Posteriorment el Rei don Jaime va llevar estos llocs a l'Orde i en 1260 li'l ven a Berenguela Fernández i a un fill natural que va haver d'ella (D. Pedro Fernández el Cabizbajo), al com D. Jaime II va comprar en 1304 per a donarlo al seu fill l'infant don Alfonso i després este ho dona al seu fill don Jaime en 1328. D'este els va heretar don Pedro, qui ho va retindre per llarcs anys fins que el seu tio Pedro IV d'Aragó ho va conseguir per al seu fill Juan I en 1393, pero pronte va tornar en poder de don Jaime, fill primogènit de don Pedro Comte d'Urgel; segons la documentació coneguda sobre la fortalea este seria el moment de la remodelació del castell a la manera gòtica que és la preponderant en l'actual.
Despuix de la sublevació del comte d'Urgel contra la resolució del Compromís de Casp a principis d'el XV, el señorío de la Hoya de Buñol passa a mans (per mig de compra a la Corona d'Aragó) a la família Mercader, ciutadans ennoblecidos de la ciutat de Valéncia. Aixina que va passar a dò Álvaro Dávila en 1415, qui ho va vendre a dò Alfonso V d'Aragó en 1424 i est li'l va vendre al seu cambrer Berenguer Mercader, el llinage del qual va dur el primer comte de Buñol en temps de Felipe III, qui li'l va concedir a dò Gaspar Mercader Carroz en 1604, fins que en 1835, quan despuix d'un llarc pleit de 75 anys entre els pobladors de la Hoya i els descendents dels Mercader i Comtes de Buñol, la propietat revertix a la Corona. Durant la llarga possessió de la Hoya de Buñol pels Mercader, evolucionarà de Señorío a Baronia i posteriorment a Comtat en el XVII.
Despuix de la reversión a la Corona és utilisat com a quarter en les guerres carlistas (fet que ya havia succeït en la Guerra de Successió i la Guerra d'Independència). Posteriorment, a fins d'el XIX, és ocupat per la població civil més desfavorida del lloc, convertint-se en un barri més de la mateixa. A principis de la década dels anys 60, es crea l'Associació d'amics del castell, dirigida per Facundo Tomás Martí, iniciant-se un procés de restauració de la fortalea encara vigent.[1]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Este artícul pren com a referència el text del B. I. C. incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «EL CASTELL DE BUÑOL» (30 abr. 2010). Consultat el 4 juny 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- El Castell de Buñol, en fotonazos. és.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Buñol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.