Castell de Castalla
El castell de Castalla, en la província d'Alacant (Espanya), és una fortalea d'orige islàmic construïda en el XI sobre restants del neolític i época íbero-romana, en reformes posteriors cristianes dels sigles XIV a XVI. Està situada sobre un cerro sobre la població i el curs del riu Vert.
Les construccions actuals són de finals de la Baixa Edat Mija i algunes de començos de l'época Moderna.
És be d'interés cultural en categoria de Monument.
Història
[editar | editar còdic]En 1251 Jaime I el Conquistador (1213-1276) canvia a Ximen Pérez D'Arenós, consuegro del rei musulmà de Valéncia Abu Zayd, els castells de Castalla i Onil per les poblacions valencianes de Cheste i Villamarchante, per lo que el castell és ocupat sense resistència, sent anexionado per tant al Regne de Valéncia.
En 1362 el rei d'Aragó Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387) li l'entrega al noble Ramón de Vilanova i Lladró, creant a tal fi la baronia de Castalla. L'objectiu d'esta entrega és que lo refuerze i ho defenga davant els atacs del rei de Castella Pedro I, en la coneguda guerra dels dos Pedros (1356-1369). Serà en este moment d'el XIV quan es realisen la majoria de les reformes que fins a nosatres han aplegat, aixina es construïx el "Palau" i el "Pati d'Armes".[1]
La coneguda com a Torre Grossa (Torre Grossa) va ser l'última construcció realisada, pero esta ya seria realisada en l'any 1579 (XVI) com a reforç i atalaya de vigía del castell, davant els continus atacs dels pirates del nort d'Àfrica.[1]
Durant la Guerra de Successió a la Corona Espanyola (1701-1713), la comarca pren partit pel bando de Felipe V de Borbón, i el castell passa a ser almagasén d'aliments i pertrechos militars. En finalisar la Guerra el rei Felipe concediria en 1730 i 1732 a la vila els títuls de Molt Noble, Fidel i Lleal, i temps despuix en 1890 la reina regente María Cristina en nom del Rei Alfonso XIII li concediria el títul de ciutat.
En 1729 el castell és heretat pels Marquesos de Dos Aigües, que ostentaran la propietat fins a principis d'el {{Sigle|XX||s},} en que la seua propietària María Dasí Puigmoltó ho dona a l'iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción de Castalla. Posteriorment en l'any 1989 pansa a propietat municipal.
El 21 de juliol de 1812 les tropes del general francés Suchet derroten a les tropes espanyoles comandades pel general O'Donell en la coneguda com a primera batalla de Castalla, apoderant-se del castell. En esta batalla es va posar de manifest la superioritat militar dels francesos molt inferiors en número front a les forces espanyoles. El 13 d'abril de 1813 es lliura la segona batalla de Castalla, entre Suchet i les tropes del general espanyol Francisco Javier Elio. En esta ocasió els francesos són derrotats i tenen que escomençar el replec no ya solament en la comarca sino en tot el Regne de Valéncia. Serà el principi del fi de la presència francesa en terres valencianes.
Despuix d'esta batalla el castell quedaria abandonat i poc a poc va ser deteriorant-se. Els veïns del poble varen escomençar a usar les seues pedres com a elements constructius de les seues cases i inclús es va excavar el castell en busca de suposts tesors moros que mai varen existir. El castell va quedar arruïnat. A finals d'el XX el castell va escomençar a ser rehabilitat per a us turístic.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La fortificació de forma allargada i delimitada per llenços de mur recte de tapial en gavetes cilíndriques, consta de tres parts: les muralles, la torre de l'homenage, cridada Torre Grossa, i el palau.
En el recint, que ocupava una gran superfície, són visibles atres torres i llenços de muralles, atres dependències disperses en la franja central, aixina com un aljibe de grans dimensions.[3]
El palau, dels sigles XIV i XV, està situat en la part de més esgambi. De planta rectangular en dos torres circulares dispostes en diagonal, es desenrolla al voltant d'un pati, baix el que se situa un aljibe.[4]
La Torre Grossa, d'el XVI, se situa en la part central del recint. De planta circular construïda en tapial, remarca el seu accés en sillería en dovelas de gran vora, observant-se també restants de molduras gòtiques en les estàncies.
La muralla principal va ser l'últim element incorporat a la fortalea i terminada en la segona mitat d'el XVI.
Curiositats
[editar | editar còdic]En 1929 es esculpió i es va colocar en la Torre Grossa una escultura de pedra en forma de Jesús. Media sèt metros i estava recolzada sobre una base de cinc metros. L'objectiu era que es poguera contemplar des de tots els pobles pròxims ya que era la zona de major altura. En la guerra civil espanyola l'escultura va ser derruïda.
Vore també
[editar | editar còdic]- Ruta dels Castells del Vinalopó
- [[Archiu:{{#switch:Comunitat Valenciana|20px|Vore el portal sobre Comunitat Valenciana]] Portal:Comunitat Valenciana. Contingut relacionat en Comunitat Valenciana.
- [[Archiu:{{#switch:Arquitectura|20px|Vore el portal sobre Arquitectura]] Portal:Arquitectura. Contingut relacionat en Arquitectura.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mira Ric, 2012, p. 5.
- ↑ Mira Ric, 2012, pp. 5,7.
- ↑ Mira Ric, 2012, pp. 14,17.
- ↑ Mira Ric, 2012, pp. 10,11.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Este artícul pren com a referència el text del B. I. C. incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
- Artícul sobre el Castell de Castalla
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Castalla.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Castalla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.