Castell de Foix
El castell de Foix està situat en la ciutat francesa de Foix, localitat a la que domina des d'una altura d'uns 60 metros en el cim d'una penya calcárea. És un important centre d'atracció turística del departament del Arièja; la fortalea també és coneguda per ser un dels principals llocs associats al catarisme i sèu del comtat de Foix.[1]
Història
[editar | editar còdic]_Restored.jpg){kind=link}
La roca calcárea sobre la que s'assenta el castell està trufada per diverses grutas, que ya varen ser habitades per l'home en els temps prehistòrics, i que han segut objecte de diverses campanyes d'investigació, tant de tipo espeleológico com a arqueològic.
En época celta prerromana, el lloc va seguir ocupat, fet que atesta la següent cita de Juliol César, en l'any 58 a. C.: El llegat Craso va combatre contra els sitiates, que es resguardaven en un oppidum fortificado.[2]
Sobre la mateixa roca va estar antany emplaçat un santuari pagà, consagrat al deu Abelio,[3] deu del sol celta, que va ser reemplaçat per una construcció fortificada (castrum) dels sigles VII i VIII (encara que en l'antecedent d'una chicoteta fortificació romana). En l'any 507 se cita l'existència d'una fortificació en la ciutat de Foxum (l'actual Foix).[2]
En el IX es construïx als peus de lo que actualment és el castell una abadia d'estil carolingio, possiblement fortificada, que en el X va ser consagrada a sant Volusiano,[2] sant pel que els comtes de Foix varen sentir gran devoció a lo llarc del temps.[4] Dita abadia va resultar destruïda durant les Guerres de religió de França. Igualment es coneix que Carlomagno, possiblement dins d'una política de reforçament de les defenses pirenaiques davant els musulmans que havien ocupat la península ibèrica, va reforçar i va modernisar el conjunt defensiu.
Segons la documentació conservada, l'existència del castell com tal s'atesta ya l'any 987. L'any 1012, figura en el testament otorgat per Roger II de Cominges, el Vell, comte de Carcassona, comte de Couserans i comte de Razés, que va llegar la fortalea al seu fill menor Bernardo I Roger, el qual heretava el comtat de Couserans i part del comtat de Razés. Es coneixen poques senyes sobre este primitiu castell.
En efecte, la família senyorial propietària de la zona s'havia instalat en este lloc que permetia el control de les vies d'accés a la conca alta de la vall de l'Arièja, en vigilar des d'este punt estratègic el país pla al mateix temps que es protegia despuix d'una muralles inconquistables. De fet, el castell està construït en el punt de confluència dels rius Arget i Arièja.[5]
En 1034, el castell es convertix en sèu del comtat de Foix, jugant un important paper en l'història militar medieval. Durant els dos sigles següents, el castell protegix no només als comtes sino també a les personalitats inspiradoras de la resistència occitana durant la Creuada contra els càtars, i el comtat es convertix en refugi privilegiat dels càtars perseguits.
En l'any 1116, Ramón Berenguer III, el Gran, comte de Barcelona, va intervindre militarment en la ciutat i el seu castell per a posar fi a un tumult.
El castell, que sofrix varis seges en la seua història, entre ells els de Simón IV de Montfort (en 1211 i 1212), sempre va resistir els assalts bèlics, i únicament va ser conquistat en una ocasió, en 1486, per una traïció ocorreguda en ocasió de combats entre dos branques de la família comtal de Foix. Proea de l'época, els comtes varen conseguir preservar el seu territori de l'anexió a atres estats i inclús varen experimentar un ascens polític. No obstant, cal indicar que, en juny de l'any 1272, Roger Bernardo III de Foix, comte de Foix i vescomte de Castellbó es va rendir al rei de França, en acabant de que este sitiara el castell, sent tancat en una masmorra fins que va acceptar rendir homenage al rei de França. En 1290, Roger Bernardo III de Foix es va convertir en vescomte de Béarn, en contraure matrimoni en l'hereua del vizcondado de Béarn, Margarita (vejau la relació de titulars del vizcondado).
Des de el XIV, els comtes de Foix, entre ells Gastón III Febus (1343-1391) varen ser abandonant progressivament el castell, per la seua falta de confortabilidad, en profit del Palau dels governadors (l'actual tribunal) de la ciutat de Pau, la capital del vizcondado de Bearn. A partir de 1479, el comte de Foix va assumir la corona del regne de Navarra i l'últim d'ells, Enrique IV, rei de França en 1607, anexionó a França en 1620 els seus territoris de la Baja Navarra, que Espanya no havia conseguit controlar despuix de la Conquista de Navarra.
Sèu del governador del País de Foix des de el XV, el castell va seguir contribuint a la defensa del país, especialment durant les guerres de religió. Es va convertir en l'últim dels castells de la regió despuix de l'orde de Richelieu de que tots ells anaren arrasats (1632-1638).[6] Fins a la Revolució francesa, la fortalea va mantindre acantonada una guarnició. La seua vida va estar constelada de recepcions grandioses quan tenien lloc les arribades dels nous governadors, entre els que es contava al comte de Tréville, capità dels mosqueteros de Luis XIII de França, i el mariscal de Ségur, ministre de Luis XVI de França.
A mitan de el XIX, el castell de Foix va ser declarat Monument històric pel Govern francés. En eixe mateix sigle, el castell va ser objecte d'una intensa restauració, que pretenia recuperar el seu estil medieval.[2] Des de 1930, el castell acull les coleccions del Museu Departamental del Arièja. Prehistòria, arqueologia galorromana i medieval, etc., atesten l'història de l'Arièja des dels temps més remots. El Museu reorganisa les seues coleccions sobre l'història del jaciment del castell intentant conseguir conéixer la vida en Foix en temps dels comtes. És igualment interessant l'espectàcul Érase una volta... Foix que cada estiu organisa el Museu, durant el qual queda allumenat tot el castell.
Arquitectura
[editar | editar còdic]Abdós torres quadrades, la coberta i la descoberta, són de les parts més antigues del castell, remontant la seua antiguetat als sigles XIII a XIV (encara que actuant sobre elements existents en anterioritat), mentres que la redona, la més moderna, data de el XVI.[7] Les tres torres estan arrematades per almenas, i té una altura d'entre 25 i 30 metros.
La torre quadrada descoberta es coneix també com Tour d'Arget, ya que la seua funció és la vigilància de la vall del riu Arget. Va servir com a presó per a presos polítics i civils durant quatre sigles, fins a 1862.
La torre central del castell conté tres sales proveïdes de voltes de crucería.
Els llenços d'unió entre les torres (és dir, la segona muralla), igualment almenados, i les barbacanas varen ser construïts en el XIII.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Versalitas, Ernesto (1998). Guia dels Càtars, Barcelona: Martínez Roca. ISBN 84-270-2329-4. p.= 67
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Web (en francés) sobre el castell
- ↑ Web turística sobre la Ruta càtara i el Camí dels Bons Hòmens
- ↑ Sant Volusiano va ser arquebisbe de Tours, i va estar exiliat en Toulouse
- ↑ És important destacar el paper històricament jugat per les valls dels rius com a vies de comunicació.
- ↑ Web turística (en francés) sobre el castell
- ↑ Michèle Aué: Descobrir el País Càtar, 1992, Ed. M.S.M., Vic-en-Bigorre, ISBN 2-907899-80-5 (versió en llengua castellana).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Foix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.