Castell de Gardères i jardins

Castell de Gardères i jardins

El castell de Gardères (en francés: Château de Gardères) és un château francés de el XVIII situat en la comuna de Gardères, departament d'Alts Pirineus en la regió d'Occitània. El castell va ser inscrit al títul dels monuments històrics en 1997.

Els jardins del Castell de Gardères (en francés: Els jardins du Château de Gardères) sons un arboreto, i jardí botànic de 2 hectàreas d'extensió, de propietat i administració privada. Està obert al públic tot l'any prèvia cita.

Història

L'història del castell de Gardères és només parcialment coneguda i encara s'estudien els seus orígens. Se supon que el castell va ser construït i remodelat en un lloc que abans ocupava un castell-fortalea, com ho sugerix el disseny dels locals i el pla catastral.

El castell construït ya des de el XV —el señorío comprenia les poblacions de Gardères, Luquet, Seron i Aast—, pertanyia a la casa de Coarraze. Catherine de Coarraze va llegar la casa al seu fill Gaston de Foix-Carmaing que ho va vendre en 1504 a Bernard II de Coarraze.

El señorío després va passar per herència a Castelnau-Laloubêre i va ser venut en 1603 a Antoine d'Incamps, senyor de Abère en Vic-Bihl. En 1674, Jérôme de Day, comerciant de llana i tesorer general de les finances de la corona de Navarra i conseller del rei, va adquirir el castell de Gardères i la seua senyoria de mans de Louis d'Incamps, marqués de Louvie.

Pel seu matrimoni en 1672 en Catherine de Nays, hereua els señoríos de Gomer i Nousty, Jérome de Day els va reagrupar. «Va comprar (...) els señoríos de Aast, Luquet, Gardères, Séron i Soumoulou, lo que va donar lloc al llarc conflicte que va terminar en 1763», segons diu Jean Tulat en la seua Història de la Regió Pontacq (Béarn i Bigorre) des de 1701 fins a 1789.

Una casa senyorial de la família Day fins a la revolució. Des de que s'adquirix Gardères en 1672, quatre generacions familiars aumenten i embellixen el castell per a donar-li el seu aspecte actual i desenrollar els 360 journaux de la propietat (més de 140 ha).

Va ser reconstruït segons plans en el XVIII donant-li el seu aspecte actual.

Sorprés de nit el rei Felipe V d'Espanya, va pernoctar en ell el 29 de maig de 1706 junt en el seu sèquit.

Naixcut en 1760 Pierre Joseph de Day-Gardères en títul de baró de Day (1860-1812) serà l'últim senyor dels cinc municipis. El baró de Day va emigrar durant la revolució a Espanya, va ser assessor del Parlament de Navarra des de 1779.

Despuix del interludio de la Revolució, la família Day va retornar a Gardères i el castell va passar per matrimoni a Cazaubon-Lavedan i Marie d'Olce de la lande de Vic en Bigorre el 10 de febrer de 1846.

Es va vendre el castell a la família Baqué per la suma de cinc mil quaranta francs en juliol de 1904. La propietat es va convertir en una granja. El castell despuix de la guerra s'ha convertit en un establiment de begudes, quincallerías i aliments. Marie Bacqué va seguir vivint en el castell fins a la década de 1990, quan molt envellida, es va mudar a una casa de retir.

Durant dèu anys, el castell va ser abandonat, oblidat, furtat i inclús ple d'enrunes, per la climatologia, com la tormenta de 1999, que li produirà un colp sense precedents per al castell.

Adquirit per David Alexander Liagre, el castell i les seues dependències adquirixen nova vida poc a poc i la rehabilitació d'este edifici és encara actualment, despuix de molts sigles un procés llarc. Tot es fa per a conservar el caràcter i l'esperit d'esta casa plena d'història.

En 2004, es va crear l'associació «Gardères 1723» per a revalorisar el patrimoni d'esta zona. A partir de 2008, una colaboració en el «Lycée horticole Adriana de Tarbes» (escola d'horticultura Adriana de Tarbes) es varen recuperar els jardins formals en el pati principal.

Coleccions vegetals

Entre les seccions dels seus cuidats jardins:

• Monumentals jardins «à la Française» jardins formals en el pati d'honor en dissenys de boj i topiarias.

• Jardí botànic medieval de plantes medicinals, plantes aromàtiques, plantes utilisades en la cuina, i colecció de plantes venenoses.

• Hort conservatori de varietats d'arbres frutales (manzano centenari, albercocs, bresquilla, prunas de l'herència) i verdures de la zona.

• Arboreto plantat des de l'any 2000, en acerés, castanys, avets, cedres, roures, tilas, carpes, hages, nogalés, nisperos, Wollemia nobilis plantat en 2012. Colecció d'arbres i arbustos utilisats en els bardices tradicionals en la regió, ademés d'unllaberint de thujas.

• Jardí anglo-chinenc en una colecció de rhododendron, azaleas, bulbos de primavera, plantes anuals i orangerie.