Topiaria

Topiaria

Art de topiaria en els jardins de Villandry (França).

L'art de la topiaria és una pràctica hortícola i de jardineria que consistix en donar formes artístiques a les plantes per mig de la retallada en tijeras de podar. El nom deriva de la paraula llatina topiarius, 'jardiner-paisajista ornamental', creador de topia o 'llocs', una paraula grega que els romans varen aplicar també als paisages pintats eixecutats al fresca.

La pràctica consistix en entrenar plantes perennes tallant el fullage o ramitas d'arbres, arbustos o subarbustos per a desenrollar i mantindre formes clarament definides, ya siguen geomètriques o imaginatives. El terme també es referix a plantes que han segut molejades d'esta manera. Com a forma d'art, és un tipo d'escultura vivent.

Les plantes que s'utilisen en la topiaria són de full perenne, en la seua majoria llenyoses, tenen fulls menudes o acículas, produïxen un fullage dens i tenen hàbits de creiximent compactes i/o columnars. Les espècies més comunes usades en la topiaria inclouen cultivares de boj comuna (Buxus sempervirens), arborvítae o teues (espècies de Thuja), llorers (espècies de Laurus nobilis), acebos (espècies de Ilex), mirtos (espècies de Eugenia o Myrtus), tejos (espècies de Taxus) i alheñas (espècies de Ligustrum). En la topiaria moderna a voltes s'ampren gàbies d'aram en forma per a guiar a les tijeras de podar sense necessitat de rebre instrucció, pero la topiaria tradicional depén de la paciència i d'una mà ferma. És possible usar hedra de fulls menuts per a cobrir una gàbia i donar l'aspecte d'un topiario en qüestió de pocs mesos. Els bardices són una forma senzilla de topiario que s'utilisa per a crear llímits, parets o pantalles.

Història

El seu orige es troba en la jardineria dels romans. L'obra Història natural de Plinio el Vell i l'escritor d'epigrama Marcial li atribuïxen a Gayo Macio, pertanyent al círcul de Juliol César, l'introducció del primer topiario en els jardins romans. Plinio el Jove descriu en una carta les elaborades figures d'animals, inscripcions, sifrats i obeliscs en plantes retallades en la seua vila toscana (Epístola VI, a Apolinar). Dins del atri d'una casa o vila romana, un lloc que abans havia segut prou senzill, l'art del topiarius va produir un paisage en miniatura (talps) que podria amprar l'art dels arbres atrofiados, també mencionat, despectívamente, per Plinio (Història Naturalis, XII.6).

Puppy és una icònica escultura floral situada en l'exterior del Museu Guggenheim de Bilbao.

Va continuar durant el Renaixença italià, aplegant a alcançar el seu punt culminant en André Li Nôtre, dissenyador dels jardins de Versalles en 1662, que va donar a les plantes (principalment al boj) formes còniques i piramidals.

En l'estil dels jardins del periodo victorià en l'Anglaterra de el XIX, les formes utilisades en l'art topiaria eren esferes, miges llunes, rombos, cors, arcs i palometes.

Tècnica

Per a donar la forma desijada a una planta es necessiten normalment uns quants anys d'intervencions, que consistixen, entre atres tècniques, en utilisar molls i armassons metàlics per a guiar el creiximent i donar-li formes que d'un atre modo no es podrien conseguir.

Algunes de les espècies vegetals utilisades, ademés del boj, són les dels gèneros Ligustrum, Lantana, Lonicera (madreselva), Hedera (hedra), Prunus laurocerasus (llorer cerezo), el ciprer i el romer. Últimament s'utilisa també Ilex crenata, tant per ser resistent a les plagues, com pel seu llent creiximent.