Hedera

Hedera (Hedera)

Hedera, cridada comunament hedra o yedra, és un gènero de la família Araliaceae en quinze espècies de plantes perennes, leñosas i trepadoras.

Descripció

Al nivell del sol progressen estenent-se, no superant els 5-20 cm d'altura. No obstant quan troben una superfície apta per a trepar; arbres, roques o estructures realisades per l'home com a tanques, parets o enreixats poden superar els 30 m d'altura. Les fulls de les espècies són de dos tipos: les jovenils, que es troben en els tallos trepadores són lobuladas i les adultes són sanceres i cordadas, en els tallos florals que creixen a ple sol, normalment a més de 2 m del sol situades sobre les copes d'arbres o roques. Els brots també diferixen, els jóvens són esvelts i flexibles en menudes raïls aérees per a adherir-se a les superfícies; els adults són més grossos, se soporten per sí sols i no tenen raïls.

Les florés són menudes, d'un color verdoso groguenc i s'agrupen en inflorescèncias terminals d'entre tres i cinc centímetros de diàmetro per umbela. El seu néctar és una important font d'aliment tardà para abellas i atres insectes. La floració es produïx a finals d'estiu i s'estén a lo llarc de tot el autumne.

Produïx menuts fruts carnosos d'uns 5 a 10 mm, verdinegros, púrpura obscur o grocs (rarament) en forma de baya, en una a cinc llavors que maduren de finals de l'hivern fins a mediats de la primavera. Encara que són verísas per als sers humans, estes bayas formen part de la dieta de moltes aus, que despuix de menjar-les dispersen les llavors, contribuint aixina a la seua expansió.

Els fulls servixen d'aliment a orugas d'algunes espècies de Lepidoptera com la Phlogophora meticulosa, la Noctua janthina, la Odontopera bidentata, la Euplexia lucipara, la Idaea seriata (solament menja hedra), la Ourapteryx sambucaria i la Peribatodes rhomboidaria.

Distribució i hàbitat

Són natives dels archipèlecs de la Macaronesia, en el oceà Atlàntic al nort d'Àfrica; de l'oest, centre i sur d'Europa, el noroest d'Àfrica, el centre sur d'Àsia i l'est de Japó.

Usos i cultiu

Les hedres són plantes de cultiu molt popular en els seus hàbitats originaris, tant pel seu atractiu per a la vida salvage com pel seu fullage perenne, sent particularment valorades per a la cobertura de murs. S'han seleccionat molts cultivarés pel seu fullage abigarrado i/o formes de full inusuals.

Problemes i perills

En zones de Norteamérica en hiverns relativament suaus, algunes espècies es consideren invasoras, i per això el seu cultiu està desaconsellat en moltes zones. En Austràlia es produïxen problemes similars, quan el seu vigoroso creiximent excedix els llímits dels jardins a on són cultivades i invadixen àrees selvades. Part d'este problema és la falta de plagues naturals i malalties que controlen el seu vigor, com en les seues àrees natives.

Molt s'ha argumentat sobre si els arbres coberts d'hedra resulten danyats o no; en Europa el consens és que no afecta significativament a l'arbre. No obstant poden competir pels nutrients i l'aigua, i els arbres en una pesada i densa vegetació d'hedra poden ser molt susceptibles a trencar-se a causa del vent.CR

Similars qüestions se susciten sobre el dany que puguen produir en els murs o parets. Es considera generalment que el morter dels murs és impenetrable a les raïls de l'hedra i no serà danyat; en realitat es troba aixina protegit de la climatologia, especialment de la pluja. Pero les parets que patixquen una pèrdua de morter sí poden ser danyades, perque les raïls penetren en el morter debilitat, podent trencar-ho; en dits casos, una subsecuente retirada de les hedres pot ser dificultosa, i causar dany al mur. Els morters moderns, realisats en ciment i poca calç són més resistents que els antics, en sol arena i calç.CR

Simbologia

Ya des d'antic, per ser una planta de full perenne li l'ha associat en la immortalitat. Li la pot trobar en diferents #decoració de vasijas ceràmiques de la Antiga Grècia. Estava associada també a Dioniso, puix li l'atribuïa la curació de l'embriaguea si li la duya com guirnalda.CR

Es consagrava al deu Atis, l'amant de Cibeles, representant el cicle continu de vida, mort i renaixença.

Per ser al mateix temps una planta trepadora, i per la forma en que s'entrellaça en créixer, també li l'associava a una image de fidelitat.CR

Per ser tòxic i provocar bossades el suc de hedera (per contindre hederina, una lactona sesquiterpénica) si no es tracta, en ocasions, i depenent del context, podia aplegar a tindre una simbologia demoníaca.CR

En cristología, l'hedra és assimilada a la creu.CR

En Itàlia, l'hedra és el símbol del Partit Republicà Italià.CR

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 202. 1753. La espècie tipo és: Hedera helix

Etimologia

Hedera: nom genèric dau a la hedra.

Algunes espècies

• 
  Fulls i fruts de Hedera helix
• 
  Hedera colchica
• 
  Hedera canariensis cv 'variegata'
• 
  Fulls i flors de Hedera rhombea

Bibliografia

• McAllister, H. (1982). Nous estudis en hedres. Int. Dendrol. Soc. Yearbook 1981: 106-109.