Castell de Salvatierra (Villena)
El castell de Salvatierra, conegut popularment com El Castillico, se situa sobre el replec de la serra de la Vila, en la localitat de Villena (província d'Alacant, Espanya). Es va construir durant el X i va perdurar fins a el XIV, quan seria abandonat en benefici del castell de l'Atalaya. Des del seu enclavamiento es poden contemplar les valls de Biar, Benejama i Villena, aixina com les localitats de Yecla i Caudete. Actualment l'edificació està en ruïnes i solament es conserva una menuda part d'ella.
Descripció
[editar | editar còdic]La construcció de forma rectangular alcança unes dimensions de 50 m de llongitut i cinc d'esgambi, els murs del qual de doble paràmetro medixen 60 cm de gruixa i estan construïts en pedres mijanes i units per argamasa. Els blocs de pedres pels que es componen són de tamany mijà. En la seua part superior s'alcen tres torres: la nort de planta circular en el seu orige, va passar a adquirir la seua actual forma rectangular de la mateixa manera que la torre central. La torre sur o torre de l'homenage, quadrada i en murs de fins a tres metros de gruixa està composta per quatre cossos dels quals els dos primers són de tapial almohade i el restant de mampostería a on es conserva encara la Mancala: pasatiempo d'orige musulmà que es manté gravat en la roca. La fortalea presenta una clara divisió entre la zona superior o alcazaba i la zona inferior o albacara, en que la seua partix este es veu delimitada per un llarc llenç de muralla rectilíneo mampostado. Ademés d'estos elements exteriors, existixen atres elements interessants com el seu aljibe i construccions realisades sobre la pròpia roca tals com les escals o els canals de recollida d'aigua.
Història
[editar | editar còdic]En 1951 l'arqueòlec José María Soler va realisar sondejos arqueològics en esta fortalea per a conéixer el seu orige i el seu perduración. Les troballes varen confirmar que té un orige islàmic, d'época califal, i que perdura en época almohade. Finalment, en la conquista cristiana l'ocupació contínua fins a el XIV. Les primeres mencions històriques apareixen en el XIII en motiu del matrimoni de Don Juan Manuel, Senyor de Villena, en l'infanta donya Isabel de Mallorca. Este acontenyiment va desencadenar que el monarca d'Aragó, el seu futur sogre, estipulara l'entrega de Salvatierra a l'infanta en concepte de dot.
Possiblement el castell complia funcions estratègiques de vigilància i control de la via de pas del Vinalopó aixina com lloc de lluites fins a el XIV, posteriorment episodis com l'alçament dels 'agermanados' valencians, o batalles de la guerra de Successió o de l'Independència varen tindre lloc entre els seus murs. En la Relació enviada pel Concejo de Villena a Felipe II en 1575 apareix esta descripció del castell:
Cal senyalar que este lloc ha segut ocupat en diferents periodos, potser per la seua situació privilegiada en altura que permet una fàcil defensa i control del territori. En este sentit els treballs de José María Soler varen confirmar la presència, no solament de restants medievals sino també de les époques prehistòrica, antiga i medieval.
L'importància històrica de la fortificació li ha mereixcut la declaració de be d'interés cultural en categoria de monument des de 1985.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Concejo de Villena (1575). «33. Els castells, torres i fortalees que en el poble i jurisdiccion d'ell hi haguera, i la fàbrica i materials de que són, en relació de les armes i municions que en elles haver.», Relació de Villena de 1575.
- ↑ Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià Castell Salvatierra
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Salvatierra (Villena).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Salvatierra (Villena)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.