Anar al contingut

Castell de Shawbak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Castell de Shawbak

El castell de Shawbak o Qal'at ash-Shawbak (àrap قلعة الشوبك, ant. Montreal o Mont Real) és una fortalea dels creuats[1] ubicada a l'orient de la vall del Aravá, en una esplèndida vista d'est, sobre una montanya cònica i junt a la moderna ciutat de Shawbak, en el Camí dels Reis, al suroest de Jordània.[2]

Història

[editar | editar còdic]

El castell va ser construït en 1115 per Balduino I de Jerusalem durant una expedició a la regió, durant la qual va capturar Áqaba, en el mar Rojo en 1116. Originalment es va cridar Crac de Montreal (Mons Regalis en llatí, sempre en honor al rei, ya que la seua traducció és "mont real").

Es troba estratègicament situat en un tossal sobre la planura d'Edom, en la ruta dels peregrins i les caravanes entre Síria i Aràbia. Açò va permetre a Balduino el control del comerç, ya que es necessitava un permís de pas. La terra que ho rodeja és relativament fèrtil i es varen excavar dos grans depòsits en el tossal, en una empinada escala que du als manantiales que hi ha en el mateix lloc.

El castell va passar a formar part d'una de les divisions del Regne de Jerusalem, el Señorío de Transjordania, que ocupava les vastes extensions d'Edom i de Moab. El seu primer senyor va ser Roman de Puy, pero un tumult contra Fulco I de Jerusalem en 1134 va fer que aquell fora exiliat i Payen el Majordom, majordom de Fulco, va passar a administrar la Transjordania, va construir el castell del-Karak en 1142 i ho va convertir en el castell fort de la regió. Després, per una qüestió de matrimonis, el castell va passar a mans de Philippe de Milly. En 1177, el govern de la regió va passar a Reinaldo de Châtillon quan este es va casar en Estefanía de Milly. Reinaldo va usar el castell per a atacar les riques caravanes que aplegaven intactes a este pas. També va construir barcos que després duya al mar Rojo, en l'intenció d'atacar La Meca. Açò va acabar sent intolerable per al sultà ayubí Saladino, que va invadir el regne en 1187. Despuix de capturar Jerusalem, va sitiar el castell. Es diu que durant el lloc, els seus defensors varen vendre a les seues esposes i chiquets per menjar, i que es tornaven locos per la falta de sal. En estar en un tossal, Saladino no va poder usar armes de sege, pero despuix de casi dos anys el castell va caure finalment en mans de les seues tropes en maig de 1189, i les famílies dels defensors varen tornar en ells. Més vesprada, ho varen capturar els mamelucos i ho varen reconstruir.[3]

Estructura

[editar | editar còdic]

Poc queda del castell original dels creuats, irregular, en una amplitut màxima de 175 per 90 metros. Encara que mai ha segut enterament excavat, se sap que hi havia una série de tres murs que permaneixen parcialment. Queden una iglésia i una capella dels creuats, més varis edificis civils construïts en pedres d'una pedrera propenca. Les torres i els murs estan decorats en inscripcions gravades que daten de les renovacions dels mamelucos en el XIV, pero l'interior està en ruïnes. Baixe els murs, una suau pendent enlosada rodeja el castell. Prop de l'entrada, un pou en uns 350 escalons esvarosos descendix a un manantial.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. The Crusades, d'Hans Mayer.
  2. Art Destination Jordània. «Castell de Shawbak» (en és). Consultat el 23 de giner de 2019.
  3. The Age of the Crusades: The Near East from the Eleventh Century to 1517, de Peter Holt
  4. «Castell de Shawbak»

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]