Castell de Torís
El Castell de Torís (Valéncia) Espanya, localment cridat "El Castellet",[1] és una fortalea d'orige àrap de reduïdes dimensions construïda sobre un assentament de l'Edat de Bronze, i que se situa sobre un cerro allargat al suroest[2] de la població que li dona el seu nom.
El conjunt està classificat com be d'interés cultural per la declaració genèrica que afecta a tots els castells d'Espanya. Va rebre l'anotació ministerial R-I-51-0010762 de 24 d'abril de 2002.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]La fortalea dispon d'un recint extern, molt ampli, que va deure albergar la primitiva alqueria. D'este primer recint es conserven restants de llarcs llenços de la muralla i els restants de la torre situada al nordest i alguns basamentos d'unes atres.[2]
El recint interior se situava en la part més elevada del cerro, en una torre al sur i unes atres a l'est construïdes en tapial. En la part més alta se situa la torre de l'homenage, de planta rectangular, tres plantes[2] i terrat almenada, tota ella construïda en mampostería.
Història
[editar | editar còdic]La primera fortificació de l'actual castell es va construir a inicis d'el XI. Ocupava solament 500 m² i es componia d'un oratorio i un torreón, units abdós per una doble muralla. El oratorio (zagüiya)[3] contenia la sepultura (maqbara) en els restants d'una persona santa. Era visitat pels lugareño, que accedien pel mur de l'alquibla, orientat cap a La Meca. Este edifici tenia una coberta plana dissenyada per a arreplegar l'aigua de pluja, que s'almagasenava en una cisterna en l'exterior del recint. També inicis d'el XI es va edificar el torreón, que servia de residència a una menuda guarnició, de manera que es controlava la ruta de la vall del riu Magro. Cada u dels edificis tenia un accés propi, ademés d'existir una porta en la zagüiya per a l'accés des del torreón[1][4]
En el desenroll de la taifa de Valéncia en la segona mitat d'el XI, es va fer necessària una millor defensa. La zagüiya va ser suprimida, aprofitant-se com a torre, la torre sur.[5] Es va edificar una nova muralla, en la qual es va situar una porta que substituïa el suprimit accés per la alquibla. Davant la nova porta es va construir un pati de 150 m², el qual es realisava funcions de barbacana en temps de guerra, o albacara en periodos de pau. El gran torreón va passar a servir com a residència i atalaya dins del recint engrandit per una nova muralla que va substituir a les dos inicials, arrasades. Els nous accessos incloïen un camí carreter. El conjunt alcançava una superfície de 3000 m².[1][4]
Durant el primer terç d'el XIII, els almohades varen realisar diverses reformes. El torreón es va modificar, passant a ser més alt i estret. També es varen realisar millores en el camí de ronda i noves dependències en l'interior, pero la cisterna va seguir quedant fora del recint. El castell formava part de la ret de defensa almohade, en llínea de visió directa en els de Macastre i Bunyol.[1]
Despuix de la conquista cristiana en 1238,[5] el castell es va transformar en sèu d'un señorío. Aixina era la residència del governador i ocasionalment del senyor, contant també en cellers i almagasens per als imposts recaptats, i instalacions per a la seua transformació. En la part oriental es va construir la série d'habitacions per a residència del senyor o del governador, com la sala gran, l'estudi, la cambra i la recambra. També es va edificar una gran cuina. Hi havia també un graner, dos lagares, tres cellers; el torreón va ser destinat a mer almagasén i armero. En l'antiga barbacana es va habilitar una porqueriza, una quadra i menuts graners. Es va construir en l'interior del recint una cisterna de 40 m³, major que l'inicial del complex.[1][4]
A inicis d'el XV, l'amenaça del regne de Castella des de la zona de Requena, varen dur a realisar millores en les defenses. Les almenas varen ser substituïdes per parapetes en esclafidors, de manera que facilitava el seu us per a disparar espingardas i ballestas. Aixina mateix, la torre sur va ser rebaixada per a emplaçar en ella una bombarda. En la modificació de la torre sur, l'antiga cisterna va quedar sense suministrament d'aigua i ya solament es va usar com abrevadero.[4][1]
En 1449 es va portar a terme un inventari dels continguts del castell, a petició dels acreedors del senyor local, Pere Boïl de Lladró. Este text és una de les bases documentals que permeten conéixer l'us de la fortalea en aquell moment. En 1451 es varen portar a terme reformes imprescindibles en diverses techumbres; el castell es trobava ya en molt mal estat.[4]
L'unió dinàstica entre Aragó i Castella en 1480 va eliminar l'interés defensiu del castell. Els senyors locals es varen traslladar a una nova sèu en Torís, junt a l'iglésia.[4]
Imàgens
[editar | editar còdic]-
Torre sur, construïda sobre l'antic oratorio.
-
El castell de Macastre és visible des del de Torís.
-
El camí d'accés està parcialment excavat en la roca.
-
Torreón septentrional.
-
Vèrtiç geodèsic instalat per l'Institut Geogràfic Nacional en el sigle XX.
-
Vista des de l'est.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Torís.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 I. Díes Cusí i J. L. Jiménez Salvador. Panels informatius instalats en el lloc per l'Ajuntament de Torís, la Diputació de Valéncia i l'Universitat de Valéncia.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 http://www. cult. gva. es/dgpa/bics/Detalles_bics. asp? IdInmueble=212
- ↑ http://projeccio. uv. es/es/noticies/-/asset_publisher/mK9f/content/27-11-2012-la-universitat-de-valéncia-contribuye-a-la-puesta-en-valor-de-el-castellet-de-turis;jsessionid=ef7fa505bca7e189acc75fca030d? redirect=http%3A%2F%2Fprojeccio. uv. es%2Fes%2Fnoticies%3Bjsessionid%3Def7fa505bca7e189acc75fca030d%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_mK9f%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-1%26p_p_col_pos%3D3%26p_p_col_count%3D5
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 http://www. academia. edu/1947785/El_Castellet_Turis_Valencia_._Intervencion_arqueologica_dentro_del_proyecto_de_consolidacion_y_puesta_en_valor_del_castillo
- ↑ 5,0 5,1 http://www. turis. es/content/el-castellet
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Turís» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.